Recentment elegida presidenta de l’Associació de Pares de l’Escola Andorrana (Apaea), explica que la nova junta està fent un seguiment de qüestions ja encetades, sobretot la cuina centralitzada i el servei de patis i menjadors. Remarca la col·laboració amb el ministeri en certs aspectes i espera que el nou període electoral i la constitució d’un nou Govern no acabin amb els projectes en què s’està treballant.
¿Quins són els objectius que s’ha fixat la nova junta de l’APA?La nova junta és una continuïtat de l’anterior. De fet, els membres som els mateixos i s’hi ha incorporat una persona nova, que és la que se suposa que prendrà el relleu després de l’actual presidència. El que estem fent ara és un seguiment de les qüestions que ja hi havia encetades.
¿Quins són els assumptes prioritaris que impulsaran?
La junta vetlla pels interessos dels nostres fills, que són els alumnes de l’Escola Andorrana. La junta de l’associació dóna suport als actes o iniciatives que es fan des de les diferents juntes, perquè, en ser una escola tan gran, estem organitzats en una junta directiva i diferents juntes d’escola.
També des de la junta coordinem comissions. Això potser és la novetat més gran ara per ara. Aquestes comissions de treball seran liderades per un membre de la junta directiva, i així ens assegurem que tirin endavant. I també fem de mitjancers entre la informació que rebem del ministeri i la resta de pares.
¿En què treballaran aquestes comissions?
Hi ha la comissió de comunicació, que treballa en la redacció de la revista Tortuga, la que farà un replantejament de la pàgina web i la que organitza i pensa diferents actes, com ara el que vam organitzar la setmana passada en què vam entregar els premis Tortuga. Després hi ha la comissió de finances, que tracta assumptes més interns de l’APA.
També hi ha la comissió de cuina central. Tot i que se’ns va donar la cessió del local i farem aquesta feina durant un any, aquest grup de treball permetrà no desvincular-nos-en. Encara que ho porti alguna altra associació, l’objectiu és que nosaltres hi estiguem vinculats d’alguna manera, tot i que encara no sabem com.
Finalment, s’ha creat la comissió de patis i menjadors, que de moment no està en funcionament perquè estem pendents que el Govern organitzi una taula de treball per començar a parlar d’aquesta qüestió.
Ha esmentat la cuina centralitzada. ¿Quin balanç es fa del seu funcionament des de l’APA?
El balanç és positiu. La cuina està funcionant. Tenim 65 usuaris de tots els sistemes educatius. Ens movem amb dos tipus de menú, un que és d’hivern-tardor i l’altre que és d’estiu-primavera. Són menús equilibrats controlats pel Col·legi de Dietistes. A més, la comissió de treball es reuneix una vegada al mes amb l’empresa que ofereix aquest servei i fem una valoració dels possibles problemes, que sobretot són de caràcter organitzatiu. Mai no hi ha hagut cap problema de possibles contaminacions.
¿Ja teniu previst qui es farà càrrec de la cuina centralitzada després d’aquest primer curs?
Ens vam comprometre a portar la gestió de la cuina fins al juny. Aquesta era una condició que vam posar a la resta d’APA. Després serà una altra associació la que ho haurà de portar, ja sigui una federació d’associacions o el que sigui. De moment no hem tingut resposta de cap centre escolar ni associació, excepte d’una entitat que està estudiant si els seus estatuts li permeten gestionar la cuina. En cas afirmatiu, ho hauran de passar per una assemblea. Crec que durant el mes de març ja tindrem una resposta d’aquesta associació.
¿De quin tipus d’associació estem parlant?
És una associació de malalts, d’afectats. Una de les dues que existeix.
¿En el cas que no aparegui cap entitat que la vulgui gestionar, com es faria?
No ho sabem.
¿Però l’APA estaria disposada a encarregar-se’n a partir d’aquesta data?
En principi el contracte és per un any. Durant els tres anys que va durar això ja vam portar-ne tot el pes i vam intentar desbloquejar-ho portant la cuina durant el període d’un any. Ara s’ha de prendre una opció, si no no hi haurà servei. S’hauran d’espavilar els pares.
¿Quina valoració feu dels protocols?
Tenim queixes del col·lectiu de celíacs. Ens van comunicar que no estaven d’acord amb la redacció d’un paràgraf de la guia, ja que induïa a error. Jo sé que ells ja ho han tractat amb el ministeri i, quan es faci una revisió del text, es rectificarà. Hi ha el compromís de la ministra.
¿El preu dels menús és assequible?
