Les colònies de gats representen un problema (ja antic) per als comuns, sobretot els de les parròquies centrals.
Per aquest motiu les corporacions destinen unes partides importants a controlar el nombre d’individus perquè la població felina no augmenti de forma descontrolada. El principal problema són les persones que donen menjar a aquests animals, ja que això acaba desembocant en problemes d’higiene als carrers dels nuclis urbans. A més de la brutícia que comporten els recipients on les persones dipositen el menjar per als gats, en aquests punts s’hi acaben alimentant altres tipus d’animals que conviuen a la ciutat.A Andorra la Vella, el Comú té controlades deu colònies. La més cèntrica és a la zona de Fiter i Rossell i la resta estan situades als barris més apartats. També es troben gats de carrer a l’aparcament del Trillà, a la zona del Cedre, als voltants del carrer Roureda Tapada (a prop d’on està situat el Col·legi Janer), al carrer dels Barrers, la zona de Ciutat de Valls, als Marginets, a roureda de Malreu (a Santa Coloma), a la zona de Sant Ermengol i als voltants del centre de triatge d’Encorces.
El conseller de Medi Ambient i Higiene del Comú d’Andorra la Vella, Jordi Cabanes, va posar en relleu que les colònies que existeixen a la parròquia es mantenen estables. De fet, després d’un hivern poc fred com l’últim i amb l’ajuda del menjar que deixen alguns veïns, el nombre d’individus ha proliferat. Cabanes destaca com a principal problema les persones que els alimenten, encara que remarca que “ho fan més amb el cor que no pas amb el cap”. La qüestió és que “del menjar per als gats també se n’alimenten les rates i els coloms, i això acaba derivant en un problema d’higiene pública”, va dir.
Donar menjar a gats i coloms està prohibit segons una ordinació comunal i pot comportar la imposició de sancions d’entre 60 i 300 euros. Tot i així, el conseller de Medi Ambient i Higiene remarca la dificultat d’arribar a aplicar les multes, ja que aquestes persones mai no actuen quan hi ha un agent de circulació per la zona i solen deixar els aliments a les nits o a primera hora del matí.
Per controlar les colònies, el Comú té contractada una empresa especialitzada que fa dos controls a l’any (a la primavera i a la tardor). S’encarrega de recomptar els exemplars i analitzar si hi ha noves colònies, i en el cas de les cèntriques, es desplacen. A més, es fan captures per portar els gats al veterinari, on, si escau, s’esterilitzen a més de fer-los diferents proves per verificar-ne l’estat de salut. Si la colònia no és gaire nombrosa, s’hi retornen. En el cas contrari es deixen en una parcel·la que hi ha al costat de la zona de triatge d’Encorces, tot i que el volum que pot assumir l’indret també és limitat.
Cabanes va afirmar que es tracta d’un procés costós que va tot a càrrec del Comú. A més va destacar que hi ha molta gent “sensible” amb els animals i que costa prendre certes mesures. Aquest és el cas d’un gat malalt de càncer. Tot i que calia eliminar-lo, la gent s’hi va oposar i demanava que se’l tractés.
Un cas similar es dóna amb els coloms. La corporació en té controlats entre 1.000 i 2.000 exemplars, que han comportat queixes de veïns d’algunes zones. Tot i així, el Comú només pot aconsellar posar punxes a les finestres per fer-los marxar.
A Escaldes també es fa cada any un control de la població de gats, fent un seguiment de les colònies. En aquesta supervisió periòdica, s’esterilitzen i es fan els controls sanitaris als individus. A més, els gats nous que s’incorporen a les colònies es capturen per evitar el començament d’un nou cicle reproductiu. Així mateix, la protectora d’animals Laika els alimenta de forma controlada amb pinsos perquè no ampliïn el seu radi de desplaçament a la recerca d’aliment. També es netegen periòdicament les zones destinades a l’alimentació i a les deposicions. El Comú destina 3.000 euros a l’any a l’esterilització de gats i altres accions. El 2011 se’n van esterilitzar 24. Tres eren petits i es van donar en adopció.
El Comú va destacar que, per ara, aquest seguiment està donant bons resultats ja que s’està controlant l’augment de gats a la parròquia. Tot i així, recorda que està prohibit alimentar animals a la via pública o en parcel·les urbanitzades per motius d’higiene i salubritat pública. Alhora es remarca que les accions fetes pel Comú han d’anar acompanyades de la conscienciació dels ciutadans de no abandonar els animals de companyia.
La gatera, una sortida que no resoldria la qüestió
Tot i que els comuns van plantejar la possibilitat de demanar al Govern la construcció d’una gatera per donar una resposta al problema, el conseller de Medi Ambient de la capital és conscient que la gestió també seria complicada. En aquest sentit va recordar que els gats no són com els gossos, ja que els que viuen al carrer són molt esquerps i quasi salvatges. A més, cal tenir en compte que aquest servei hauria de ser assumit pel Govern, però els comuns són conscients que avui és complicat pel context econòmic. Per Cabanes, potser la millor solució seria fer un control més exhaustiu a les persones que donen menjar a aquests animals. Per aconseguir un petit estalvi en el control de les colònies també es podria convocar un concurs nacional. Això permetria reduir els costos però de manera molt lleugera, segons va explicar Cabanes.
