El Cercle d’Agermanament Occitanocatalà, la Fundació Occitanocatalana i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han coincidit a recomanar un canvi del títol del projecte de llei de l’aranès en les compareixences a la darrera reunió de la comissió de Política Cultural del Parlament. Concretament, recomanen que el terme aranès se substitueixi per occità per evitar que es formuli una llei basant-se en una variant i no en una llengua.


Tot i que l’Aran és l’únic territori occità que té reconeguda la seva llengua pròpia, la llei té com a objectiu reconèixer, protegir i promoure l’aranès en tots els àmbits i sectors. La llengua occitana té 3 milions de parlants entre l’Aran i els territoris dels estats francès i italià.
Per la seva part, Enric Garriga, president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà, afirma que “l’error principal de la llei” és “no determinar que el tot no és una part i que una part no és el tot”, ja que l’aranès és una variant de l’occità. Al seu torn, Joan Martí, president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha sumat al suggeriment i afirma que “no és ni habitual ni recomanable que es faci una llei d’una variant de l’idioma” i que no en coneix “cap precedent”.  Així mateix, Martí assegura que això “no obliga a silenciar el terme aranès” en el redactat de la llei, sinó que permet “esmentar-lo tant com es vulgui” sempre que se’l tracti com la variant de l’idioma occità que es parla a l’Aran.
Els representants de les tres institucions també s’han mostrat preocupats per la manca d’un estàndard de l’occità, ja que, segons Joan Amorós, president de la Fundació Occitanocatalana, “la unitat de la llengua és fonamental, i la denominació, també”. En referència a aquesta qüestió, Amorós assegura que “inevitablement” s’ha de fer un ensenyament amb una “llengua propera a la que es parla al poble de la Vall d’Aran”.
En aquest mateix punt, Martí assegura que l’aprenentatge escolar ha de conduir al “coneixement de la normativa d’ús unitària de l’occità”. Martí ho remarca perquè “l’ús sistemàtic” del terme aranès en l’article 14 –dedicat a l’ensenyament infantil, primari i secundari– pot “induir a error” en el sentit que no es tingui en compte una “realitat cohesionada de l’occità”.
Martí reconeix que aquesta varietat comuna de la llengua “no està prou definida”, però recorda que “tampoc no ho estava la llengua catalana quan va començar a recuperar la normalitat”.
Amorós assenyala que la llei és “laxa” respecte de la legislació de l’Estat i assegura que s’ha de fer una norma que “sigui per a aquí, però amb molta projecció de futur”, i afegeix que si s’inclou el terme occità en la llei “s’està afavorint Catalunya” i la seva projecció a l’exterior.
Amorós afegeix que cal evitar el “paternalisme” de la resta del territori i Martí conclou que quan es fa una llei sobre l’ús social d’una llengua “no s’hauria de fer esment dels drets d’altres llengües oficials del territori que es tracti”, ja que això respon a “una actitud de complex”.
Finalment, Martí ha felicitat la iniciativa de tirar endavant una llei de l’occità, perquè suposa fer una política lingüística basada en el “respecte escrupolós” a la diversitat i en la “protecció de les llengües que estan en una situació difícil”.
La Plataforma per la Llengua també ha manifestat el seu suport a una legislació que garanteixi el ple reconeixement de la llengua occitana a l’Aran, ja considera que és una llengua germana del català i nadiua d’una part del territori sota l’administració de la Generalitat de Catalunya.