Lluís Samper, amb Rosa Alcobé com a suplent, vol aportar la seva experiència al consell d'administració de la CASS, on ja va estar durant dos mandats, en un moment "crucial" per a la sostenibilitat del sistema de pensions. També aposta per altres formes de finançament de les pensions i no únicament les cotitzacions.

Què l’ha motivat a presentar-se?
Em veig amb ànim de representar  els pensionistes al si del consell d'administració de la CASS, amb el mateix coratge que en el passat, en un moment crucial, l'actual, en què la sostenibilitat del nostre sistema de Seguretat Social és objecte de controvèrsia.

Fa quatre anys només es va presentar una candidatura al col·legi de pensionistes, en aquesta ocasió cinc, a què creu que és degut això? 
Al fet que en un futur immediat s'establiran unes noves bases del nostre sistema de Seguretat Social que ens afectaran a tots. 

Han estat ben representats els pensionistes dins el consell d’administració de la CASS? 
Les persones que hem tingut l’honor de representar els pensionistes, creiem humilment que ho hem fet d'una manera digna.

Són eleccions importants però habitualment amb molt poca participació. 
Hi ha afiliats que creuen que només poden votar els andorrans. Altres estan convençuts que votar no serveix de res. Les causes són  múltiples.

Què diria a aquells que diuen que com que el Govern hi té majoria tant és el que passi al consell d'administració?
Els diria que el consell d'administració, en el marc de les seves competències, en cada reunió pren decisions de notable importància i de gran transcendència que ens afecten a tots.

Manca transparència?
En manca a l'hora d'atendre i informar els pensionistes. Recentment la ministra de Benestar Social afirmava que als pensionistes no els calia demanar cita prèvia per ser atesos a la CASS, cosa que, pel motiu que sigui, no s'està  duent a terme.

Des de fora el consell d’administració de la CASS, creu que hi ha alguna cosa que es podria fer d’una altra manera? 
Com preveu la llei des del 2008, la CASS hauria de proposar al Consell General establir altres fonts de finançament de les pensions que no siguin únicament  les cotitzacions.

Com penseu fer passar el vostre missatge?
Si soc elegit, un matí a la setmana atendré els pensionistes per escoltar i intentar portar solucions a  llurs propostes, queixes o suggeriments. 

Què pot aportar la vostra candidatura al consell d'administració de la CASS?
L’experiència adquirida  durant dos mandats al consell d'administració de la CASS i, durant 10 anys, a la Federació de la Gent Gran del Principat d'Andorra. Utilitzaré la meva experiència  amb  voluntat de servir.

Quines són les principals propostes que planteja?
Suscitar al Consell General la necessitat d'establir cada any una mensualitat extraordinària de la pensió, que permeti compensar l'enorme pèrdua real del poder adquisitiu de les pensions a causa de l'alt cost de la vida a Andorra, agreujada per la galopant inflació que estem patint des de fa uns anys. 
Una segona proposta important consistiria en el fet que  el Consell General blindés el Fons de Reserva de Jubilació perquè cap futur govern tingui la temptació de finançar l'Estat a un interès baix respecte al de mercat, o zero, com va fer en el passat, infrarendibilitzant  els actius del Fons de Reserva de Jubilació.
Una tercera proposta seria establir una pensió mínima i una de màxima. Permetria bandejar el greuge comparatiu que es dona actualment. Persones  que han cotitzat 40 anys  tenen una pensió inferior a altres  que no han cotitzat mai que gaudeixen d'una pensió no contributiva equivalent al salari mínim. La pensió contributiva l'atorga la CASS i la no contributiva,  el ministeri d'Afers Socials.

És un moment important per tot el treball per garantir les pensions, com veu les propostes que s'han fet des de la CASS?
Es tracta de propostes tècniques basades en tres escenaris de futur. El pessimista, l'optimista i el que no és ni una cosa ni l'altra. Són meres especulacions teòriques, perquè les tendències poden canviar de sobte. Ningú té la bola de vidre per saber què passarà en l'esdevenidor. Per exemple, si per cada pensionista n'hi haurà tres o seran sis les persones treballant i cotitzant, d'aquí a 40 anys. Com més a llarg termini es fan les projeccions menys encerten en el pronòstic. Les projeccions dels darrers estudis actuarials  tampoc, per sort, no han encertat, en els seus  vaticinis. 

Seria partidari de poder revisar-ne alguna?
En lloc de retardar l'edat de jubilació caldria fer-la obligatòria als 65 anys. El fet de viure més anys no suposa envellir més tard. La mesura permetria el relleu generacional. Els joves que ocuparien els llocs de treball vacants cotitzarien per vellesa, cosa que no fan els jubilats que continuen treballant fins als 72 anys. Als nostres fills no els caldria marxar a fora a treballar.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Poca cosa es pot fer. S'hauria d'augmentar les tarifes de responsabilitat i les cotitzacions o bé capgirar el nostre sistema sanitari. És obvi que els dèficits que genera són estructurals, però  imprescindibles per a poder gaudir d'un bon nivell d’atenció sanitària. L'element distorsionador el tenim, però en el fet que cada dia són més nombrosos els facultatius que no estan convencionats amb la CASS, cosa que ens aboca a una sanitat per a pobres i una per a rics. Un important estalvi en la despesa farmacèutica, si ho  demanem als laboratoris, el tindríem subministrant la quantitat exacta prescrita, en  monodosis separades, de col·liris, xarops, pastilles, píndoles, comprimits i supositoris.