Les altres víctimes del despoblament

Que el patrimoni és víctima silenciosa del despoblament ho exemplifica l’estat en què es troba l’església de Sant Romà de Perles, al municipi alturgellenc de Fígols i Alinyà. Se’n queixen els veïns i en fan de notaris dos apassionats del patrimoni, Jordi Vilà i Antoni Mora.

“La situació que vivim és horrible, delirant”. Així de clarament s’expressen experts vinculats al patrimoni de l’Alt Urgell. El gran problema del Pirineu, argumenten, és l’abandonament rural, “i això implica entre altres coses que ningú està al cas de com estan les esglésies”. S’hi suma una complicació: la gran quantitat d’edificis i elements patrimonials dispersos per una àrea geogràfica àmplia i, sovint, situats en indrets de difícil accés. “Sovint són els mateixos veïns que decideixen unir-se i tirar endavant una neteja de l’edifici” o les reparacions, quan poden assumir-les. En aquest context general, la situació en què es troba l’església de Sant Romà de Perles és paradigmàtic: amb la teulada greument deteriorada, preveure’n l’ensorrament no és cap bestiesa, alerten aquestes veus. “Com està a punt d’enfonsar-se Sant Martí de Tost i tantes altres de les petites esglésies del territori”.
    
De com n’està de malmesa Sant Romà de Perles en concret en van alertar recentment els veïns del poble. La revista Viure als Pirineus recull la seva inquietud per aquesta estructura datada al segle XI. De manera reiterada, van explicar, s’han adreçat a les administracions perquè vetllin perquè aquest bé continuï dempeus. Ho han intentat amb el Bisbat d’Urgell, que no els ha aportat cap solució, es planyen, i també amb institucions més properes, com el mateix Ajuntament de Fígols i Alinyà: no van aconseguir que pagués la reparació de la teulada. D’això, recorden, en fa ja un bon parell d’anys. Les teules continuen separades i deixant escolar l’aigua dins el temple sense que res no ho impedeixi. El mal a dins ja està fet, amb l’agreujant, apunten, que una de les bigues amenaça també de quedar vençuda.
    
L’estat de deteriorament d’aquest i altres edificis ha estat també constatat amb dolor per aficionats al patrimoni com Jordi Vilà i Antoni Mora, autors de blogs com conèixercatalunya.blogspot.com, on van documentant el dispers i sovint poc conegut patrimoni arquitectònic de les comarques pirinenques. Vilà, que és qui acostuma a recórrer el terreny, càmera en mà, ha pogut reflectir el desolador estat de l’edifici religiós. I no és l’únic: “Sí, se’n veuen uns quants en aquestes condicions quan recorres el Pirineu,  i fins i tot molts de pitjors, on només queden ja dempeus un parell de parets  o pitjor, quatre pedres”. Van caient, recorda, a mesura que deixen d’acollir el culte religiós.