La taxa de reciclatge es va situar en el 49% l’any 2022, el que permet donar com a complert l’objectiu previst en el Pla Nacional de Residus (PNR) d’assolir un reciclatge del 50%. És a dir, que dels residus pels quals es fa una recollida selectiva (vidre, envasos lleugers, paper i cartró i matèria orgànica), la meitat s’acaba reciclant, mentre que l’altra meitat encara no se separa i va cap a la bossa del rebuig, la que traiem cada vespre. Així ho han explicat el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, i la directora del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer, que han recordat que l’objectiu marcat per al 2025 és del 55% i del 65% de cara al 2035.

Entrant al detall de cada fracció, Ferrer ha exposat que “totes han augmentat” i s’ha arribat a un total de gairebé 12.000 tones de recollida selectiva. Així, de vidre s’han recollit 2.602 tones durant tot el 2022 (un 17,1% més que l’any anterior), d’envasos lleugers 1.332 tones (un 10,2% més), de paper i cartró 7.118 tones (un 16,2% més) i de matèria orgànica (que només es recull separadament als grans productors, com són restaurants i grans supermercats) 836 (un 8,8% més).

En total, l’any 2022 es van produir 149.590 tones de residus, el que és un 8,6% superior (+11.000 tones aproximadament) al produït el 2021, dels quals 50.716 tones corresponen a residus urbans (els domèstics), el que és un 9,3% més que l’any anterior. Pel que fa a l’augment dels residus totals, Casal i Ferrer ho han atribuït a l’increment del 10% de la runa de la construcció, fruit principalment de reformes i rehabilitacions. I d’aquest total, només el 27% es va gestionar al país, mentre que el 73% restant va ser exportat. En aquest punt, també s’ha de dir que del total de residus urbans, 17.810 tones van ser separades per a la reutilització o el reciclatge, 32.217 tones van anar a valorització energètica i 689 van ser eliminades.

Són dades “similars a les del 2019, en condicions de prepandèmia”, ha contextualitzat la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat tot assenyalant que la població equivalent (tenint en compte els visitants) “sí que ha augmentat exponencialment”.

I són algunes de les dades que es van presentar a la Comissió de Coordinació i Desenvolupament del Pla Nacional de Residus que s'ha reunit aquest dilluns i que s'ha emplaçat a “continuar col·laborant per trobar les millors línies de recollida de residus”, ha manifestat Casal, que considera que cal trobar solucions adaptades a cada parròquia per millorar els índexs de reciclatge i tenir un sistema de recollida “més eficient”. En aquest sentit, ha recordat que la recollida de les escombraries i del reciclatge “té un cost associat” i que els residus “no desapareixen per art de màgia”.

La Comissió de Coordinació i Desenvolupament del Pla Nacional de Residus ha comptat amb la presència de representants dels comuns i del Govern, així com de membres de la societat civil. L’objectiu d’aquesta trobada és informar sobre el balanç de gestió de residus i sobre totes les accions relatives a la gestió de residus dutes a terme durant l’any passat, així com coordinar les diverses accions en la matèria entre el conjunt d’actors implicats. En aquest sentit, Casal ha destacat “l’exercici de transparència” que es fa en presentar les dades sobre la recollida i la gestió de residus a la comissió.


Les concentracions de diòxid de nitrogen més baixes des del 2005
Aquest 2022 es van registrar les concentracions de diòxid de nitrogen mitjanes més baixes des que es tenen registres, el 2005. Aquest gas es genera en els processos de combustió, i que s’hagi quedat en els nivells més baixos des que es mesura s’atribueix, d’una banda, a la millora de les calderes de calefacció i de l’altra, a la reducció de l’ús dels vehicles particulars derivada de la gratuïtat del transport públic. És una de les conclusions exposades pel ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, i per la directora del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer. 

De fet, el 84,5% del temps l’índex de qualitat de l’aire ha estat entre excel·lent i bo (en la línia de l’any anterior). Val a dir que per determinar aquest índex sempre s’agafa la “pitjor categoria de qualsevol paràmetre”, així si en un moment hi ha una major presència de partícules de pols que fa que per aquest paràmetre la qualitat sigui dolenta, l’índex de qualitat de l’aire serà dolenta, per més bons que siguin els resultats per a la resta de paràmetres. En aquest sentit, Ferrer ha destacat que el temps de qualitat dolenta o deficient es corresponen a episodis d’entrada de pols del Sàhara coneguts com a calima. D’aquests n’hi va haver 11 l’any passat i 13 el 2021.

També en l’àmbit atmosfèric s’ha de destacar la bona qualitat acústica. El 87% de les estacions compleixen amb els objectius i registren nivells de qualitat excel·lent (57%) i bona (30%). Són uns resultats “molt similars” als dels últims anys, segons la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Casal i Ferrer també han parlat de la qualitat de l’aigua superficial (dels rius). Pel que fa als paràmetres fisicoquímics, el 68% de les estacions registren una qualitat entre excel·lent i bona, uns nivells pitjors als del 2021 quan es va registrar la “millor qualitat fins al moment” i el 100% era de qualitat bona i excel·lent. Però aquest empitjorament es compensa per la millora de la qualitat biològica: el 75% de les estacions van registrar una qualitat entre excel·lent i bona. Això ha portat el ministre a assegurar que “no ens preocupa” la disminució de la qualitat fisicoquímica perquè no es veu repercussió a nivell biològic. A més, els diferents paràmetres analitzats es trobaven al límit entre acceptable i bona i aquest cop han caigut a l’altre costat del límit. Amb tot, Casal ha assegurat que s’està treballant amb els comuns “per identificar millores i actuacions de caràcter tècnic” per poder “mitigar” aquests registres, com són millores a col·lectors i a separatives d’aigües.

En definitiva, són unes “molt bones dades ambientals”, segons el titular de Medi Ambient, que potencien el valor del patrimoni natural del país. En aquest sentit, però, ha afegit que el repte ara és mantenir aquests bons nivells de qualitat.