El director del Congrés mundial de turisme (CMT) parla del futur del turisme de muntanya en un moment que els operadors i els estats estan en una situació complicada en què la crisi ha fet desaccelerar l’arribada de turistes a les estacions d’esquí i de muntanya.

¿Com ha canviat el món de la neu amb l’arribada de la crisi?
La crisi no ha afectat el turisme de muntanya. L’hivern passat hi va haver neu a totes les estacions, i això ha provocat que moltes destinacions, com ha estat el cas d’Andorra, no n’hagin sortit malparades.

Però sí que hi ha afectat pel que fa a clients, que contenen més la despesa…
És cert que la gent no va fer una despesa considerable la temporada passada. El turisme de muntanya ha resultat afectat per aquesta davallada, almenys en moltes zones d’Europa.

El congrés tracta de com reinventar el turisme de muntanya. ¿Quina és la fórmula per reforçar aquesta pràctica comercial?
El turista ja no prioritza el preu en les seves estades d’oci, el turista el que prioritza és la qualitat del servei que se li dóna. S’ha de fer un pas en la millora del servei. Aquesta és la manera com s’ha d’enfocar aquest tipus de turisme de cara a un futur immediat.
Abans al turista el que li importava era el preu, que fos com més baix millor, i això des de fa uns anys ha canviat. El que s’ha de fer és garantir un servei de qualitat, acollir el client, tractar-lo de la millor manera possible. Aquesta és la prioritat, i després, si es pot, s’ha d’oferir un preu assequible i competitiu. El turista ara prima més el servei que l’aspecte econòmic, i això no era així abans, en què l’única cosa important era que fos assequible per a la seva butxaca.
Personalment penso que el turista valora molt el tracte, la qualitat, la relació entre les persones i no tant el que pot costar el servei que demana. El visitant pot perdonar i perdona diferents deficiències, com ara en remuntadors, a l’hotel o en diferents aspectes de la seva estada, sempre que tingui una relació de proximitat amb l’entorn on es troba. És a dir, que és molt important que al turista se’l faci sentir com a casa.

¿Creu que el turisme andorrà s’està adaptant a aquesta nova filosofia d’entendre la muntanya?
No en tinc gaires referències, però pel que he pogut observar Andorra té una filosofia similar a la de la resta d’Europa. A la gent li agrada l’esquí, la muntanya, el turisme cultural, el rural... No obstant, sembla que Andorra es coneix més pel comerç que no pas pels equipaments de muntanya. Tot i això, penso que actualment s’està intentant capgirar aquesta tendència, sobretot gràcies a diferents campanyes internacionals que s’estan duent a terme.
¿Troba que amb el canvi climàtic i l’arribada de la crisi, de cop i volta el món de la neu i la muntanya ha quedat una mica desfasat, turísticament parlant...
Jo crec que el turisme de muntanya no està desfasat perquè des de fa un temps ja s’està reinventant, en forma de turisme rural, cultural, venda de productes típics. El turisme de neu i el rural es poden complementar, ja que un pot atraure l’altre, així com el primer està més destinat a l’hivern i el segon, a l’estiu. És una bona manera de desestacionalitzar.

En un món amb tanta oferta, ¿de quina manera pot fer una estació de esquí una política de preus competitiva?
El preu sempre ha d’anar de la mà de la qualitat que s’ofereix en el servei. Aquesta seria una de les premisses a tenir en compte a l’hora d’estipular uns preus competitius. A partir d’aquí qui aconsegueixi reduir costos, igualant les mateixes quotes de qualitat en el servei que la competència, aconseguirà el preu més competitiu del seu segment. No té més secret.

¿Vostè creu que per reinventar-se en turisme cal una implicació directa del Govern, tant amb iniciatives com amb suport econòmic?
És una resposta difícil perquè cada país té la seva conjuntura particular i la seva política.

¿I a Andorra creu que seria positiva aquesta implicació?
A Europa hem pogut veure exemples positius i negatius en aquest sentit. És difícil de dir, hi ha moltes estacions d’esquí a les quals els ha anat bé que el Govern s’hi impliqués, però també a la inversa.