Les associacions volen que els 32 pacients derivats fora tornin al país

“Volem la residència aquí dalt i la volem moderna i actual”. En aquests termes s’expressa la presidenta de l’Associació de Familiars per a la Salut Mental (Afmma), Rosa Lluís, en referir-se al que va manifestar dimarts la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, amb relació al model d’habitatge per a les persones amb problemes de salut mental. Per Lluís, el centre residencial de curta o llarga estada no s’ha d’identificar amb un espai “tancat i fosc”, ans al contrari, ha de ser un centre idoni, lluminós i amb força terreny perquè els afectats puguin desenvolupar activitats de lleure i terapèutiques, com ara un hort o una granja. Això no treu que, a més, hi hagi més pisos tutelats o bé un hospital de dia. En qualsevol cas, l’objectiu últim és que les 32 persones que ara per ara estan ingressades en centres de salut mental fora del país puguin tornar. “Volem els nostres familiars aquí”, demana Lluís. La motivació fonamental que esgrimeix és que si estan ingressats en aquests centres d’Espanya és perquè els ha derivat la Batllia, “no per voluntat pròpia”.

Això no vol dir que les 32 persones hagin de tornar totes de cop, però sí que ho poden anar fent a poc a poc, amb un acompanyament adequat. Sempre, és clar, que tinguin on anar, un espai físic, i tots els serveis al seu abast, com ara el metge referent o la seva pensió. Lluís està convençuda que tant aquestes persones com les seves famílies n’estaran contentes. Unes famílies que els podrien visitar amb més assiduïtat i que s’estalviarien les despeses que suposa haver de desplaçar-se fora. Unes famílies que haurien de poder dir la seva i amb les quals el ministeri de Salut hi hauria de parlar per recollir les seves valoracions.

El mateix argument fa servir Lluís per valorar el projecte de centre de salut mental que vol fer el bisbat: “la Seu és Espanya i la residència la volem a Andorra”. També mostra el seu malestar perquè el Govern no els hagi tingut en compte i no els hagi fet partícips d’aquesta iniciativa.

Per la seva banda, l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra) també dona suport al retorn dels ingressats a centres de fora del país i a la necessitat de tenir un centre residencial de salut mental al país. La seva presidenta, Sandra Cano, declara que “desgraciadament sempre hi haurà casos que hauran d’estar en espais tancats”. A més, valora positivament que Salut prioritzi l’atenció comunitària dels pacients amb problemes de salut mental.

L’Adjra demana cura en adjudicar la  gestió del CREI
Tant l’Adjra com l’Afmma reconeixen un avenç important la posada en funcionament del Centre residencial d’educació intensiva (CREI). En la visita realitzada dimarts al vespre van poder constatar que “les instal·lacions estan molt bé”, declara Cano, i que estarà destinat a joves tutelats amb problemes i derivats per la Batllia. Ara bé, en el seu cas posa l’accent en la importància de vetllar perquè l’entitat que s’encarregui de la gestió del CREI no tingui cap centre investigat per la Justícia. També exposa la seva preocupació perquè els joves que hi ingressin puguin rebre una formació adequada. Finalment, insisteix en “la imperiosa necessitat” d’una escola terapèutica per a menors amb problemes lleus.
Per la seva banda, Rosa Lluís expressa el seu neguit per la ubicació del CREI, ja que “hi ha dues tarteres allà mateix” i espera que s’hi posin més proteccions per evitar despreniments. 

Els psicòlegs prioritzen el treball ben fet als terminis 
El fet que la inclusió dels psicòlegs a la cartera de serveis no tingui encara una data fixada no inquieta el col·lectiu professional. La presidenta del Col·legi de Psicòlegs (Copsia), Sílvia Palau, va explicar ahir que si bé des del Govern s’havia anunciat la voluntat de tenir la qüestió tancada durant el primer trimestre de l’any, la fita no serà possible perquè “encara ens queda molt treball per fer”. “Hi ha moltes patologies que s’han d’analitzar i preferim fer-ho patologia per patologia, a més d’estudiar bé els forfets que es poden oferir als pacients”, va indicar, i va remarcar que “volem fer-ho bé per evitar, després, problemes d’incerteses o coses que no quedin clares”.

En aquest sentit va manifestar, per exemple, que les diferents tipologies s’hauran de classificar entre lleus, moderades i greus i per a cadascun dels casos s’establirà un mínim de sessions que s’hauran de donar. “Això no vol dir que no es pugui renovar, però també hem d’acabar de veure si cal tornar al metge referent perquè sigui ell qui determini que cal ampliar el nombre de sessions”, va detallar Palau, que va exposar un sistema similar al que s’utilitza, per exemple, en el cas de la fisioteràpia.

D’altra banda, un altre dels temes en què també es treballa és en l’homogeneïtzació de tots els professionals. S’ha de veure quina formació té cada psicòleg i quina és la que s’exigeix per poder accedir al servei, ja que la voluntat és que tothom tingui la mateixa. Per això un altre aspecte que s’està avaluant és si s’ofereix algun tipus de formació complementària a qui no disposi, per exemple, del màster oficial o si tot el que preval és l’experiència.

Per últim, i en relació amb l’aprovació del Pla integral de salut mental (Pisma), va valorar-lo de manera positiva i va destacar-ne que permetrà “reestructurar el sistema de salut mental” i donarà l’oportunitat als psicòlegs de tenir un paper més rellevant en la primera atenció, “sense pensar només que som un especialista”. Igualment va destacar la millora de la comunicació i l’atenció comunitària que s’implantarà.