El nombre d’explotacions de conreu ha continuat creixent els dos darrers anys a la vegada, però, que la superfície total conreada ha disminuït els darrers tres exercicis, fet que permet constatar una davallada de la dimensió mitjana de les explotacions de conreus. 

Així es desprèn si més no de les dades recollides en l’Informe econòmic 2019 de la Cambra de Comerç Indústria i Serveis, on es repassa l’evolució dels principals sectors econòmics.

Així, l’any passat es van crear dues noves explotacions de conreu, una a Andorra la Vella i una a Encamp, de manera que el nombre total és de 316 explotacions, mentre que la superfície agrària útil va situar-se entorn dels 19,7 quilòmetres quadrats. 

Sant Julià de Lòria, amb 64 explotacions i 6,4 quilòmetres quadrats de superfície agrària útil és la parròquia amb més activitat, mentre que Escaldes-Engordany, amb 28 explotacions, és la que tanca la llista.

Quant al tipus de conreu, el 61% de la superfície total de les explotacions es destina a péixer, 12,6 quilòmetres quadrats, el 25% al dall, 5,1 quilòmetres, i el 7% al tabac, 1,4 quilòmetres quadrat. Els darrers sis anys s’ha incrementat també la superfície dedicada a erm, que l’any passat va representar el 3% del total (629.869 metres quadrats) i a productes de l’hort, que entre el 2013 i el 2019 va augmentar un 8,1% i es va arribar fins als 126.762 metres quadrats.

En sentit contrari, i també en els darrers sis anys, ha davallat de forma significativa la superfície agrària destinada a farratge, que va caure un 34,2%, a patates, que va disminuir un 26,2%, i a cultius diversos com ara arbres fruiters, gerds, remolatxa i plantes aromàtiques i medicinals, que va caure un 43,3%.

En el cas de la vinya, aquest cultiu va ocupar l’any passat una superfície de 90.042 metres quadrats, un 5,3% menys que l’exercici anterior, si bé és gairebé la mateixa extensió que ocupava el 2013.

Respecte al cultiu del tabac, cal recordar que a causa de la pandèmia de la Covid-19 i la impossibilitat per exportar-la es va procedir a la crema de tota la collita del 2019, motiu pel qual no consten les dades relatives als quilograms abans de regularitzar i després.

Pel que fa a les explotacions apícoles, l’any passat se’n tenien comptabilitzades 46, vuit més que l’exercici anterior, amb un total de 445 arnes. Fins a 24 d’aquestes explotacions tenien com a única activitat l’apícola, mentre que en les 22 restants l’apicultura era una activitat complementària.

Baixa el cens ramader
D’altra banda, l’informe de la CCIS posa de manifest també que l’any passat el cens ramader va disminuir un 17,2%, registrant-se 4.789 caps de bestiar, un miler menys que el 2018, una caiguda que s’explica per la davallada del 26,8%, 892 caps menys, d’ovins, la categoria més important, ja que concentra la meitat de  la cabana ramadera. 

També van registrar un descens notable la cria de bestiar cabrum, que va caure un 24,2%, i la cria d’equins, que ho va fer en un 3,6%. Per contra, el nombre de caps de bestiar boví, la segona categoria més important i que representa el 32% del global de la cabana, va registrar un increment del 0,8%.

Així, a finals de l’any passat la cabana ramadera estava formada per 4.789 caps de bestiar adults, dels quals 2.435 eren ovins, 1.514 bovins, 536 equins i 304 cabrums.

 

La nova llei del sector, la primavera vinent

El Govern treballa amb la voluntat que de cara a la primavera vinent pugui entrar a tràmit parlamentari una nova llei de ramaderia i agricultura. El text ha de servir, tal com explica la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, per avançar cap a la “diversificació” del sector apostant per “la qualitat, el benestar animal i la transparència cap al consumidor”. De moment, des del ministeri s’han copsat ja les demandes dels pagesos i també s’ha demanat els comuns que s’incorporin en el treball d’aquesta llei “en el moment més previ”, segons assenyala Calvó.

La titular d’Agricultura detalla que en les trobades amb els representants del sector es van posar sobre la taula algunes demandes com ara “que s’adaptés la normativa urbanística perquè fos possible construir explotacions agrícoles que permetin un maneig fàcil dels animals i que fossin amortitzables”. També han sol·licitat una facilitació administrativa en l’àmbit del comerç. En aquest sentit, Calvó detalla que alguns pagesos que han apostat per la diversificació es troben amb algunes dificultats administratives per a la venda de les seves petites produccions. Per tant, aquesta i la urbanística són dues de les qüestions que es volen tractar amb els comuns per mirar d’incorporar canvis en la llei.

Així, la ministra detalla que les corporacions comunals són les gestores del territori de muntanya i que han de ser conscients de la necessitat que es mantingui l’activitat ramadera. “Amb ells hem de parlar d'una gestió més centralitzada de les pastures; d'urbanisme; de comerç i després del suport que es pugui donar entre les ajudes del Govern” i les que atorguin els comuns, concreta la ministra. En aquest sentit, recorda que des del ministeri s’està apostant per impulsar canvis en el sistema d’ajuts “que han d’anar encarats cap a la millora de la qualitat i del benestar animal” i també cap al reconeixement de la producció certificada. La voluntat és que “el maneig de les explotacions, la comercialització, la distribució, etcètera” siguin més senzills amb les eines que des de l’administració es puguin posar en marxa. “Aquest full de ruta l'hem fet amb ells (amb el sector) i la llei recollirà el que han demanat perquè són els coneixedors del que necessiten i per tant és el que nosaltres introduirem al text”, concreta la ministra.

Calvó recorda que “ara és el moment” de fer aquesta modificació legislativa, ja que des d’Agricultura es volen posar les bases per facilitar la diversificació i la pervivència del sector. En aquest sentit, recorda altres accions que ja s’han impulsat, com el reglament de reconeixement de la producció ecològica i que ja ha generat interès en el sector, ja que alguns productors ja han contactat el ministeri per saber quins tràmits han de fer.