El Principat disposa d’un total de 17.482 places públiques d’aparcament. Segons recull l’Informe de Mobilitat de l’Automòbil Club d’Andorra, Encamp i Andorra la Vella són les parròquies que ofereixen més llocs per als vehicles.

La primera compta amb 5.800 places d’aparcament, mentre que la capital en té 4.498. La majoria de les que es poden trobar a Andorra la Vella són en pàrquings amb barrera (1.328), en segon lloc en zona verda (1.192) i en tercer en aparcaments verticals (997). També hi ha 390 places en zona blava, 309 aparcaments amb parquímetres i 282 de gratuïts. Cal tenir en compte, a l’hora de comparar les places que hi ha a les diferents parròquies, que alguns comuns poden incloure en el recompte els aparcaments dels camps de neu.
En tercer lloc, la parròquia amb més places de pàrquing és Escaldes-Engordany. En total en té 2.540, 1.958 menys que Andorra la Vella. La majoria es troben en aparcaments tancats (1.631) i la resta, en zona blava (909). Per altra banda, a Canillo hi ha comptabilitzades 2.053 places d’aparcament. Un total de 823 es troben en pàrquings interiors, 682 en zona blava, 305 en aparcaments exteriors i 243 són places gratuïtes.
La cinquena parròquia amb més places és Sant Julià de Lòria. En té 1.357 i la majoria estan situades en aparcaments tancats (895). Al darrere hi ha les places en zona blava (345) i els espais gratuïts (117). En sisè lloc s’hi troba la Massana. Aquesta parròquia té 625 places de pàrquing. D’aquestes, 405 estan situades en aparcaments tancats, mentre que les 220 restants es troben en zona blava. Finalment trobem Ordino. El Comú té registrades un total de 609 places d’aparcament.

Parc mòbil d’andorra

Una dada que crida l’atenció és el volum de vehicles matriculats i d’alta que hi ha al Principat. Segons recull l’informe, el parc mòbil d’Andorra estava format l’any 2012 per 76.616 automòbils, una xifra que supera el nombre d’habitants. D’aquests, un total de 52.038 són  turismes, 10.572 són motos de més de 80 cc i 3.273, furgonetes.
En l’informe també es destaca que aquell mateix any es van realitzar 49.186 inspeccions de la ITV. S’hi van detectar 23.507 deficiències greus (sobretot d’enllumenat defectuós i per no presentar el rebut d’assegurança vàlid) i 368 de molt greus (per passos de roda afectats per la corrosió).
Quant al nombre de carnets de conduir expedits el 2012, el treball indica que es va arribar a 1.217. D’aquests, 718 corresponen a la primera expedició, és a dir conductors novells, mentre que 499 són homologacions.

L’avinguda Sant Antoni de la Massana i el carrer de la Sardana d’Andorra la Vella són les vies més pol·luïdes

L’informe elaborat per l’ACA també fa esment de l’afectació que té la mobilitat en el medi ambient. El principal impacte dels vehicles es registra en la contaminació de l’aire. Per això el treball recull les dades del ministeri de Medi Ambient relatives a l’evolució dels nivells d’òxid de nitrogen extretes d’una sèrie de mesuraments fixos automàtics i uns altres d’estacionals corresponents a la xarxa manual de tubs passius en diferents zones d’Andorra. D’aquests estudis es desprèn que la via amb una concentració més elevada d’òxid de nitrogen és l’avinguda Sant Antoni de la Massana.
Així, poc abans d’arribar al telecabina, es registren 90 µg/m3 d’òxid de nitrogen. El segon carrer més pol·luït és el de la Sardana, a Andorra la Vella, amb 62 µg/m3. El segueixen l’avinguda Francesc Cairat de Sant Julià de Lòria, amb 54 µg/m3, i l’avinguda Sant Joan de Caselles, a Canillo, amb 51 µg/m3. Finalment s’hi troba l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella, a l’alçada de l’agència comercial d’Andorra Telecom.
Quant als nivells més elevats d’òxid de nitrogen per parròquies, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany són les tenen més circulació i, per tant, les més pol·luïdes (37 µg/m3). En segon lloc es troba Sant Julià de Lòria (34 µg/m3) i en tercer, la Massana (26 µg/m3). Tot seguit hi ha les parròquies d’Encamp (23 µg/m3), Canillo (21 µg/m3) i Ordino i el nucli del Pas de la Casa (18 µg/m3).
L’informe realitzat per l’ACA destaca, però, una notícia positiva. Els nivells d’òxid de nitrogen a la vall central han seguit una evolució descendent des del 2008. Aquell any i el següent van registrar 40,6 i 40,9 µg/m3, respectivament, una xifra que superava el valor límit (que se situa en 40 µg/m3). A partir d’aquesta data, però, el nivell assolit per aquests gasos (que s’associen al trànsit de vehicles) no ha tornat a superar aquest topall. El 2010 es va situar en 33,9 µg/m3, el 2011 en 32 µg/m3 i el 2012 en 31,5 µg/m3 d’òxid de nitrogen.

El túnel de Sant Antoni, el que registra més trànsit

El túnel de Sant Antoni és el que registra més freqüència de pas de vehicles. Durant l’any 2012, hi van transitar entre 646.000 i 480.000 automòbils mensuals, i l’índex mitjà de vehicles diari va oscil·lar entre 20.600 i 16.200 cotxes. També el túnel del Pont Pla acull un nivell de trànsit remarcable amb una freqüència de pas que es mou entre 475.000 i 370.000 vehicles al mes. L’índex mitjà diari se situa entre 15.300 i 12.400 automòbils. Pel que fa al túnel de les Dos Valires, hi passen entre 127.000 i 99.000 cotxes mensuals i si atenem a la freqüència de pas diari, se situa entre 4.100 i 3.100 vehicles. Finalment, el túnel d’Envalira és el menys utilitzat i, de fet, l’únic de pagament. La freqüència de pas mensual es troba entre 70.500 i 38.000 vehicles i l’índex mitjà diari se situa en 1.567 automòbils.