Tot i que les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer acabaran el 2027, l'any vinent es podrà ja "liberalitzar alguns contractes", si bé de forma "parcial", i, segurament sota la fórmula d'un "acord entre les parts". Així ho ha avançat avui el cap de Govern, Xavier Espot, als micròfons del programa Avui serà un bon dia de Ràdio Nacional d'Andorra, on ha insistit en la necessitat "d'anticipar-se" per "no trobar-nos d'un any per a l'altre amb una liberalització total del mercat", un escenari que tampoc acaba d'agradar al Govern.

I és que en aquest sentit, Espot, que ha insistit que el tema de l'habitatge és “una qüestió molt complicada” i on cal trobar "el punt d'equilibri", ha explicat que malgrat la fi de les pròrrogues, i la possibilitat per tant de fer nous contractes, es farà sempre "amb una limitació de l'increment", en uns termes que encara no s'han acabat de definir, i que seran propeament explicats per la titular d'Habitatge, Conxita Marsol, perquè "es volen pactar amb l'Associació de Propietaris de Béns i Immobles".

Així mmateix, i davant les preguntes d'alguns oients preocupats per la qüestió de l'habitatge, Espot ha defensat les accions adoptades des de l'executiu, insistint però que el Govern "no té una vareta màgica", i ha recordat que a finals de legislatura es disposarà d'un parc d'habitatges públic de 500 pisos. A més, fins a 300 habitatges fins ara d'ús turístic s'han donat de baixa ja del registre i han passat així al mercat residencial i en les properes setmanes es començaran a enviar als propietaris dels pisos buits les cartes instant-los a posar-los al mercat.

El cap de Govern s'ha referit també al programa de compra del primer habitatge, que es presentarà properament, un programa que ha definit de “molt generós i atractiu” ja que al marge que les entitats bancàries aplicaran únicament l’Euríbor, de manera que "no hi guanyaran res", el Govern avalarà l'entrada del pis i es farà càrrec dels interessos dels primers cinc o set anys, en funció de la durada del préstec, el període "de més càrrega per a les famílies".

Sensació d’inseguretat
D’altra banda, i interpel·lat sobre un hipotètic augment de la inseguretat al país com afirmen alguns, Espot ha deixat clar que “no només no és cert” sinó que les dades objectives permeten constatar que tot i l’augment de residents i turistes les intervencions policials “han baixat” i “no hi ha un increment de la criminalitat”.

Amb tot, el cap de Govern, sí ha admès que al Pas de la Casa sí hi ha un problema de “sensació d’inseguretat” relacionat amb la gent que es dedica “al petit contraban de tabac”. I en aquest sentit ha avançat que serà una de les qüestions que abordarà en una propera reunió amb el Prefecte d’Occitània.

“El país no està dimensionat per a 100.000 habitants”

El cap de Govern ha insistit també en la necessitat de frenar el ritme de creixement del país i fer-lo més sostenible, ja que “no podem ser 100.000 habitants perquè no tenim el país dimensionat per ser 100.000 habitants”. En aquest sentit, Espot, que ha assegurat que aquest missatge és el que intenta trametre també al teixit empresarial quan reclama que “hem de continuar aprovant contingents de quota segons les seves necessitats”, ha advertit del col·lapse de la xarxa viària, tot i les actuacions que s’estan portant a terme per evitar-ho com les desviacions de la Massana o de Sant Julià de Lòria, i també d’un sistema sanitari on cada vegada “les llistes d’espera són més llargues”, així com de la “pressió” a què està sotmès també el sector educatiu.