Laia Ferré agafa la presidència de la nova junta d’Acció Feminista amb l’objectiu de continuar lluitant per drets encara pendents de conquerir, com la despenalització de l’avortament o la conciliació familiar i laboral. També vetllarà pel compliment d’una llei d’igualtat que tot just ara es posa en marxa, però que no “és suficient”.
Aquest 8M han posat el focus en la bretxa salarial i l’assetjament laboral.
Sí, parlant-ho entre totes i organitzant els actes va sortir el lema La vostra regressió, la nostra resistència, perquè som conscients que en aquests moments s’està vivint una regressió econòmica i que en aquestes circumstàncies les dones sempre reben el doble. A més, també hi ha un postmasclisme que nega el masclisme i afirma que ja hi ha igualtat i banalitza els conceptes que utilitza el feminisme. Ens volen fer creure que som unes pesades i unes histèriques, però nosaltres som aquí per recordar que el feminisme ha vingut per quedar-se, que és una nova mentalitat, una nova manera de fer i que, efectivament, encara continuem molt lluny respecte a la igualtat efectiva. Sí, hi ha una llei amb unes obligacions, però no està desenvolupada i sobre el paper poques coses han canviat. Està demostrat que en situacions de crisi creix l’assetjament laboral en tots els nivells vers les dones, incloent-hi el sexual. Nosaltres hem rebut diverses denúncies i consultes en aquest sentit. Sabem que això està passant, i per tant no farem veure que no ho veiem.
La Llei d’igualtat és suficient?
No, i tenim diverses reivindicacions: en salut, demanem la creació d’un centre de drets sexuals i reproductius; en matèria laboral, la conciliació familiar; i en l’àmbit social, la formació específica en violència de gènere a la policia i la Batllia. El que tenim actualment no és suficient; hi ha molt de perill de revictimització i molta desprotecció, perquè el cos d’ordre no està prou format i les dades ho demostren: hi ha molt poques denúncies.
L’educació és clau.
Hem de reconèixer que la llei, en el camp de l’educació, és on ha fet el pas més important. S’insisteix molt en educació i es parla de formacions i la introducció de l’educació sexual. L’educació sempre s’entén com la base de qualsevol canvi, però no canvia sola. El tema va des de l’escola bressol fins a un plantejament per part de tota la societat.
Ara que venen eleccions, és partidària de les quotes?
Acció Feminista és partidària del sistema de quotes i és una de les qüestions que demanàvem a la llei i que no es va incloure. Només introduíem uns mínims, però no van ser acceptats
Per què hi estan a favor?
Perquè si vostè mira el percentatge de dones en cossos especials a Andorra, per exemple, veurà que és baixíssim. Les quotes poden servir per no tenir determinats sectors tan masculinitzats i per començar a introduir les dones en tots els camps laborals, però aquesta discriminació positiva és una proposta que no va ser acceptada a l’hora de fer la llei i es va justificar amb la meritocràcia. El sistema de meritocràcia en la societat patriarcal en la qual vivim és una mentida perquè no tots partim de les mateixes oportunitats. Les dones han de lluitar molt més per arribar a determinats càrrecs o han de renunciar a més coses que els homes i per tant la discriminació positiva és una solució per obligar els governs a impulsar el canvi que ja es busca socialment, però que de manera natural no es produeix. No hi ha cap altra solució que pugui funcionar.
I respecte a l’avortament, què proposen?
L’avortament és el tema més recurrent perquè és dels més greus. No es pot plantejar una lluita feminista en la qual no es parli de drets sexuals i reproductius. Andorra és dels últims països d’Europa en aquest sentit perquè que una dona tingui dret al seu propi cos és la base de tot el que vindrà després. Tenim molts desavantatges, però també una sort, i és que tenim mínims comuns denominadors. A l’associació som dones molt diverses, amb diferents ideologies, però totes compartim el mínim, perquè estem tan lluny que els objectius més bàsics són comuns. I un d’aquests és l’avortament, és clar.
Quina relació mantenen amb altres institucions feministes del país?
Molta, més de la que ens agradaria en el sentit que, com que les institucions no hi destinen prou pressupost es carrega les associacions ciutadanes de moltíssima feina. Acció Feminista va participar en l’elaboració de la Llei d’igualtat, però hem de tenir present que nosaltres no som assessores legals; som activistes, amb diferents feines i un temps limitat. Evidentment, podem valorar protocols i fer-hi esmenes, però no podem assumir el volum de feina que se’ns demana, això ho han de fer les institucions públiques.
Creu que la societat s’està polaritzant?
Més que polaritzant, crec que hi ha postmasclisme, que el feminisme ja s’ha passat de moda i som tots iguals i anem a parlar d’altres coses. Però les altres coses també són les nostres coses i volem que es tractin amb perspectiva de gènere, com la política i la conciliació. Les nostres mares són aquelles heroïnes que van aconseguir la seva independència laboral i econòmica i que ens han criat com a iguals als nostres germans, amb llibertat i estudis. A les dones d’ara ens han donat les eines, i per tant no tirarem enrere, perquè ja sabem què volem i en què hem de continuar lluitant. Potser aconseguiran que ens faci vergonya dir-ho en veu alta per por a ser jutjades o criticades, o podran intentar que no alcem la veu, però continuarem endavant. Des de la conscienciació i el bon humor, sense competència i des de la sororitat, ho assolirem.