Entenem que és un servei molt exclusiu d’una cuina molt específica, i el preu ens sembla correcte. De fet, es va informar els pares i no hi va haver cap problema en aquest sentit. Als pares de l’Escola Andorrana sí que ens suposa un sobrecost, però a la resta de sistemes educatius diria que acaben pagant el mateix perquè el preu dels altres menjadors és més alt.
Ha comentat que un dels aspectes pendents de tractar fa referència al servei de patis i menjadors. ¿Què creu l’APA que cal millorar?
El servei està gestionat ara per una empresa contractada pel Govern, que és Nundinal, i se li va ampliar el contracte per dos anys. Ara s’ha de fer una taula de treball, que hem demanat reiteradament a l’administració, des de fa anys, per veure com s’enfocarà el servei quan s’acabi el contracte. Aquesta taula de treball encara no ha començat a funcionar.
¿Quines són les propostes que es fan des de l’APA?
Creiem que les propostes han de venir de l’administració, perquè són ells els que gestionen aquesta part del menjador. Escoltarem les propostes i, si ens demanen col·laboració, allà serem.
Des de l’APA es va expressar temps enrere que potser era millor que els monitors de patis i menjadors fossin contractats directament per l’administració.
De fet, d’això és del que s’ha de tractar a la taula de treball. Cal valorar les diferents possibilitats. En una taula com aquesta s’analitza si hi ha prou formació per al personal, si ja ens va bé aquesta fórmula, si hi ha algun tipus de seguiment pedagògic. Crec que cal començar ara a tractar d’aquesta qüestió, perquè l’empresa finalitza el contracte a finals del curs que ve.
Pel que fa a les infraestructures, també hi ha mancances.
Estem molt mancats d’infraestructures, però això ja ho sap l’administració. Ells són els primers que ho pateixen. Però fins que la qüestió econòmica no variï estarem igual. Des del ministeri se’ns va informant. De fet, hi ha una comunicació molt fluïda i no en tenim cap queixa. Sí que es van plantejant les necessitats molt urgents, com l’escola de Canillo. En aquesta parròquia es va comprar uns terrenys per edificar-hi una escola nova.
També és urgent l’ampliació de primera ensenyança d’Encamp, i també ho és la del centre de Santa Coloma, perquè avui ja hi ha nens, els de primera ensenyança, que fan classe al Roc perquè aquí no hi caben. Ordino també està molt saturada, l’escola nova ja ho està molt.
I què he de dir de Sant Julià. És un centre amb moltes mancances, ja que és una escola molt antiga. I ja es parla també que a batxillerat ja estan molt justos i que caldria ampliar-ho. Sabem que des de l’administració s’ha fet un pla estratègic d’infraestructures, que tenen estudis de creixement i donaran prioritat a unes escoles. De fet, hi ha mancances en gairebé totes. Només falta Escaldes, però allà tampoc no hi cap ni una agulla.
Aquest és el segon any que es fa la prova de batxillerat.
El ministeri ens ha informat que corregirà les mancances que van aparèixer el curs passat perquè ja tenen un any d’experiència. Ja estan actuant en els punts més fluixos. Estan fent classes de reforç sense cap cost per als pares. Les principals queixes feien referència a reclamacions pels exàmens o a qüestions informatives. De fet, el pànic era per les proves de les PAAU. Potser va ser més la por que res, ja que al final molts van poder apujar nota.
L’APA també participa en l’observatori nacional de la qualitat de l’educació.
D’això no en podem dir res perquè només se’ns va convidar a la presentació i no n’hem tingut cap més informació.
Des de l’APA també es va criticar el Pla de prevenció de conductes delictives.
El vam criticar perquè no estàvem d’acord en la manera com estava muntat. Creiem que es va començar pel darrer esglaó i no hi ha hagut cap mena de continuïtat. Potser n’hi haurà, però de moment no hi ha hagut res.
¿Han aparegut conductes d’aquest tipus a les aules?
Conductes greus, no. I si n’hi ha es gestionen des del centre.
¿La convocatòria d’eleccions i la constitució d’un nou Govern poden entorpir el desenvolupament dels projectes actuals?
Sempre que hi ha hagut un canvi de Govern hi ha hagut un canvi dels interlocutors. Tornar a començar de zero cada vegada que hi ha un nou Govern és una feina molt feixuga. I si hi ha projectes molt interessants i molt i molt importants per a l’educació d’un país, des de l’APA veuríem d’una manera molt negativa que s’aturessin o que acabessin en no res. És la por que tenim. A més, hem estat partícips d’aquests projectes i ens hi hem abocat molt. I tenint en compte que ja és prou difícil associar-se, fer el que fem i tirar endavant, si a sobre no t’ajuden i tot acaba en no res és complicat.
