Les rendes altes ingressen més “en detriment” de la classe mitjana

Tot i que els ingressos mitjans de les llars andorranes van créixer un 2,9% al 2019, la qual cosa suposa una mitjana de 26.245 euros, qui més se’n va beneficiar va ser la franja de la població amb les rendes més altes, superiors als 35.000 euros. Així, el 20% de la població amb més ingressos concentrava el 43,1% d’aquests ingressos, un 1,1% més que al 2018. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de la presentació de l’enquesta sobre les condicions de vida a Andorra que ha fet aquesta tarda el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, acompanyat pel director del departament d’Estadística, Joan Soler. 

Aquest augment de les rendes de les classes benestants no es va traduir pas en un creixement de la desigualtat respecte a les llars que tenen les rendes més baixes, com es podria pensar, sinó “en detriment de la classe mitjana”. Ho ha volgut posar en relleu Galabert, que també ha subratllat que aquest fet s’acompanya d’una millora dels indicadors de privacions materials i la percepció subjectiva de les llars, si bé persisteix un percentatge important de llars amb les rendes més baixes que continuen tenint una sobrecàrrega provocada pels costos de l’habitatge, la qual cosa vol dir que almenys destinen un 40% o més del que ingressen a satisfer aquestes despeses de lloguer. Comparant aquestes dades amb les de la Unió Europea, es pot apreciar que els indicadors de desigualtat a Andorra són superiors a la mitjana. Un fet propi de països amb nivells d’ingressos més elevats, com ara Luxemburg o Suïssa, ha detallat el secretari d’Estat.

El treballador més pobre
La població en risc de pobresa va créixer al 2019 un 2% respecte al 2018, i se situa en el 13%. En canvi, el percentatge de població en pobresa relativa va disminuir, i va passar del 8,9%  al 7,2% i la població en pobresa severa igualment va baixar, i es va situar del 4,4 del 2018 al 4,1% del 2019. Els grups de població més afectats van ser les persones sense feina (24,7%); els jubilats (21,2%) i les famílies monoparentals. Ara bé, en tots els casos el percentatge va  davallar respecte el 2018. En contraposició, va augmentar la població en risc de pobresa que té feina, que va passar del 8,7% al 9,4%.

D’aquí la importància de l’increment del salari mínim aprovat pel Govern tant l’any passat com aquest perquè aquesta mesura té un impacte directe en aquest col·lectiu, ha subratllat Galabert. També ha afegit que les conclusions d’aquesta enquesta són un instrument de cara a definir les polítiques socials. 

Cal destacar que al Principat el llindar de risc de pobresa se situa en 12.222 euros i el de pobresa severa en 8.148 euros. En qualsevol cas, però, el secretari d’Estat ha insistit que  “l’augment de la desigualtat no vol dir augment de la pobresa” i que així ho confirma el fet que la taxa de pobresa sigui molt més baixa que la dels països de  l’entorn.

Del 21,6% al 13% per les prestacions socials
Segons el secretari d’Estat, Marc Galabert, les prestacions socials són cabdals per reduir la taxa del risc de pobresa de la població. Així, sense aquestes ajudes socials i les pensions, l’índex s’enfilaria fins al 21,6%. Mentre que amb l’ajut de les prestacions aquesta xifra es redueix fins al 13%. En el cas dels jubilats, per exemple, quasi un 60% estarien en risc de pobresa sense cap tipus de prestacions socials i pensions. Amb aquests suports la xifra es redueix al 18%. Galabert ha ressaltat que entre les accions que s’estan fent des del Govern per reforçar el poder adquisitiu dels ciutadans del país sobresurten els programes  relatius als afers socials. Aquest és el cas de la despesa pública en protecció social al país, que se situa en 208,7 milions d’euros l’any 2019, una quantitat que representa un increment del 8,1% en comparació amb el 2018, quan es van destinar 193,1 milions d’euros en aquest àmbit.