Els del Poble Sec no tenen motarrot, aquell sobrenom, generalment humorístic i a vegades un xic despectiu- pel qual els d'un poble anomenaven els del poble veí. Van ser rescatats per l'investigador, lingüista i escriptor Josep Espunyes i avui molts n'han fet bandera i els llueixen més aviat amb divertit orgull. Part de la responsabilitat, pel que fa a les Valls de Valira, la deu tenir el seu Ajuntament, que durant l'últim any ha portat la festa dels motarrots de nucli en nucli, de la mà de La Sonsoni, amb tan curiós patrimoni lingüístic convertit en cançons. L'últim lloc a rebre la proposta, aquest peculiar Poble Sec. Dividit entre dos municipis, els músics tocaven des de la Seu d'Urgell i part del públic els escoltava des del municipi veí. Sense sortir de la plaça. Així que a Pep Lizandra i Elies Porter se'ls acudia sobre la marxa un possible motarrot: malpartits. Tampoc és que la idea xiflès l'audiència. Al cap i a la fi, en el bateig no és l'anomenat qui tria el nom. Però aquí queda, per si amb el temps fes fortuna.
En tot cas, el nucli, un dels que més i amb més urgències han crescut en pocs anys, vivia una jornada de les de fer poble, lligar veïnats. Aquesta és justament la pretensió de l'Ajuntament, explicava a posteriori la regidora Núria Pubill, i en aquest sentit les activitats organitzades al municipi al voltant dels motarrots els han deixat molt bon regust. Encara queda la sessió de Bescaran, sense fixar la data, i donaran el projecte per conclòs. Però la següent proposta cultural que engeguin seguirà aquesta línia, la de petites accions -no és que l'Ajuntament tingui un pressupost desbordant- que es puguin desplegar per un territori extens, amb la població molt dispersa. D'idees en tenen, explica Pubill, però encara cap de tancada. "Però és cert que no ens esperàvem una acollida tan bona", es congratu·la la regidora. "Ens hem trobat que molta gent no sabia dels motarrots i els ha fet molta gràcia, se'ls han fet seus", estampant-los en samarretes i bosses en els tallers dirigits des de l'agrupació artística Tartera. "Finalment hem aconseguit el que volíem: fer sortir la gent del poble".
Al Poble Sec aplegaven mig centenar de persones a la plaça. Un altre grapadet ja s'havia desplaçat fins al Pla de les Forques, per seguir la visita guiada per dos historiadors, Pilar Aláez i Carles Gascón, que en feien cinc cèntims de la història d'aquests espais on els militars van substituir les vinyes.
A la plaça (buida per un cop de cotxes, i vaja si és difícil, en nucli tan ofegat pels problemes d'aparcament), La Sonsoni actuava amb un audiovisual elaborat amb una trentena de fotografies antigues aportades pels veïns. "Ens hauria agradat tenir-ne més", reconeixia Pubill. Que no es preocupi, perquè han engegat un bon moviment: el grup de WhatsApp bullia amb imatges, records i la intenció de reconstruir la memòria del poble.
