Les Urgells es reivindiquen

Podia ser el dia gran de les Meritxells i ningú li pot restar protagonisme. Segurament ni ho pretendrien, però el 8 de setembre també és l’onomàstica per a altres dones, com les Urgells. Quinze de les batejades amb aquest nom –i la companyia– es donaven cita en aquest particular aplec que sembla que comença a arrelar: celebraven ja la quarta edició, una iniciativa que va sorgir el 2019 i que ha sobreviscut els dos anys de pandèmia i restriccions. Aquesta tarda es veien les cares, somrients i sense amagar els somriures darrere de cap mascareta. Ofrena floral a Santa Maria d’Urgell i un pica-pica vespertí per explicar-se les anècdotes de portar un nom poc freqüent fora d’aquestes contrades. També punt cultureta: Pilar Aláez els explicava per què Urgell és nom de dona. 

Bé, Urgell és nom de territori, nom de dona... i nom d’home si escau. I no és per portar-li la contrària a l’encarregada de la petita conferència, sinó per recollir les dades que Urgell Isus, una de les impulsores de la iniciativa, aportava recentment en declaracions a Ràdio Seu: segons les dades de l’Idescat (referents al 2019) a Catalunya hi havia 62 dones que porten aquest nom. Però també hi havia un home, veí de Tàrrega, amb qui el comparteixen. Isus es mostrava convençuda que en aquests quatre anys la xifra de persones batejades amb el nom d’Urgell deu haver-se incrementat. Si més no, així ho espera. En el seu cas, per cert, és nom de família: també li va posar a la seva filla. La majoria de les Urgells que corren pel món són nascudes a la Seu, però també n’hi ha a la resta de Catalunya, segons continuava puntualitzant la promotora d’aquestes trobades.  I si la iniciativa continua quallant, per què no pensar que  el nombre d’Urgells continuï in crescendo?