La salut, els deures i l’atenció als fills són cosa d’elles en un 60% dels casos.

Sense sorpreses en l’apartat que l’Observatori dedica a la conciliació de la vida laboral i la personal tot i l’optimisme del coordinador de l'àrea de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, que insistia a veure el vas mig ple perquè una de cada tres dones admet que es reparteix l’atenció als fills de forma paritària amb la parella. És clar que això té una altra lectura: que gairebé un 60% opina que són elles les que porten el pes de l’atenció als fills. N’hi ha una tercera, perquè quan els enquestats són homes, tendeixen a arrodonir a l’alça, fruit potser d’aquest optimisme que gasta Micó: segons ells, l’atenció als fills es reparteix quasi al 50%. Elles, ho dèiem a l’inici, ho redueixen a la tercera part dels casos.

Aquests resultats es repliquen de forma quasi literal en aspectes com ara els deures acadèmics dels fills, que és de nou vedat femení (62%) davant de l’irrisori 20% d’homes que diu dedicar-s’hi en exclusiva. En aquest apartat la paritat és testimonial: només la reconeixen el 15% de les dones (i el 24% dels homes). L’alimentació clava gairebé el quadre anterior, i on salten totes les alarmes és en la salut: elles se n’ocupen en solitari en el 80% dels casos, i la paritat amb prou feines es dona en el 20% de les famílies. Segons les dones, tan sols el 2% dels cònjuges s’ocupa en solitari de la salut dels nens.

Pel que fa a la conciliació laboral, no deixa de ser sorprenent que el 72% dels enquestats afirmin no haver tingut mai problemes per combinar feina i vida familiar, i que tan sols un de cada quatre reconegui haver hagut de modificar les condicions laborals per poder assumir les càrregues familiars, reduint la jornada, canviant horaris o canviant de feina. Sorprèn també l’escàs entusiasme a l’hora de proposar mesures per afavorir la conciliació: reducció de jornada, més flexibilitat horària i jornada intensiva són les respostes més recurrents. Però encara ho és més la dels que sostenen que no cal cap mesura addicional. Segons els enquestats, sembla que no hi ha cap problema a l’hora de conciliar. No deuen tenir fills.

Un de cada cinc ciutadans pateix ansietat i depressió, més dones que homes 

Sopresa de les grosses en els resultats del test de Goldberg, que per tercera vegada inclou l’Observatori i que serveix per retratar la salut mental de la població. Es tracta del mateix test que apliquen psiquiatres i psicòlegs, tot i que amb la metodologia particular de les enquestes telefòniques que forneixen les dades amb què treballa l’ARI, i en aquesta edició ha deixat uns resultats per a la reflexió: un de cada cinc ciutadans (22,2%) pateix episodis d’ansietat i depressió, una xifra sensiblement superior a la del 2022, quan va fregar el 19% i que confirma la tendència a l’alça d’aquest marcador. Si anem al detall, prop del 30% presenta símptomes compatibles amb l’ansietat, i atenció, el 38%, amb la depressió. Una sorpresa absoluta, admet Micó, perquè semblava que després de les patacades de la Covid i de la guerra a Ucraïna els indicadors de salut mental de la població millorarien de forma ostensible. Però no ha sigut així, sinó al contrari, i la nova hipòtesi és que aquesta tendència es cronifiqui. Caldran més dades per extreure’n conclusions. El que està clar és que l’ansietat afecta més les dones (36%) que els homes, els majors de 65 anys (18%), les persones en situació econòmica més precària (58%) i els aturats (47%).

L’indicador de depressió deixa dades similars: el 38% dels enquestats que en pateix símptomes són un pessic més que els del 2022 (35%) i el 2021 (28%). De nou les dones (45%) en surten molt més malparades que els homes (30%), salta la sorpresa en les franges d’edat més joves (el 44% de la població entre 18 i 30 anys), i s’entén que toqui de ple els que admeten una situació econòmica precària (67%).