És estrictament necessari que un bar hagi estat en un lloc determinat durant tota la vida per poder dir, efectivament, que aquest és un bar de tota la vida? Home, en principi, sí. El temps és el que és. Ara bé, a què ens referim exactament quan mencionem aquesta expressió? És un simple qualificatiu temporal quantitatiu o realment amaga alguna cosa més enllà? Estic convençut que, en gran part, la segona opció hi té molt a veure. Ara bé, i seguim amb les preguntetes, què amaga? Bé, segurament tothom que se senti a gust en aquest tipus d’establiments ja sap la resposta. Ser “de tota la vida” vol dir sentir-se a casa; vol dir arribar i, sense dir res, tenir una canya esperant-te a la “teva” taula; vol dir explicar-li les misèries al cambrer i que simplement amb la seva mirada et sentis recolzat, i sobretot vol dir tenir un espai segur, afable i familiar on passar una bona estona amb els amics, la novieta o els companys de feina. Però, de nou, aquesta categoria no l’atorga exclusivament el temps, ja que n’hi ha que amb simplement deu anys n’han tingut més que suficient per guanyar-se-la a pols.

Estem parlant del ja mític Bare Nostrum de Sant Julià, el qual, per si no se n’havien assabentat, el 18 d’octubre abandonarà terres lauredianes. Ara bé, els seus propietaris, Linda Pinto i Pepe Cerezo, no és exactament la idea que tenien pensada per al local... “Fa dos anys, la propietat ens va comentar que no estava contenta amb el nostre servei”, expliquen, i, “tot i que vam deixar la porta oberta a parlar per fer alguns canvis, no hem obtingut resposta”. És per això que s’han vist obligats a haver-se de mudar i, és clar, “la prioritat era seguir a la parròquia”, però no han trobat cap altre espai amb les característiques que requerien. Tot i així, els va sortir una alternativa més que interessant...

I és que la nova etapa del Bare es desenvoluparà a Andorra la Vella i, a més, ho farà a l'espai que abans havia ocupat un altre d'aquests de tota la vida: L'Aigüeta. "És molt i molt gran", diuen Pinto i Cerezo, "fins i tot més del que buscàvem, però li veiem molt potencial". El canvi serà sens dubte radical, però "tenim la il·lusió de crear un altre referent a la capital", diuen tots dos confiats. Tot i així, el cop d'haver de deixar casa seva "ha estat molt dur", però lluny d’ensorrar-se i rendir-se envers el que podria semblar una injustícia s'han tornat encara més forts, i ara "marxem amb el cap ben alt i amb ganes de tirar endavant".

És per això que aquest diumenge s'acomiadaran de casa amb una gran festa, i "serà un dia molt emotiu", auguren els propietaris del Bare Nostrum. De fet, en un primer moment no tenien pensat fer res, però "han estat els clients els que ens han animat", i segur que faran "un comiat com cal". A més, cal dir que conservaran, si no tot, la gran majoria del personal, ja que "en tots aquests anys ens hem convertit en una gran família". La idea és traslladar-se a l'antiga Aigüeta a primers de novembre, i saben perfectament que "els inicis seran durs, però som gent treballadora, i no ens tombaran fàcilment". Al cap i a la fi, així és la vida, i "el temps ja ens posarà a tots al nostre lloc".