L'endemà de la polèmica al Carnaval d'Encamp, mentre el Govern i el síndic general intentaven refredar el tema i fer baixar el suflé, la comunitat jueva reclamava "el suport i les disculpes formals i públiques" per part del Comú d'Encamp i de la comissió de festes "que ha organitzat aquesta vergonyosa funció", segons Isaac Benchluch, president de l'Associació Cultural Israelita de les Valls d'Andorra (ACIV).

Mentrestant, des del Govern es considera que tot i el context satíric del Carnaval, “cal trobar el just equilibri entre la llibertat d’expressió i evitar caure en expressions ofensives cap a col·lectius de qualsevol mena”.

L’Executiu va traslladar al Comú d’Encamp el malestar expressat per la comunitat jueva i  segueix “de prop” els fets afegint que veu bé l’aclariment realitzat dilluns per la comissió de festes. 

En el comunicat, la comissió deia que la voluntat en cap moment ha estat ofendre, sinó "efectuar la crítica social mitjançant l’humor”. També assegurava que “en cap cas la crítica realitzada durant l’actuació anava dirigida a cap religió ni, molt menys, a cap poble”.

Un aclariment que també comparteix el síndic general,  Carles Ensenyat, que entén el malestar de la comunitat jueva però demana no treure de context el Carnaval, que va penjar el Rei Carnestoltes amb l’estrella de David pintada a la cara. “Les explicacions donen llum suficient per veure que no hi ha cap voluntat d’atacar”, va dir.

Ensenyat va limitar la polèmica a un “malentès” generat per una situació “no volguda” que ha creat “crispació i la sensació d’atac a la comunitat jueva”. 


Va considerar que es tractava d’una paròdia del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, com s’ha fet amb tota mena de figures polítiques nacionals i internacionals al llarg dels anys, ja que la sàtira “sempre es personalitza en una figura”. Algunes de les quals han passat els darrers anys pel Carnaval encampadà han estat Conxita Marsol, Jaume Bartumeu, Xavier Espot, la Unió Europea  (UE) i fins i  tot l'expresident de la Generalitat de Catalunya (2016-17), Carles Puigdemont, sense que mai s'hagués produït cap problema. Aquesta vegada, però, el context internacional i el conflicte de Gaza han jugat un paper transcendental, especialment per les xarxes socials i les imatges.

Precisament, en relació amb les fotografies i vídeos que estan circulant per les xarxes i que han estat publicades en diversos mitjans de comunicació internacional, Ensenyat va opinar que “no tenen el context de què significa el Carnestoltes. Va assenyalar que a Andorra “cal ser prou assenyats per situar els fets dins el context que toca”, tot defensant que la comissió “ha fet bona feina i no hi havia mala fe”. Finalment, va voler enviar un missatge de tranquil·litat a la comunitat jueva, assegurant que “no s’atacava la seva fe ni el seu poble” i  oferint-los el suport institucional.

Unes declaracions que estaven lluny, però, d'apaivagar els ànims de la comunitat jueva, ja que Benchluch insistia que es tractava "d'un insult gravíssim envers un poble, una religió i una nació que ha patit molt durant tota la seva existència" i fan èmfasi en el fet que  "és una apologia antisemita que no podem permetre i que hem de condemnar i erradicar per sempre".

El president de l'ACIV, que esperava les disculpes formals, indicava que actes com el d'aquest dilluns "perpetrats per ignorants i inconscients, no representen la població andorrana ni ens representarà mai".

L'ACIV va ser creada el 1998 i aglutina els jueus que resideixen al Principat d'Andorra. Encara que en la seva majoria continuen sent jueus originaris del Marroc, una majoria ha adquirit la nacionalitat andorrana. Però també hi ha jueus argentins, israelians i espanyols.


Ressò en mitjans de comunicació internacionals

La penjada del Rei Carnestoltes d'Encamp va ocupar espais destacats als mitjans de comunicació internacionals com a França a  La Dépêche o a l'informatiu de France 3. Com és lògic els espais més grans estaven a la premsa israeliana, com The Times of Israël o IsraJ.  

Tots van coincidir a  assenyalar que el ninot va ser disparat, penjat i cremat en el que consideren un acte “d’antisemitisme” i en algun cas recorden les manifestacions a favor de Palestina que es van fer a Andorra i el reconeixement per part del Principat de l'Estat palestí tot argumentant que va ser una imposició del copríncep francès, Emmanuel Macron.

Diversos mitjans recullen declaracions de residents jueus. Un d'ells explicava que "mai s'havia utilitzat en el Carnaval d'Encamp un símbol antisemita" i afegia que "la violència comença amb la crema d'un ninot i pot anar a més".

Un altre testimoni que té família a Andorra, qualificava l'acte de "repugnant" i mostrava la seva estupefacció tot opinant que "els darrers dos anys, Europa ha viscut nombroses manifestacions i expressions d’antisemitisme. Però Andorra continuava sent un lloc tranquil".