Tota la vacada de Canillo tenia una més que important cita a la Solana del Forn, ahir al matí. Era hora de passar la vacunació i el sanejament rutinari de cada estiu, i no podia quedar cap bèstia sense la seva dosi pertinent de medicament i la ruixada protocol·lària de líquid desparasitari. En total van ser més de 300 caps de bestiar els que es van posar en mans dels veterinaris: unes 250 vaques, toros i bous inclosos, i uns 100 vedells, aproximadament. Els primers van rebre la vacuna contra la IBR, que és una malaltia respiratòria força comuna i molt infecciosa, i els més petits la de l’enterotoxèmia, la qual es produeix quan els menuts no saben parar de menjar quan toca i l’excés d’aliment s’acumula a l’intestí, fet que pot afavorir posteriorment la proliferació de bacteris que afecten de manera gairebé mortal els òrgans vitals. Així que, per ara i en principi, la cabana bovina de Canillo pot dir que està fora de perill, com a mínim fins a l’hivern, que és quan els tocarà, de nou, visitar el “metge”.

I és que els temps han canviat molt. El Miquelet, que és un ramader més que veterà que va començar a treballar vora el bestiar quan tenia uns 15 anys, diu que “tot això no es feve a les vaques, llavons”. Tot era més diferent. Més autèntic, si em permeten. “Quan era jove no havia vist mai un veterinari”, recorda. “Cap ni un!”. Ara, però, ja està més que habituat a veure com empastifen el llom dels animals amb un líquid blavós i com els punxen ben bé al coll amb una petita però potent agulla que les fa saltar tot de cop. I “és necessari”, reconeix, si no, “podríem perdre totes les bèsties, i això, és clar, és l’últim que volem”.

Ara, de tot això, ja se’n comencen a ocupar més les noves generacions. És el cas, per exemple, de Miquel Font. Ell forma part de l’explotació de Casa Pirot i Casa Becaina, que tenen una bona seixantena de bovins, i s’hi dedica, com aquell qui diu, “des de tota la vida”. A casa “sempre hem tingut bestiar”, explica, així que ja va néixer amb la professió sota el braç. Ara bé, tot i que ell no ha experimentat un canvi tan gran com el Miquelet, sí que sempre ha escoltat històries de com es treballava antany. “Tot es feia més a mà”, diu, i “ara tot s’ha mecanitzat”. Tot i així, això no treu que “el bestiar hagi de menjar cada dia”, apunta Font. Dit en altres paraules, “ells no fan festa”, i els que els han de cuidar, gairebé tampoc. Però bé, aquesta és la vida de la muntanya, la qual mai no dorm.

Però encara hi ha gent més jove que segueix apostant per aquesta dura però agraïda professió. Gemma Naudí té tot just 17 anys i ja fa força temps que va decidir que el seu futur estaria lligat a la ramaderia. “Abans havíem tingut animals a casa”, comenta, “i ara m’agradaria tornar-ne a tenir”. Diu que qui té gran part de “culpa” que li agradi tant aquesta vida és el seu padrí, i quan li va dir que volia ser ramadera va ser una gran alegria per a ell. Ara, és clar, encara està estudiant, “però pujo de tant en tant per aprendre”, diu Naudí, ja que “vull mantenir viva la tradició que també va mantenir viva la meva família”. Tot i així, no es pot negar que aquest és un món d’homes, i confessa que al principi “els va sorprendre que pugés una persona jove i a més, dona”, però ràpidament es va integrar i ara ja és una més de la tropa, la qual, per cert, manté el bestiar més que a ratlla, tant el de quatre com el de dues potes!

Fins a la Solana del Forn també s’hi va desplaçar, com no podia ser de cap altra manera, el conseller d’Agricultura i Ramaderia del Comú de Canillo, Sebastià Plaza, el qual comenta que aquest any “la cabana s’estarà una mica més de temps als prats de Soldeu”. Això es deu al fet que tant a la Portella com a Siscaró, que és on es desplaçaran ara, a finals d’agost, “està tot força sec”, així que aprofitaran encara per “pasturar per aquests prats, que estan bastant verds”. I és que això ajuda no solament a mantenir el ramat ben alimentat, sinó també a seguir cuidant i netejant els nostres boscos, la qual cosa ajuda a prevenir el risc d’incendis. En aquesta tasca també hi col·labora, és clar, el bestiar menut, que “és l’encarregat de netejar el sotabosc” i actualment el componen uns 1.400 caps de cabres i ovelles. Plaza comenta que “estem treballant per incorporar encara més bestiar menut”, i reconeix que “tots els Comuns ens hem de posar les piles per potenciar-lo”, ja que “és necessari per evitar que ens passi tot el que està succeint per allà baix”, sentencia.