La triple fita, un sistema que descansa en tres pilars com són donar al malalt la millor sanitat possible, fer que la població estigui més sana, ja sigui a través de la prevenció o de la detecció precoç, i abaixar la despesa sanitària, és una “bona solució” per mantenir una qualitat òptima dels sistemes sanitaris i a més fer-los sostenibles. Així ho va defensar ahir la professora d’economia a l’IESE Business School i directora acadèmica de l’Encuentro del Sector Sanitario, Núria Mas, en el marc de la ponència que va pronunciar en el cicle Crèdit Andorrà Global Forum. 

L’experta va posar en relleu que avui en dia hi ha “tres pressions” que fan necessari que es repensin els sistemes sanitaris: les financeres, ja que els pressupostos cada vegada estan “més tensionats”, per exemple arran de les pensions per l’envelliment de la població; el fet que els sistemes estiguin pensats per fer front a malalties agudes i en canvi entre un 70% i un 80% de la despesa sanitària actual sigui per fer front a malalties cròniques i els sistemes no s’hagin adaptat a aquesta circumstància i, finalment, “la gran quantitat de coneixement que estem generant”. Davant aquests fets es constata que el sistema està “obsolet” i que per tant cal reorganitzar-lo i repensar-lo, i una manera de fer-ho és aplicant aquesta triple fita que, va afegir, s’ha evidenciat que és una solució possible i aplicable.   

De fet, Mas va destacar que hi ha una sèrie d’estudis pilot que han demostrat que “hi ha espai per millorar en la utilització dels recursos sanitaris” i per tant cal “trobar aquest espai” i reordenar els recursos per utilitzar-los de la millor manera possible per aconseguir una optimització “no només de la salut” sinó de la despesa, reduint la que es fa per persona. I per reorganitzar aquest sistema l’experta considera que hi ha uns elements bàsics que cal tenir en compte, com són tenir dades, utilitzar-les per “entendre què funciona bé” i què es pot fer, i també entendre el paper de cadascun dels proveïdors, començant pels pacients. També creu que canviarà l’organització perquè variarà també “la manera com pagarem” i, en aquest sentit, indica que cal pensar a “compensar la bona salut”, i l’últim element que considera clau en la reorganització és la visió integral de la salut, per exemple amb accions des de l’escola a l’empresa.