Les immobiliàries no detecten més morositat després de la pandèmia

Les dificultats econòmiques derivades de la crisi sanitària no s’han traduït en un increment de la morositat a l’hora de pagar els lloguers. Així ho assegura el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), Gerard Casellas. “Després de la pandèmia no hem notat cap increment de la morositat perquè hi va haver totes les ajudes, com les reduccions del lloguer a les persones que estaven en ERTO o les rebaixes per als negocis, i diguéssim que la societat en general ho va poder suportar”, va explicar Casellas, que destaca que “entre les rebaixes i el fet que tot i estar en ERTO la gent cobrava, no els canviava tant la situació i podien continuar fent front al pagament del lloguer”.

De fet, considera que no hi ha cap problema important pel que fa a la morositat perquè “de seguida que es detecta algú es poden iniciar els tràmits de desnonament”. 
En canvi, sí que va admetre que els processos per desnonar “són massa llargs” tot i que sovint no es tracti de casos complicats. Segons Casellas, de mitjana es triga un any com a mínim per completar el procés i creuen que s’hauria de poder fer més ràpid. En aquest sentit va apuntar que si l’Administració de Justícia es dota de més recursos humans “podria ser una solució” per entrar “en uns terminis més raonables”.

Consell General
Precisament, la problemàtica també ha estat objecte de debat en el si de la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers institucionals en el marc del treball per modificar la llei del saig. Terceravia va presentar una esmena en la qual proposava que el saig pogués dur a terme aquests procediments directament, però la resta de grups de l’arc parlamentari no li han donat suport en considerar que un saig no té funció jurisdiccional, sinó que és un executor. La consellera general de Demòcrates i presidenta de la comissió, Ester Molné, va remarcar que el tema dels desnonaments “va molt lligat al dret constitucional de l’habitatge i per tant, ha d’estar tutelat per un batlle”.
En contrapartida, però, s’ha admès que cal agilitzar el procediment de desnonament,  per tant, els grups de la majoria encomanaran al Govern que estudiï com es pot agilitzar el procés. “No tenim estadístiques però sí que tenim contacte amb la realitat perquè alguns parlamentaris són juristes i han vist que alguns desnonaments s’allarguen moltíssim”, va dir Molné, que va remarcar que és una qüestió que caldrà analitzar bé perquè per fer-ho realitat s’haurà de modificar el codi de procediment civil, que és on està regulat el procediment.

Embargaments acotats a la realitat de cada nucli familiar 
Les característiques i necessitat de cada nucli familiar es tindran en compte a l’hora de dictar un embargament. Aquesta és la voluntat dels grups parlamentaris de la majoria que demanaran al Govern que “precisi” les disposicions de la llei de l’embargament que determinen els percentatges de salari que es pot arribar a embargar en el cas de les persones que cobren entre el salari mínim i el salari mitjà. Segons va explicar Olga Molné, en aquesta franja es pot arribar fins al 50% del sou, però s’ha vist que “hi ha un reguitzell de situacions que no són les mateixes i que mereixen que no s’embargui el mateix import”. Per exemple, no és el mateix cobrar el salari mitjà i estar solter i sense fills, o cobrar el mateix i ser una família monoparental amb un fill discapacitat, o ser una persona gran. Amb aquest canvi es busca més “equitat”. Falta decidir, però, si el termini que es dona per acotar-ho és de sis mesos o d’un any.

D’altra banda, i també en relació amb els embargaments, els canvis a la llei facilitaran l’aixecament dels embargaments posteriors a la subhasta pública d’un pis. Ara, si la subhasta ve motivada per un primer embargament, quan algú compra el pis, per poder fer escriptura pública, la llei exigeix que abans s’aixequin els embargaments posteriors i cal fer una carta als organismes que els dicten, fet que alenteix molt el procés. Amb el canvi, quan es faci la subhasta, els embargaments posteriors quedaran sense efecte.

De la mateixa manera, per evitar que els embargaments es perllonguin durant molts anys, es fixarà una data a partir de la qual caducarà si no és que la persona embargant en sol·licita la renovació.

El text encara no està tancat però s’espera poder-ho fer en un termini de 15 dies.