Set buggies, cinc quads i algun automòbil 4x4, tots amb matrícula d’Andorra, van fer cas omís a la regulació del Parc Natural de l’Alt Pirineu en aquests dies festius (a un parell els van enxampar in situ els mossos i els van sancionar, els altres se’n van sortir impunement) que impedeix circular per la vall de Santa Magdalena entre el novembre i el 31 de maig vinent. No per distracció o desconeixement, com podrien haver adduït a la tardor, quan es va implantar la mesura: hi ha barreres tancades amb clau per impedir-hi l’accés, unes barreres que en un cas han aparegut trencades. És el que explica el director del parc, Marc Garriga, afegint detalls a la denúncia pública feta a través de les xarxes socials. 

La regulació, recorda Garriga, es va implantar per evitar l’accés al parc des de les nombroses pistes que connecten amb les valls d’Andorra a través de Castellbò, Os i Civís entre d’altres. “En primer lloc, perquè representa un perill quan hi ha molta neu i gel, però també perquè es produeix una erosió molt important de les pistes quan es circula sobre la neu que es fon.” No menys important, destaca, és la necessitat de conservar el medi on fa vida una criatura emblemàtica però delicada com és el gall fer i que el mes de maig està en període de reproducció.  La regulació de l’accés també està pensada de cara als furtius. 

Si durant la tardor els mossos ja havien enxampat algunes motos amb matrícula d’Andorra circulant-hi (i els conductors havien estat sancionats), els responsables del parc “s’oloraven” que durant la Setmana Santa es reproduirien les incursions, apunta Garriga. Com així ha estat. La majoria han aprofitat les dreceres per esquivar les barreres, en un cas, la situada al costat del refugi de la Basseta, a Sant Joan de l’Erm, van anar més lluny i van trencar la fusta  sense contemplacions per accedir-hi. “Està vist que a partir d’ara haurem d’implantar mesures més dràstiques”, conclou el director de l’espai natural. “Està perfectament senyalitzat i hem fet difusió de la regulació, així que no hi ha cap excusa: qui entra ho fa amb ganes”, hi afegeix. 

La raó de la malifeta? “El plaer de circular per una xarxa de pistes molt extensa i en una zona natural i salvatge, amb unes opcions de córrer que no tenen a Andorra”, es plany Garriga. “Però obliden que un parc natural no és el lloc per practicar un esport de motor, per això que vagin a pistes i circuits habilitats”. Perquè, a banda, els conductors no només infringeixen les regulacions d’accés, sinó que circulen a unes velocitats molt elevades: fins a 70 kilòmetres per hora allà on no estaria permès anar a més de 30 en tot cas. Això ha originat més d’un ensurt i moltes queixes d’altres usuaris que sí que fan un ús adient de l’espai, caminant o circulant en bicicleta. 

“Als que han enxampat in fraganti els han immobilitzat el vehicle i sancionat, però d’altres se’n surten, així que haurem d’implantar més accions de vigilància aleatòria”, insisteix el responsable del parc. 

Pel que fa als danys que ocasionen, Garriga fa èmfasi en l’erosió, “que ara és molt més greu, mentre s’acaba de fondre la neu, perquè el terra està amarat”. Això suposa una despesa “enorme” en la reparació i manteniment de les pistes: entre el parc i els ajuntaments pels quals s’estén el seu territori s’ha de realitzar una inversió anual d’uns 20.000 euros. També és important l’afectació, com dèiem, en l’hàbitat del gall fer, a prop d’aquestes pistes. 

D’altra banda, Garriga recorda que “en tot cas, quan un grup vol venir” a practicar aquest esport, pot fer-ho, sempre demanant autorització prèvia i “sempre fora d’aquestes dates” en què es causen perjudicis al medi natural.