Les traves burocràtiques retarden la posada en marxa de convenis sanitaris tant amb França com amb Espanya. Així ho reconeix el director assistencial del SAAS, Marcos Gutiérrez. De tota manera, preveu que “en el futur estem abocats a desenvolupar i fer consens” sobre aquest tipus d’assistència més enllà de les pròpies fronteres. En relació amb això, assegura que “Andorra té una situació privilegiada en el sentit que té un centre sanitari amb un desenvolupament molt important” i està ben posicionada ja que alguns dels serveis que s’ofereixen a l’hospital podrien absorbir pacients de l’àrea pirinenca. 

De fet, recorda que des del servei d’urgències ja es va participar en un projecte europeu que consistia precisament en la col·laboració transfronterera en matèria d’emergència sanitària entre el Principat, França, Catalunya i Aragó. Considera, a més, que “pel que fa a crítics el conveni seria fonamental”. Ara bé, el que és idoni xoca amb la realitat quan es tracta de conjugar el plantejament teòric amb la tramitació burocràtica. Segons Gutiérrez, l’encaix és molt difícil perquè les maneres de fer són molt diferents. De tota manera creu que de cara al futur, a mitjà i llarg termini, “irremeiablement” s’haurien de resoldre els entrebancs. I és que en l’àmbit del Pirineu ja es va parlar d’aquest tipus de conveni, “necessari i fonamental de cara al futur”, perquè el model de centralització té els seus desavantatges i “no es pot dependre de ciutats que estan a 200 quilòmetres de distància”. És per això que advoca per abordar i resoldre aquestes dificultats i aposta per desenvolupar una xarxa d’assistència global i donar així resposta a una necessitat de la població “a la qual no podem donar l’esquena”.  

Com a exemple d’aquestes dificultats, Gutiérrez es refereix a l’hospital de la Cerdanya, que dona servei a la població de la Cerdanya i el Capcir. Assenyala que “és un model molt bo teòricament, però a la pràctica comporta molts problemes que no s’han resolt a nivell institucional i burocràtic”. S’ha creat el centre però no s’ha resolt el problema de la interacció del conveni, insisteix. Així, remarca que l’únic que comparteixen és l’edifici i la infraestructura “però a nivell assistencial no s’ha fet un encaix com hauria de ser”. 

La radioteràpia seria “idònia” però els recursos “no són infinits”
És clar que “la situació idònia” seria tenir aquí el servei de radioteràpia. Malauradament, “els recursos econòmics no són infinits i s’ha de buscar la major eficiència”. D’aquesta manera es posiciona el director assistencial del SAAS, Marcos Gutiérrez, sobre una de les reivindicacions fonamentals de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assanda). Però l’ideal seria no només poder oferir aquest servei al país evitant el desplaçament dels pacients per rebre el tractament als centres de referència de Barcelona i Tolosa, sinó poder-ne tenir també d’altres com el de neurocirurgia. Ara bé, Andorra tant per la mida com pels recursos que té “no s’ho pot permetre a dia d’avui”, subratlla. Al mateix temps reconeix, però, que la unitat de radioteràpia al país “reportaria uns beneficis indiscutibles per als pacients”. I és que el més idoni seria “no haver de dependre de fora, però això hem de pensar que no solament passa a Andorra”, explica Gutiérrez. I posa exemples: també a França i Espanya el 90 o 95% de la població del territori s’ha de desplaçar als centres de referència, atès que no a totes les ciutats tenen tots els serveis.

Al seu parer, el problema  rau en què s’han d’intentar millorar tot els serveis i fer tot el possible per al confort i la comoditat d’aquest tipus de pacients. En aquest sentit, posa en relleu que actualment al país hi treballa un radioterapeuta que fa controls i seguiment dels pacients que reben el tractament “i ens funciona molt bé”. “El que sí que és veritat és que els recursos no són il·limitats i s’han de gestionar el millor possible”, reitera el director assistencial del SAAS. I més tenint en compte que “cada vegada més la despesa sanitària va in crescendo”, sobretot a causa de la pandèmia de la Covid, “i ha de tenir la millor justificació possible”. Gutiérrez reconeix també que haver convocat el concurs d’idees per a la construcció de la unitat va generar falses expectatives i ha provocat frustració en no tirar endavant el projecte.