El judici contra el pneumòleg acusat d’abusos deshonestos va continuar amb la declaració de diferents experts. D’aquesta manera, un pneumòleg que ha actuat com a pèrit i ha revisat la història clínica de les quatre pacients va manifestar que la pràctica del tacte rectal “no és normal ni habitual” en una consulta pneumològica, i molt menys un tacte vaginal.

D’aquesta manera, l’expert va afegir que si un pacient presenta altres patologies que no corresponen a la seva especialitat ell normalment els deriva a l’especialista que les pot tractar millor. Així, tot i assenyalar que no és especialista en medicina interna com el pneumòleg que es jutja, i per tant desconeix si aquestes pràctiques van estar justificades, va concloure que s’havia mostrat “sorprès” en comprovar que el doctor havia dut a terme a les pacients tactes anals i vaginals.
La defensa va insistir en les seves preguntes que el pèrit treballa en un hospital de Montpeller on és relativament fàcil derivar els pacients a altres especialistes, però malgrat això aquest expert va destacar la seva opinió que si un pacient pateix una patologia que ell no domina, el deriva.
La vista es va reprendre amb aquest expert i posteriorment van declarar altres especialistes proposats per les diferents parts. D’aquesta manera, els testimonis aportats per la defensa, molts dels quals són doctors de medicina interna o pneumòlegs, van manifestar que per ells és habitual fer un examen complet del pacient i molts van exposar que era habitual fer tactes vaginals i anals per descartar determinades patologies. També hi va haver divergències d’opinions dels experts sobre quina és la millor postura per practicar un tacte, i tot i que alguns van assenyalar que la manera més freqüent no és a quatre grapes, tampoc no la van descartar.
Un altre especialista en medicina interna aportat per l’acusació particular va declarar, però, que ell només havia dut a terme en el marc de la seva carrera professional un tacte vaginal i va ser en “una ocasió molt excepcional”, ja que la pacient presentava una greu infecció. També va manifestar que en cas que un pacient presenti una simptomatologia que pugui fer sospitar que pateix apendicitis hi ha altres proves complementàries a més a més del tacte rectal. També va concloure que per fer aquesta prova no és necessari que el pacient es posi a quatre grapes. En aquest sentit, cal assenyalar que la qüestió sobre si cal abans examinar el pacient i després fer les proves complementàries també va generar que els experts presentessin diferents opinions, ja que molts van opinar que primer cal una exploració exhaustiva i després dur a terme les proves complementàries.
Altres testimonis aportats per la defensa anaven adreçats a demostrar el dèficit de ginecòlegs al país en el moment dels fets. El qui en el moment que els fets es van conèixer era president del Col·legi de Metges va assenyalar que l’àmplia majoria dels professionals del país van donar suport al pneumòleg manifestant que els metges poden dur a terme qualsevol acte mèdic que serveixi per a un correcte diagnòstic del pacient, sigui o no exclusiu de la seva especialitat. Els tres presidents del Col·legi de Metges consultats van remarcar que no s’havia rebut cap queixa més de pacients sobre el pneumòleg acusat.
Durant la vista també va declarar un psiquiatre que ha avaluat el pneumòleg, que va posar en relleu que no pateix cap anomalia psíquica. Aquest fet, però, “no confirma ni exclou” que hagi pogut dur a terme abusos deshonestos, tal com va afegir l’expert. En aquest sentit, va exposar que sovint els agressors sexuals són persones normals que porten a terme els seus actes “quan veuen l’oportunitat”.
D’altra banda, el psicòleg que ha tractat dues de les noies va exposar que considera que no han simulat ni fingeixen quan exposen els fets, tot i que el fet que hagin estat vulnerables durant molt temps pot haver fet que estiguin condicionades. Va exposar a més que han patit estrès posttraumàtic. El psiquiatre aportat per la defensa va generar novament divergència d’opinions entre el tribunal i la defensa, ja que el president va exposar que era una prova pericial i no testimonial.