A penes mitja dotzena de tractors acompanyats per una corrua no massa llarga d’altres vehicles ocupats per ramaders, se sumaven a la protesta convocada per Unió de Pagesos (UP) per reclamar, entre altres coses, una gestió més eficaç de les ajudes pels danys que pateixen a causa de la fauna silvestre. La mobilització, tot i no ser gaire nodrida, ha estat suficient per ocasionar problemes en una circulació ja densa per se durant una de les setmanes vacacionals per excel·lència. Les cues han afectat no només l’N-260, com inicialment estava previst, sinó també l’N-145, atès que els ramaders han decidit finalment dirigir-se cap a la rotonda on conflueixen les dues vies i fer una incursió per la via d’accés a Andorra, tot i que han girat cua a la rotonda d’Anserall. Les retencions van acabar sent importants, entre aproximadament dos quarts de dotze del matí, quan sortien del polígon industrial de Montferrer, i passada la una de la tarda, quan entraven a la Seu per endinsar-se a la ciutat i accedir a les seus del Consell Comarcal i els serveis territorials de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat. En aquestes últimes dependències, els pagesos han optat per incrementar el grau de la performance i sembrar els accessos a les oficines amb restes òssies d’animals, en referència als exemplars que se sacrifiquen quan es detecten brots de tuberculosi en els ramats. Un problema greu que els ocasiona pèrdues importants i que consideren que té molt a veure amb la gestió de la fauna salvatge, deficient en opinió seva.
El portaveu d’UP a la comarca, Joan Guitart, reconeixia el greuge que la protesta acaba ocasionant als conductors, però manifestava, que precisament es tractava d’aprofitar aquest moment en què el trànsit vacacional s’intensifica i per tant els garanteix major visibilitat. De totes maneres, insistia, “procurem no tallar del tot el trànsit, i els conductors quan ens passen pel costat més aviat ens donen suport, bona part de la població està amb nosaltres”. La resposta dels agricultors i ramaders a la convocatòria no va ser tan multitudinària com haurien volgut, admetia, però es donava per satisfet amb la repercussió mediàtica aconseguida. “El que demanem a l’Administració és que siguin sensibles a les nostres demandes i que no hàgim de fer coses absurdes com demanar permís per caçar a les nostres finques”, reblava, referint-se en particular a la població de cabirol, “una espècie que no és autòctona i que s’ha convertit en una autèntica plaga” que ocasiona danys als conreus i posa en perill els ramats per la transmissió de malalties.
Tornant a la mobilització, un cop a la Plaça Catalunya, els participants van llegir el manifest amb les seves reivindicacions, començant per l’aplicació del que ja marca la llei, amb “l’elaboració de plans d’anàlisi del risc per determinar els àmbits en els quals cal l’aprovació de plans de control poblacional de fauna salvatge i que han d’incloure els termes en què la pagesia pot fer actuacions de control dins de les finques”.
Sense escapatòria
A qui matina no sempre l’ajuda el bon Déu. Aquesta dita devien tenir al cap el gruix de condutors que, alguns intentant esquivar les retencions que havien de provocar els tractors, decidien avançar el trajecte i passar pel tram previsiblement afectat per la protesta abans que comencés. No els va servir de gaire: saltant de la graella van caure a la cassola i van haver d’entomar amb paciència (o emprenyada) la cua que provocaven els oportuníssims treballs de pintura que es duen a terme a la via precisament en aquest tram, després de l’asfaltatge de què va ser objecte. Relatava alguna de les persones perjudicades haver trigat fins a tres quarts d’hora per fer un trajecte, entre el Pla de Sant Tirs i la Seu, que habitualment qualsevol es pot cruspir en deu minuts.
A les molèsties ocasionades de manera puntual amb aquestes retencions, que se sumen a les que han produït els treballs a la via en les últimes setmanes, s’hi afegeix el disgust que ha generat entre els ciutadans de la decisió de situar una doble línia contínua, ja que es veuen obligats a allargar el trajecte per buscar el punt on girar i accedir als serveis que es troben en l’altre sentit de la marxa. Mentrestant, la rotonda de Montferrer segueix fent-se esperar.
