Consens entre les entitats de residents argentins, colombians i peruans per demanar la regularització dels immigrants que estan de manera il·legal al país i també de les seves famílies. Així ho han expressat el president de l'Associació d'Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, la representant de l'Associació de Colombians, Katherine Barbosa, i el president de l'Associació de Peruans d'Andorra, Lorenzo Castillo, a l'Avui serà un bon dia de RTVA. Ara bé, Ponce ha volgut deixar clar que el primer que s'hauria de plantejar el país és quin és l'objectiu de la política migratòria que es vol aplicar. I si el que es vol és "a partir d'ara tanquem la porta", doncs endavant però "el pitjor que hi ha és la incertesa".
I és que continuen havent-hi infants en situació irregular? Doncs la resposta ha estat unànime per part dels tres: "molts". Molts que estan escolaritzats, però privats, per exemple, de participar a les activitats extraescolars precisament per la situació irregular en la qual es troben. I no només això, perquè com que no tenen segurerat social per "por" en cas de malaltia no acudeixen a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell i un dels consells que els donen des de les associacions és que baixin a la Seu on se'ls atén sense problemes, segons ha explicat Barbosa.
Quantes famílies es troben en aquesta situació? Doncs en són unes quantes. Les entitats no tenen xifres i d'oficials tampoc se'n tenen o si se'n tenen no es fan públiques. El que sí saben és que aproximadament, d'argentines i peruanes, des del febrer de l'any passat n'han marxat prop de 200 i de colombianes, una setantena.
S'han frenat els pisos pastera però proliferen els hotels pastera. Segons Castillo, "n'hi ha per tot el país". És la manera que tenen ara els treballadors per poder presentar el certificat signat pel propietari de l'establiment per obtenir el permís de residència i treball. I per això paguen entre 400 i 500 euros, ha revelat Ponce. I viuen "tres o quatre persones i més" en habitacions que serien per a un parell, ha detallat Barbosa. Sembla que s'han fet alguns controls però "no han trobat res". En aquest sentit, Ponce explica que els establiments estan preparats per amagar ràpidament la situació.
El que sí sembla que ha millorat és la situació dels immigrants en l'àmbit de la construcció. Barboso ha afirmat que "amb la intensitat que es donava sí que s'ha acabat". També Ponce ho ha corroborat. Ara bé, de gent cobrant en negre n'hi ha en aquest sector i sobretot en restauració i hoteleria. I això comporta per tant no tenir seguretat social, amb la qual cosa si estan malalts o es fan mal l'opció per a ells és també la de baixar a la Seu per ser atesos.
I per què no es denuncien aquestes situacions? Les motivacions són diverses: la desesperació si algú es troba en situció il·legal n’és una, ha assegurat Barbosa. I és que si hom es troba entre l’espasa i la paret, fa el que sigui per portr-se un plat a la boca. Des del Govern, es demana que altrament siguin les mateixes associacions les que ho facin, però això comporta una dedicació i uns recursos que no tenen. Castillo ha recordat, però, que fa un any ja van fer costat a uns treballadors víctimes dels abusos i van presentar denúncia a la Batllia. Però és clar els temps dels tribunals són uns altres. El que creuen els representants de les associacions és que haurien de ser els departaments o serveis governamentals concernits els que actuessin d’ofici.
