L’únic que vol és “pau, tranquil·litat i respecte”. Ho repeteix diverses vegades al llarg de la conversa. I, és clar, la impossibilitat de poder accedir a un habitatge digne li ho impedeix. Ho explica el Manuel, un home de 62 anys a l’atur que fa tres mesos que cobra la prestació de desocupació involuntària. Fins aquí, és notícia? Ho és perquè diu que el volen fer fora de l’hotel on està vivint des de fa uns quants dies i del qual voldria marxar “aquesta nit o demà mateix” si tingués una alternativa d’allotjament, però no té on anar. I ha de pagar una pensió de 1.100 euros entre fiança i estada i com que encara no ha cobrat aquest mes, diu que acostumen a pagar cap al dia 10, no ho pot fer. Segons ell, almenys s’hi podia estar fins a l’1 d’abril a l’hotel pel que va avançar, però li van dir que el 31 ja no podia i li han tallat la llum i l’han deixat sense llençols, assegura, tenint en compte a més que passa fred perquè el vidre d’una finestra està trencat i no hi ha manera que l’arreglin. També exposa que hi ha xinxes. I que per tot plegat ha hagut d’anar en poc temps dos cops a Urgències. Ara, a més, han prohibit a empleats i altres hostes que parlin amb ell. “M’estan fent la vida impossible” i “no pot ser”, diu.

Mentre parlem per telèfon, explica que ho fa des del passadís perquè hi ha un endoll on poder carregar el mòbil. Ell remarca que no el poden fer fora de l’establiment. Una situació que ha denunciat a la policia i que també farà arribar a Consum i a Batllia i a Serveis Socials. S’ha gastat el poc que li queda, assegura que té poc més d’un euro a la butxaca, en espelmes.

I sí, el Manuel, va gairebé amb la casa a sobre, menys algunes coses, explica, que les té en un traster d’uns amics a Barcelona. I remarca que té tot el dret a quedar-se a Andorra on, va arribar fa anys i hi té la residència fins al 2032. Confia poder trobar feina i refer-se una mica. Ara per ara és un habitual de la botiga solidària de la Creu Roja Andorrana, tot i que aquests dies per unes coses o altres, festes entremig, no hi ha pogut anar. També compta amb l’ajuda d’alguns coneguts que li donen pa i pastes. Un pa, assenyala, que segons com encara comparteix amb altres persones. “Sempre procuro ajudar, crec que tots tenim una raó de ser en aquest món”. Tot i que es demana, “què ha fet ell perquè aquesta societat el tracti d’aquesta manera”. Aquest diumenge, sense anar més lluny, va anar a buscar unes barres de pa llençades al contenidor de darrere d’un súper i, per sort, hi va trobar també tomàquets i altres queviures. Ha intentat trobar un pis, alguna habitació, i de fet s’ha estat en diversos llocs amb experiències nefastes d’aquelles que no desitjaries a ningú. I amb els preus que hi ha... Ha treballat al sector de l’hoteleria. Diu que és professor d’equitació. Ara li agradaria aprendre a tocar el violoncel, perquè l’adversitat no està renyida amb la il·lusió i el bon gust.