L’objectiu és acostar el sector primari a la població i donar a conèixer la tradició de la transhumància, declarada Festa d’Interès Cultural (FIC) i patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco.

Els primers documents de ramats transhumants daten del segle XIV i fan referència a arrendaments de pastures i de conlloc, de tractes entre ramaders per deixar els animals en pupil·latge i de conflictes pel pas dels ramats. Durant molts anys els ramats andorrans van fer la transhumància hivernal cap a Catalunya, així com molts ramats catalans venien a Andorra.

Al segle XX els ramaders van començar a portar els animals cap a França i sobretot durant la Guerra Civil espanyola i posteriorment a causa dels problemes a la duana amb aquell país. Als darrers anys es va tornar a invertir la tendència i els pocs ramats d’Andorra transhumants, tornen a fer la hivernada a la plana de Lleida i l’Urgell. Cal esmentar que la transhumància no és una activitat senzilla i que implica un alt grau d’especialització en el maneig del bestiar.

La transhumància ha configurat una àmplia xarxa de camins i ha teixit relacions entre ramaders de territoris veïns, tot i que malauradament s’han anat perdent amb la substitució de les caminades pels camions per a transportar els animals. Han desaparegut explotacions i moltes que continuen han substituït les ovelles per bestiar rossam i boví, que no comporta desplaçaments, ja que durant l’hivern s’estabulen a les corts i a l’estiu van a péixer als prats.
El proper dissabte a la Massana serà testimoni del pas d’un ramat de 300 ovelles pel centre de la parròquia, des de la Serra de l’Honor fins al Prat Gran. Serà, doncs, una ruta urbana, perquè tothom pugui veure de prop el pas dels animals.

A la Massana, els toros de la vacada i les vaques adultes se’n van a Setúria des de finals de juny i fins a l’octubre o més tard en funció de la climatologia. El bestiar equí va al Comapedrosa, a Comallemple, al Pla de l’Estany o al bosc de Pal.

El proper diumenge dia 29 es farà la transhumància de vaques i cavalls a Sant Julià de Lòria, des de la Roca de Pimes al Port Negre, en aquest cas, per a persones acostumades a caminar per la muntanya. Hi haurà tres nivells de dificultat i, tot i que l’activitat és gratuïta, cal una reserva prèvia a santjulia.ad. La sortida es farà a les 7 h, amb un autobús especial, des de la parada del Camp Gran a l’avinguda Verge de Canòlich.

A la parròquia laurediana les primeres referències fiables sobre la transhumància daten dels segles XII i XIII, no va ser fins al segle XVII, la ramaderia va experimentar el seu moment àlgid. Precisament a Sant Julià es va donar un dels casos més curiosos de la història de la ramaderia.

El 30 de juny del 1896 dos ramats d’ovelles i cabres estaven paixent a la solana de Caborreu quan van arribar uns carrabiners del destacament d’Arcavell. Van requisar 246 caps de bestiar i imposar una sanció als propietaris dels ramats equivalent al preu de mercat dels caps de bestiar. Els ramaders demanen l’ajuda i la intercessió de les autoritats andorranes per recuperar els ramats. El 6 de juliol també del 1896, uns lauredians van capturar 11 vaques propietat d’uns veïns d’Arcavell. La tensió anava pujant entre les parts. Una vaca va morir en el decurs de la captura. Hi va haver tensió entre les autoritats andorranes i espanyoles però en cap document va quedar constància del final del curiós afer en el qual des de Sant Julià de Lòria es va arribar a demanar l’ajut del bisbe. Però aquest mai va contestar.