Unes 250 vaques i una trentena de cavalls i eugues van pujar ahir de la Rabassa fins a Claror per passar-hi l’estiu. Va ser l’inici de la segona edició de la festa de la transhumància de Sant Julià de Lòria, que enguany ha canviat de dates i ha passat de la tardor al juny. 

El bestiar va estar acompanyat durant part del recorregut per una seixantena de persones que van iniciar la caminada a tres quarts de vuit del matí des de la cota 2.000 de Naturland amb dos guies de la Vall del Madriu Perafita-Claror, el Sergi i el Joan Ramon. 

La calor va marcar la pujada, especialment a partir de la barrera de control dels accessos rodats a la zona de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres. És també el tram amb menys vegetació. Entre els excursionistes capdavanters hi havia l’antropòloga Isabel de la Parte, l’exministre Víctor Filloy, la representant dels comuns a l’Institut de la Dona, Anna Gabriel, i la delegada del comitè executiu de Concòrdia, Clara Grau.

Productes artesans
Mentre els senderistes maldaven per arribar al Port Negre, a la cota 2.000 es preparaven un seguit d’activitats com la fira, la mostra d’ovelles, les passejades amb poni i altres activitats infantils, els tallers o la ruta guiada pels antics oficis. Moment per tastar els productes artesans. Allà hi havia, entre d’altres, la formatgeria El Batall, els embotits de Cal Jordi, la Casa Gendret, el Vital i la Ratassia de la Carmeta, un producte a consumir lentament si el consumidor és un dels que baixa assedegat de l’excursió. Perquè si la pujada havia estat dura, la baixada tampoc havia estat senzilla, amb trams amb moltes pedres i amb risc de relliscades.

A la cota 2.000 hi havia activitats per a tots els gustos. Al Prat de Conangle es podien elaborar sarrons, les típiques bosses de pastor, i l’exhibició de gossos d’atura aplegava un nombrós públic. A banda dels sarrons de pell d’ovella els pastors solien calçar esclops ferrats, un gran paraigua penjat al coll, uns amples tapaboques de quadres i serrell i per beure a les fonts tenien uns recipients amb pela de beç anomenats beçulls.

El seu millor ajudant era el gos d’atura, intel·ligent i viu, que girava, parava o encaminava el ramat o l’ovella esgarriada. Els de l’exhibició d’ahir eren dos Border Collie: la Bala i en Kai, de la Gemma Serra de l’Horta de Cal Faneca, mentre que les ovelles eren de Llumeneres.

La jornada va continuar amb un dinar per a 160 comensals a la terrassa de la Borda Conangle amb protagonisme per a la carn de vedella d’Andorra. El cònsol major lauredià, Cerni Cairat, va dir que “el dinar completa aquesta jornada de germanor, i el fet que hagi tingut tanta participació demostra que l’activitat és un èxit i que aquest segon any s’ha consolidat plenament”. 

El balanç, pel cònsol “és molt positiu. És una manera festiva de viure la  muntanya, el sector primari i les activitats tradicionals i el canvi de dates ha anat molt bé”.

Els assistents van coincidir a definir l’acte com “una trobada de germanor” i per als ramaders és un motiu per donar a conèixer la seva feina. Pel que fa al canvi de dates, Cairat el va qualificar de molt bo, tot i que no es va pronunciar sobre si es mantindria “perquè és una decisió que s’ha de consensuar amb els ramaders, que són els que fan la feina i que estan contents de poder-la difondre”.

Amb l’activitat d’ahir a la Rabassa es va tancar un cap de setmana dedicat a la transhumància en una col·laboració dels comuns de la Massana i de Sant Julià de Lòria.

Dissabte, unes 250 persones van assistir a la benedicció del bestiar de Setúria. La celebració va començar amb la transhumància de 300 ovelles pels carrers de la Massana amb el pastor Rafa Jiménez. El bestiar va anar des de la plaça de l’Església fins al Prat Gran.

La transhumància és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2023. Aquesta pràctica ancestral, que consisteix en el desplaçament estacional del ramats, és una tradició viva que tant els comuns de la Massana i Sant Julià de Lòria com el Govern volen donar a conèixer

A la parròquia massanenca, hi ha 16 explotacions ramaderes, amb més de 350 caps de bestiar equí i boví i més de 1.400 ovelles

L’acte de Setúria va comptar també amb un dinar al Serrat de l’Esmaligat que va exhaurir les 250 places disponibles. L’àpat, a càrrec de la Confraria de Sant Antoni, va estar elaborat amb productes de proximitat.


El relleu generacional, repte d’uns ramaders satisfets que se’ls doni visibilitat

Els ramaders es van mostrar satisfets de la celebració d’actes com els d’aquest cap de setmana a la Massana i a Sant Julià de Lòria. Consideren que és important que la gent s’acosti a la ramaderia però creuen que és un sector difícil i complicat, sobretot pel que fa al relleu generacional.  Ho va reconèixer al cònsol menor de la Massana, Roger Fité, que va ressaltar que “des del Comú aposten per aquest sector i per donar a conèixer la seva feina i el seu dia a dia”.  El director del departament d’Agricultura i Ramaderia, Josep Maria Casals, va assegurar també el suport de Govern. “Volem acompanyar el sector perquè pugui disposar de les eines per a tenir instal·lacions modernes que facilitin el treball i que siguin més rendibles a llarg termini”, va manifestar, i va  afegir que la modificació de la Llei del sòl donarà suport al sector ramader per millorar les seves instal·lacions, fer-les més modernes i funcionals, i facilitar-ne l’amortització a través de costos més accessibles. Per Casals, la ramaderia és una activitat fonamental per preservar el territori.