El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) ha experimentat un increment de la demanda des que es va crear i avui ja hi ha llista d’espera. Segons va explicar l’assessor de Benestar, Ramon Nicolau, el període en què es triga a respondre a les sol·licituds se situa en un màxim d’un mes o un mes i mig.

Aquest fet, però, no es dóna als geriàtrics, on sempre hi ha places vacants. Nicolau va posar en relleu que es tracta d’un fenomen que no passa a cap altre dels països de l’entorn i que és causat pel fet que hi ha moltes places residencials però un servei d’atenció a domicili insuficient.
Així, mentre que donar resposta a una demanda d’ajuda a la llar se sol allargar un mes, a les residències sol estar resolta en una setmana. Cal destacar, però, que la pressió que té el SAD a les parròquies centrals (i més poblades) és molt més important que a Canillo o Ordino, per exemple, on sovint s’està en disposició de donar una solució de forma immediata.
Davant d’aquesta realitat, la nova llei de serveis socials que s’està pendent d’aprovar al Consell General preveu potenciar l’atenció a domicili, multiplicant les places per tres. Així, si a hores d’ara hi ha 100 places d’aquest servei i 200 de residencials, en un futur es preveu arribar a les 300 persones ateses al seu domicili i mantenir les 200 dels geriàtrics, una xifra que es considera suficient per afrontar les necessitats del país en un termini considerable.
El text també té la intenció de convertir l’ajuda a domicili en un servei més polivalent, ja que avui està molt centrat en la gent gran tot i que també s’atén persones amb discapacitat d’una certa edat (a partir de 50 anys). L’objectiu és obrir-lo tant a persones grans com a discapacitats o famílies monoparentals que tenen problemes d’organització de la llar, entre altres usuaris.
Al mateix temps, s’aposta per crear un únic servei per a les set parròquies, ja que ara el Govern té un programa d’ajuda a domicili de tipus sociosanitari (centrat en la malaltia o les persones que necessiten infermeria a casa) i els comuns tenen un servei més social (adreçat a persones grans que no tenen entorn familiar). Nicolau va recordar que la llei de serveis socials fixarà les tasques que ha d’assumir cada administració i qui les ha de finançar. A més, permetrà compartir treballadors entre parròquies.

Vacants als geriàtrics

En aquest moment, les places disponibles a les residències arriba a 210, repartides entre els geriàtrics de Sant Vicenç d’Enclar, Solà d’Enclar, Clara Rabassa i El Cedre. Tot i així, en el cas de necessitat es pot modular per encabir-hi 215 persones. El fet, però, és que mai hi sol haver més de 200 llocs ocupats. Les xifres oscil·len al voltant de les 198 persones ateses i poden arribar fins a 203. Això representa que hi ha un 5% de places vacants a les residències. L’assessor de Benestar va explicar que aquest fet permet oferir programes de respir que brinden la possibilitat d’internar una persona en una institució durant un període de temps limitat.
Nicolau va destacar que potenciar l’atenció a domicili permet que la persona assistida sigui més feliç (des d’entitats de discapacitats i gent gran s’ha reiterat diversos cops la voluntat de viure a casa) i també representa un estalvi per a l’administració, ja que “una plaça d’ajuda a domicili és més barata que una plaça residencial”, va dir.
Així, mentre que una hora d’atenció a la llar val uns deu euros, en una residència el preu oscil·la entre els 60 i 130 euros al dia. Per tant, l’assessor de Benestar va indicar que fins a cinc o sis hores és més econòmic oferir atenció a domicili. En canvi, és més aconsellable internar en un geriàtric una persona dependent que necessiti assistència les 24 hores, ja que això permet que un mateix treballador sigui compartit per diversos usuaris.
Des del ministeri de Benestar es va posar en relleu que l’objectiu de crear 300 places d’ajuda a domicili segueix la proporció dels països de l’entorn. Així mateix, Nicolau va explicar que, a diferència de les zones veïnes, on la crisi ha fet que moltes famílies hagin tret els avis de les residències per cuidar-los a casa, al Principat no s’ha registrat cap cas d’aquestes característiques.

El Govern assumirà el finançament del lloguer del local per al menjador social, que gestionarà la Creu Roja

Es preveu que el menjador social impulsat pel Comú d’Andorra la Vella, i que aquest any passarà a ser gestionat per la Creu Roja, es traslladi al local nou abans de l’estiu. El paper del Govern en aquesta nova etapa del servei se centrarà en el finançament del lloguer de l’espai. Al mateix temps mantindrà els acords per canalitzar els usuaris del menjador, sempre que disposin de la residència legal, perquè puguin rebre ajudes socials. En el cas de les persones sense residència legal, l’únic ajut que l’executiu pot oferir és per a la repatriació. Els educadors del Comú d’Andorra la Vella seguiran fent la mateixa tasca i la gestió anirà a càrrec de la Creu Roja, tot i que Nicolau no en va voler avançar més detalls ja que és un projecte en què els actors principals són l’ONG i el Comú de la capital, va dir. Tot i que en un principi es va plantejar la possibilitat d’utilitzar el mateix espai per al servei i per a la cuina centralitzada escolar, finalment s’ha descartat aquesta opció per “evitar córrer algun risc innecessari”. El que ja sembla clar és que el menjador social serà assumit per una empresa de càtering, perquè no surt a compte cuinar per a sis o vuit àpats, va assenyalar Nicolau. Segons va indicar, això no ha de ser un problema, ja que es tracta d’un servei rotatiu perquè les persones que se’n beneficien estan de pas.