Quins són els moments més importants dels setze anys com a rector lauredià?
La celebració dels 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich el 2023. Aquell any, amb un grup de lauredianes i lauredians, vam viatjar a Roma per regalar al Papa Francesc una talla de fusta policromada de la Verge de Canòlich. Hi va haver un seguit d’activitats amb motiu dels 800 anys. Un altre moment molt important va ser la inauguració de la reforma dels mosaics de l’església parroquial.

Precisament, un altre aspecte que cal destacar és la reforma de l’església de Sant Julià i Sant Germà amb els mosaics del Centre Aletti de Roma.
Volíem que fos un espai litúrgic viu, fer de l’església un espai on se celebrés la fe i on tot contribuís a la major glòria de Déu. Vam tenir un somni que va ser compartit per tota la comunitat cristiana. Vèiem que l’església estava bé, però volíem donar-li un valor afegit. A més dels mosaics també es van fer els canvis en els vitralls de l’entrada, els bancs, les llànties i les làmpades. Tot un conjunt per dotar d’unitat a l’església parroquial de Sant Germà i Sant Julià.

Ha arribat mossèn Joan Pau des del Pallars que tindrà un altre estil i una altra manera de fer.
No hi ha dues persones iguals, si fos així no podríem funcionar com a societat. Ha vingut amb molta il·lusió i segur que és un repte que afronta amb moltes ganes. Serà un canvi molt natural i molt positiu. Ho farà al seu estil, com és natural i estic convençut que la comunitat continuarà avançant.

Però vostè continuarà vinculat a Andorra amb diverses activitats com Càritas, on segueix com a delegat episcopal de l’entitat andorrana i sobretot el Canòlich Music que enguany tindrà una edició molt especial.
Hi anirem 1.500 joves i serà dins de la Sagrada Família, aprofitant l’any Gaudí. 500 seran d’Andorra i la resta d’altres bisbats de Catalunya. Volem fer una activitat oberta, amb el nom de Canòlich. És subvencionat pel país i, per tant, és una activitat andorrana molt coneguda ja també en l’àmbit eclesial i volem anar més enllà de les nostres fronteres. 

És rector de la parròquia de Sant Ot, que és la catedral de la Seu d’Urgell.
I la catedral dels andorrans. Treballaré en equip amb la resta de mossens de la Seu d’Urgell. Estic com a representant de la circumscripció 1, que és Alt Urgell, Principat d’Andorra i Cerdanya, dins del Consell de Presbiteri. Per tant, la meva idea és buscar aquest lligam del Bisbat dintre del Principat d’Andorra. 
He marxat de Sant Julià de Lòria, però la Seu d’Urgell és a tot just 10 quilòmetres. He marxat amb molt d’afecte. A la Seu d’Urgell sempre hi tindran un amic i continuaré assumint els compromisos adquirits amb Andorra. Durant aquests setze anys hem treballat plegats en tots els àmbits de la vida parroquial. Com vaig dir durant la missa de Sant Bartomeu a Sant Julià de Lòria, “me’n vaig però de fet no me’n vaig”.

El mes passat, el bisbe d’Urgell va donar instruccions perquè els temples parroquials siguin més accessibles per aquelles persones que hi vulguin acudir.  Que no només han d’obrir la porta per les misses i poc més. A Sant Julià de Lòria amb vostè de rector sempre han estat les portes obertes.
I a la Seu d’Urgell, l’objectiu és fer de la catedral un temple obert els 365 dies de l’any. Un edifici viu, on la fe se celebri diàriament i l’activitat litúrgica sigui constant.

A banda de les portes obertes, el Papa Francesc sempre insistia en aquella idea que l’Església havia de sortir, que no podia quedar tancada.
És el concepte d’una Església propera a la gent, que acompanya i que escolta. S’ha de sortir al carrer perquè el carrer i l’altar són complementaris.

En la missa d’acció de gràcies que va ser la seva darrera, amb l’església plena a vessar, es va emocionar.
M’he sentit molt estimat, molt valorat. I se’m va escapar alguna llàgrima. Vaig comprendre i entendre la reacció de la gent quan es va anunciar que tindria una nova tasca, però jo m’he fet capellà per servir. 
Quan el senyor bisbe em va proposar assumir la nova funció li vaig dir que sí de seguida. He d’estar allà on la meva persona i les meves capacitats com a mossèn puguin ser necessàries. L’Església em va demanar una nova missió. Ara em correspon donar resposta a aquesta necessitat amb el mateix esperit de servei. En el terreny personal només ho puc viure com una acció de gràcies a Déu. 
Afronto aquesta nova etapa amb voluntat de servei i agraïment. He d’estar allà on l’Església consideri que puc ser més útil. El bisbe dirigeix la diòcesi però també ha de pregar l’Esperit Sant per saber quines són les necessitats de l’Església i poder donar una resposta de la manera més adequada.

Ha estat al Santuari de la Mare de Déu de Núria, que és la patrona del Bisbat per jurar el seu càrrec i començar aquest treball en equip que esmentava abans.
Vam celebrar aquest compromís de fidelitat a l’Església i vam renovar la nostra vocació i el nostre servei com a mossens.

I hi ha un fet molt destacat que és el nomenament d’Anna Maria Villas com a secretària general del bisbat després de deixar la presidència de Càritas Andorrana.
És tot un signe de normalitat i de la implicació de la dona en el món de l’Església.