El lliurament de premis del concurs d’idees per a la nova seu d’Andorra Telecom va permetre que ens féssim una idea de quina serà la fesomia de l’edifici projectat per l’arquitecte Xavier Orteu i el seu equip, el Node, i el seu encaix tant amb l’avinguda Meritxell com amb el barri del Fener que s’obre al darrere, cap a Riberaygua i Travesseres. Aquell dia, però, també van rebre el reconeixement, i el preceptiu xec, els responsables dels quatre projectes finalistes. Uns i altres es felicitaven i comentaven allò que els que no pertanyem al gremi només arribem a intuir: la complexitat dels requeriments del plec de bases i la gran quantitat d’hores de feina invertides, en alguns casos (els altres quatre projectes que no van ser ni finalistes) sense cap tipus de recompensa. “T’ha d’agradar”, comentava un dels arquitectes no premiats amb relació al fet de presentar-se a concursos i d’assumir el repte que això suposa, sobretot des del punt de vista de la creativitat.

La complexitat del projecte a la qual es referien els arquitectes convocats al lliurament de premis es pot entendre fàcilment. D’una banda, la nova seu, que ha de tenir una aparença moderna, d’acord amb els temps que corren, haurà de revestir l’antic edifici de serveis d’Andorra Telecom, que en allò fonamental és intocable. De fet, quan es va “deconstruir” l’antiga seu, ja es va fer de manera que aquesta part de l’immoble quedés intacta, ja que conté equipaments tècnics d’alta sensibilitat que són el cor de les telecomunicacions del Principat.

D’altra banda, des d’Andorra Telecom s’havia demanat que els projectes s’integressin amb l’entorn, que deixessin espai per a les places públiques i que tinguessin en compte criteris de sostenibilitat. Aquest concepte, en el camp de l’arquitectura, té implicacions tant en el disseny i les orientacions com en els materials, que entre altres aspectes determinaran l’eficiència energètica de l’edifici i, per tant, el seu consum i la seva petjada ecològica.

Finalment, un dels requisits era que el nou edifici pugui acollir un espai expositiu, tot i que “no pretén ser una sala d’art o un museu, sinó que s’està pensant en alguna cosa més interactiva”, recordaven des d’Andorra Telecom. Si hi ha un projecte que donava protagonisme a aquest espai era el de l’arquitecte Marc Monegal, que va acabar en quart lloc al concurs i que de fet preveia una sala d’exposicions principal i unes sales d’exposicions secundàries.

Els altres projectes finalistes van ser el dels arquitectes Lluís Ginjaume, Gerard Veciana i Elisabeth Faura, que va quedar en segon lloc, el de l’equip format per Esther Pascal i Carles Gras, que va resultar tercer, i finalment el de Sònia Palau i Daniel Pérez que, amb l’edifici que havien batejat amb el nom clàssic de Telèfons, van acabar cinquens. En tots els projectes, en major o menor mesura, s’hi havien inclòs espais oberts amb l’objectiu d’afavorir “la relació entre les persones”. És més, en algun cas es parlava explícitament d’un “atri”, és a dir, aquell pati central que hi havia a les antigues cases romanes i a partir del qual es distribuïen la resta de les cambres.

Un altre element comú a la majoria dels projectes era la preeminència donada a la vegetació i la seva imbricació en els dissenys. Arbres a l’exterior i als patis. Cobertes vegetals, com les que es podien veure a les terrasses del Node de Xavier Orteu. Profusió de plantes als espais interiors. Tot plegat per oferir un edifici “saludable” als treballadors d’Andorra Telecom, als clients que hi vagin a fer gestions i, molt especialment, a l’entorn urbà en el qual quedarà integrat.

És clar que la integració en l’entorn és un concepte relatiu. En aquest sentit, hi havia propostes més trencadores que d’altres, formes sinuoses davant d’estructures rectilínies, cobertures de coure i façanes amb leds. Projectes d’una “gran qualitat”, segons van remarcar des d’Andorra Telecom, que finalment no seran, però que haurien ben pogut ser.