Probablement no segueix una metodologia estadística estricta i els resultats s’han d’interpretar amb cura, però l’enquesta realitzada pel Sindicat d’Habitatge de l’Alt Urgell ofereix una panoràmica sobre el que, a grans trets, és el dia a dia de qui viu de lloguer. Sense anar més lluny, apunta situacions preocupants, com que el 34% de les persones que van respondre el qüestionari –i en total van ser 280– expliquen que s’enfronten a problemes a l’hora de fer reparacions al pis, i no estem parlant de reparacions menors, sinó de problemes deguts al mal aïllament, a les humitats i filtracions d’aigua, a la manca de calefacció. Darrere d’aquestes situacions hi pot haver –no sempre, és clar– assetjament immobiliari, allò que es coneix com a desnonaments invisibles: fer la punyeta al llogater fins que es veu obligat a marxar. 
“Les dades no deixen de ser una primera anàlisi, ens queda molta feina per interpretar-les”, explica des del sindicat Patrícia Bertolín. Però veien imprescindible comptar amb una diagnosi amb la qual començar a treballar, “veient tota la problemàtica que enfrontem, calia que aparegués un actor per a la defensa del dret a un habitatge digne”. 
Aquesta prospectiva –“hi havia una manca de dades flagrant i per això ens hi vam posar”– es va centrar en l’àmbit del lloguer “perquè des del 2008 hi ha hagut un creixement de la població llogatera arreu, no sols al Pirineu i Aran”, argumenta; amb una dada que ho avala: segons l’Idescat, a l’Alt Urgell aquest increment ha estat del 68%. 

Joves
Quines dades apunta l’enquesta realitzada pel Sindicat d’Habitatge a la comarca? Idees com que el 53% de la població llogatera són joves d’entre 18 i 34 anys, “és a dir, que per als joves de classe treballadora, entenem que el lloguer és l’única alternativa”, indica la portaveu de l’entitat. Una dada que es complementa amb la que es refereix a l’estructura de la propietat dels habitatges: “la gran majoria dels que han respost l’enquesta, el 83%, viu en pisos que pertanyen a un particular”, una diferència marcada respecte d’altres indrets, on l’habitatge està en mans d’empreses o fons voltor. “Però hem de conèixer més a fons aquesta estructura i saber, per exemple, si parlem de petits propietaris o grans tenidors, perquè és una eina clau per organitzar-nos”. 

Contractes
Una dada que “celebren” és que més del 86% de les persones contactades tenen contracte d’arrendament, hi ha aquella part que no en té, perquè subarrenden l’habitatge sencer o només una habitació, o perquè van arribar a un acord verbal. “És un percentatge menor, sí, però no deixa de ser preocupant, perquè són persones que viuen en una situació d’inestabilitat i indefensió: davant una possible pujada del preu tenen menys eines per negociar”, recorda Bertolín. 
Aquesta “relació de poder” desequilibrada, continua desglossant els resultats de l’enquesta, “també la veiem en el fet que un 50% dels llogaters entrevistats consideren que el preu que paguen no s’ajusta” a les condicions del lloc on viuen. En aquest sentit, des del 2005 l’augment del preu del lloguer ha estat del 68%, i si mirem la renda disponible bruta, des del 2010 sols ha augmentat el 9,2%. Interpreten que “el lloguer és una de les principals fonts de despossessió”. 

Discriminacions
La desigualtat es reflecteix també en altres aspectes, prossegueix, com que un 20% de persones asseguren haver patit algun tipus de discriminació o dificultat per accedir al lloguer d’un pis, sigui “per raons econòmiques, per ser joves, per tenir mascotes o per ser família monoparental”. S’hi sumen, com dèiem, els problemes que el 34% apunta perquè la propietat solucioni els problemes de l’habitatge. “Una hipòtesi, de moment, és que es correspongui amb aquesta dinàmica de la trampa del fill”, suposa, però en tot cas, apunta “Idra, l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, assenyala que aquesta problemàtica està considerada una forma d’assetjament immobiliari, una manera de pressionar perquè acabis marxant”. El mal aïllament tèrmic és un dels principals problemes que els propietaris posen dificultats per arranjar, i això en un lloc de baixes temperatures com el Pirineu. “I aquí l’Administració hauria de tenir un paper per garantir les condicions d’habitabilitat”, considera la portaveu de l’organització.

Inestabilitat 
Lligada,  l’estudi apunta una altra dada: que el 61% dels preguntats van canviar de pis entre un i cinc cops en els últims cinc anys, “i això és especialment problemàtic pel que fa al manteniment de les comunitats, de les xarxes, de relacions interpersonals”. Els canvis van ser dins de la comarca? Encara els falta per analitzar totes les dades, però això apuntaria inicialment. Una altra cosa que està per esbrinar és fins a quin punt aquests moviments es relacionen amb Andorra.