Manuel Arenilla: “Sembla irrenunciable que el funcionari ha de rendir comptes”

L’exdirector de l’Institut Nacional d’Administració Pública d’Espanya pronuncia avui a les 10 del matí al Centre de Congressos de la capital una conferència que parla dels reptes dels treballadors públics i de la importància de la formació per afrontar-los. 

Quins són els principals reptes que ha d’afrontar l’Administració?
Hi ha diversos tipus de reptes. N’hi ha que són globals, com el repte digital. A diferència de l’onada tecnològica dels anys 90, ara l’Administració no està prenent la iniciativa i es troba ressagada inclús en àrees sensibles en les quals en altres temps sí que va portar el lideratge, com és el cas de  l’educació i la sanitat, per exemple. Hi ha tecnologies i eines tecnològiques que no s’han incorporat, pot ser perquè hi ha un sector de les administracions  públiques que creuen que és una qüestió de moda o que no saben com incorporar-les. Després estan els reptes que tenen a veure amb la població, els reptes també mediambientals, els de gestió de crisi i de riscos. També són reptes globals. I sobretot la presa de consciència que tots aquests reptes no es poden prendre per separat, i tots generen un impacte en l’Administració. 

I com s’han d’abordar aquests reptes?
Són reptes globals que generen convulsions i que sempre hi han estat, però la novetat és que ara estan interconnectats i la solució no pot ser per a cadascun dels països.

I tot això quina relació té amb l’impacte de la formació?
S’ha de prendre consciència que per abordar els problemes de l’Administració s’ha de fer de manera integrada. Des de principis del segle XIX, l’Administració ve d’un model de departaments amb una estructura i funcionament propis. Ara els reptes ens diuen que s’ha de tenir una visió interrelacionada o no és possible abordar els problemes. Per exemple en educació. Hem vist que s’han enfocat els problemes, que ara són més socials i de salut, i s’han abordat amb altres problemes. També en violència de gènere, en consum de tòxics, no s’ha d’abordar d’una manera aïllada. Són problemes més complexos. La cultura del sud d’Europa de crear organismes quan hi ha un problema és un error. No té sentit.  Això  és la primera qüestió que s’ha de contemplar en formació. I després està, per exemple, els reptes digitals de què parlàvem. Hem de plantejar si incorporar la intel·ligència artificial amb l’estructura de les persones que tenim a l’Administració. S’ha de formar per a les noves professions que neixen a l’Administració i per crear valor.

Però aquest valor afegit que aporta la formació ha d’estar retribuït?
Hi ha diferents models. La formació és una obligació. S’han de posar al dia. Si es fa en horari de feina és una retribució. També hi ha una formació que té a veure amb la carrera i que et va bé perquè pot millorar la teva feina en un futur. El tema de si pagar la formació o no és una discussió que hi ha en l’àmbit global però que es pot solucionar fent-ho en horari de feina, o no. 

Coneix la reforma de la Funció Pública d’Andorra?
Sé d’ella per la ministra, per les trobades internacionals que hem tingut. En qualsevol cas és la tendència actual,  l’orientació general, l’adequada. L’orientació cap a la professionalització de la Funció Pública, de la institucionalització, cap a la necessitat de crear el valor de l’empleat públic com un eix fonamental per una Administració pública, neutral i professional.  Molts cops veiem els empleats públics com a prestadors de serveis, però abans que això, els empleats públics  la funció fonamental que tenen és la de  garantir drets i  llibertats,  i per això han de ser neutrals i professionals. El sector públic ha de tenir conceptes d’igualtat, de distribució, d’inclusió de solidaritat, que no té per què tenir el sector privat, però és determinant en el públic.

Vostè parla de garantir drets, però aquí els sindicats de funcionaris critiquen la reforma perquè diuen que se’ls retallen els seus.
No conec la situació concreta. Qualsevol reforma genera desequilibris. Fins i tot quan es va a millor. S’ha de veure com un sistema on s’han fet sempre les coses d’una manera i en un equilibri i ara es canvia i s’ha de tornar a equilibrar. Lògicament hi ha tensions. El més important i sensat és preguntar-se si va en la línia de la bona governança o de la tendència de l’àmbit de l’OCDE. S’han de plantejar guanys i pèrdues i veure si les pèrdues són a curt termini o no. L’altra pregunta que s’ha de fer és: La població guanya, millora, en què millora? 

Quan es parla de la Funció Pública es parla també d’una sobredimensió d’aquesta. Sobren funcionaris?
És una pregunta molt antiga i que surt a tots els països. Ja vaig publicar un tema d’un autor del segle XIX que ja en parlava. Però ara amb la globalització sí que és possible comparar països en moltes dimensions i també quant a estalvis, retribució i personal, i el món de referència ha de ser l’OCDE i la Unió Europea. L’OCDE publica cada dos anys on està cada país en dades sobre l’Administració. A Espanya tenim, per exemple, una visió que hi ha molts funcionaris i està per sota de la mitjana de l’OCDE.  Una altra qüestió és la productivitat. 

Ha d’anar junt?
No sempre, segons sectors. Sembla irrenunciable que el funcionari ha de rendir comptes. S’ha de mesurar la despesa pública i el rendiment. Si tens molts serveis socials, per exemple, cal molta mà d’obra.

Què diria, si li dic que funcionaris del país han criticat que vingui a parlar de l’Administració un professor del polèmic màster de Cifuentes? 
Sí, suposo. Això està a internet i no ho  puc evitar. L’únic que puc dir és que ha estat arxivat per la jutge que porta el cas i que en aquests moments està en recurs en l’Audiència Provincial i que la fiscalia també ha rebutjat la imputació. Ja no puc dir res més. Un fa classes a molts llocs i de vegades hi ha incidents.