Les estacions d’esquí preveuen mantenir el mateix nivell de personal temporer que l’any passat. Excepte Emap, que ja va anunciar la intenció de reduir el nombre de treballadors que no són fixos, la resta de pistes no variaran el volum de les seves plantilles.
Aquest és el cas de Secnoa, la societat que gestiona Ordino-Arcalís, que preveu seguir amb la mateixa política de personal que l’any passat.
La cònsol menor d’Ordino, Consol Naudí, va explicar que la intenció de cara a la propera temporada d’esquí és mantenir-se en la línia de l’anterior. Naudí va remarcar que aquesta política s’aplicarà “a tots els nivells” i que no es contractarà “ni més ni menys que els darrers hiverns”. En aquest sentit va explicar que “s’analitzaran les necessitats i es contractarà”.
La situació és similar a Grandvalira. El director general de Saetde, Joan Viladomat, es va expressar en els mateixos termes. El soci majoritari de la societat encampadana va indicar que l’estació es mantindrà “en la mateixa línia que l’any passat” i que, per tant, “no es preveu una reducció de personal temporer”. De la seva banda, el cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, va declarar que “la situació és delicada a tot arreu” i que per aquest motiu “tothom està amb l’ai al cor”, tot i que va assenyalar que la situació que viu Saetde és diferent de la d’Emap. Davant d’aquesta realitat, Mas es va mostrar confiat que el consell d’administració de l’estació “actuarà amb prudència”.
Quant a Ensisa, el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, ja va assenyalar al mes de juliol que ara per ara no es preveu reduir la plantilla de personal, ja que això comportaria una disminució de la qualitat, i l’objectiu és just el contrari. Mandicó va indicar que la realitat és complicada a tots els camps de neu i que si la crisi es manté i no neva, Ensisa podria tenir problemes.
Des de l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME), Víctor Iriarte va posar en relleu que en algunes estacions no és viable rebaixar el nombre de personal ja que comportaria una reducció de la seguretat a les pistes. Aquest és el cas d’Ordino-Arcalís que, segons explica Iriarte, està “sota mínims”. El fet és que fa uns anys amb l’objectiu de controlar la despesa es va reduir la plantilla. En el cas que es tornés a produir una nova retallada, “no es podria garantir la seguretat del client” en casos d’allau, evacuació o d’atenció a un ferit, va explicar. Aquesta disminució es va donar sobretot en el personal que treballa en serveis com restauració, aparcaments o maquinistes de Ratrac, entre d’altres, mentre que el col·lectiu de monitors es manté. Tot i això, en relació amb el nombre de pisters, les normes exigeixen una xifra mínima per a cada pista, i en aquest cas l’estació està al nivell més baix. Per aquest motiu creu que caldria augmentar el personal que treballa a Secnoa.
Quant a Emap, Iriarte va afirmar que pels comentaris que li han arribat podria ser que fos viable aplicar algun tipus de reducció. Així va remarcar que algunes opinions indiquen que l’estació té una “sobrecàrrega de càrrecs”. Al mateix temps va lamentar que amb la fusió de Secnoa i Emap al si de Vallnord es van multiplicar el nombre de “càrrecs i subcàrrecs”, un fet que va fer disparar la despesa en salaris. Per solucionar-ho, però, es va reduir en personal de base quan el que cal, segons va remarcar, és retallar el nombre de directius.
En relació amb Grandvalira, Iriarte va evitar pronunciar-se ja que desconeix la realitat de l’estació. Al mateix temps va assenyalar que una iniciativa que seria positiva és reduir les contractacions de treballadors extracomunitaris i ocupar més gent d’Andorra.
