Manuel Carranza, amb Òscar Becerra de suplent, vol aportar la veu dels autònoms al consell d’administració de la CASS. Així, demana revisar la cobertura de baixa perquè protegeixi realment qui no pot treballar, que la jubilació sigui més justa i coherent amb el que s’ha cotitzat i que s’agilitzin els tràmits per fer la relació amb la CASS “més senzilla i menys costosa”.


Què l'ha motivat a presentar-se?
Conec de prop el que viu un autònom o un petit empresari: l’esforç, els riscos i les preocupacions de cada mes, alhora que la meva professió sanitària crec que em dona una bona visió del funcionament del sistema i de la CASS per poder donar un valor afegit diferencial. Em presento per aportar aquesta experiència i posar-la al servei del col·lectiu, amb voluntat de sumar i de millorar el funcionament d’una institució que ens afecta a tots.

Fa quatre anys només es va presentar una candidatura al col·legi d’empresaris i comptes propis, en aquesta ocasió tres, a què creu que és degut això?
Crec que la CASS es veu des de la distància, i moltes de les decisions es comuniquen de forma que es perceben llunyanes o amb poca explicació per al treballador autònom. Crec que això contribueix a no sentir-se part del projecte i la seva gestió.

Han estat ben representats els empresaris i comptes propis dins el consell d’administració de la CASS?
És difícil fer valoracions del que han aportat els diferents integrants del consell d’administració en no disposar d’informació detallada del decurs de les sessions. Volem aportar una mirada de primera mà del compte propi: qui paga cada mes les seves cotitzacions i sap què significa tirar endavant un negoci.

Són eleccions importants,  però habitualment amb molt poca participació.
Pot semblar llunyana, però la CASS és al nostre costat en els moments que més importen: una malaltia, un accident, una baixa o la jubilació. Votar és la manera de tenir veu en com es gestiona el que financem entre tots.

Què els diria a aquells que diuen que, com que el Govern hi té majoria, tant és el que passi al consell d'administració?
Al marge del que preveu el règim de funcionament del consell d’administració, considerem que aportar arguments reals, de proximitat amb la professió, i evidenciant realitats del dia a dia dels treballadors per compte propi, tenim l’oportunitat d’aportar informació que pugui influir en la presa de decisions. Abaixar els braços només serveix perquè les coses no canviïn, independentment de quin sigui el marge de maniobra que pugui tenir la nostra presència al consell d’administració. 

Manca transparència?
Al Consell es decideixen les grans línies de la nostra Seguretat Social. Què cobreix la CASS, com d’àgil és un tràmit, quant es cotitza o com queden les pensions. Són decisions que arriben, tard o d’hora, a la butxaca i a la salut de cadascú. El Consell és on conflueixen les diferents sensibilitats que vetllen pel bon funcionament de la CASS, i els representants electes són la veu directa dels cotitzants. Volem aprofitar al màxim aquest espai. Creiem que hi ha marge de millora i farem el possible per sumar-hi.

Des de fora el consell d’administració, creu que hi ha alguna cosa que es podria fer d’una altra manera?
Més que assenyalar el passat, ens agrada parlar del que es pot afegir. Hi ha marge per simplificar tràmits, explicar millor les decisions i tenir més present la realitat del compte propi a l’hora de dissenyar cobertures. Són millores que sumen, sense grans ruptures.

Com pensa fer passar el seu missatge?
El nostre compromís és ser el pont entre qui cotitza i qui decideix, perquè les seves inquietuds  –les cotitzacions, les baixes, la jubilació– siguin presents i representades des de la proximitat amb la problemàtica o inquietud. La nostra professió ens dona contacte diari, real i ajustat, amb un perfil molt ampli de cotitzants, sovint en un entorn de privacitat i confiança que permet un intercanvi d’informació únic i molt valuós.

Què pot aportar la vostra candidatura al consell d'administració de la CASS?
Aportem proximitat real: som compte propi i compartim les mateixes preocupacions que volem representar. Sabem què vol dir pagar cada mes, assumir riscos i tirar endavant un projecte, la inversió, la posada en marxa, la incertesa, els tràmits, els diferents impostos als quals hem de fer front. És una visió de carrer, basada en l’experiència d’haver-ho viscut, que complementa la mirada tècnica i econòmica del consell.

Quines són les principals propostes que planteja?
Tres prioritats clares. Primera, revisar la cobertura de la baixa dels autònoms, perquè protegeixi de veritat qui no pot treballar. Segona, defensar que l’esforç de cotització es tradueixi en una jubilació justa i coherent amb el que s’ha pagat. I tercera, agilitzar tràmits i guanyar transparència, per fer la relació amb la CASS més senzilla i menys costosa. 

És un moment important pel que fa al treball per garantir les pensions, com veu les propostes que s'han fet des de la CASS?
La sostenibilitat és un repte real i s’ha d’abordar amb rigor i diàleg, no amb solucions precipitades. En el cas dels autònoms hi ha una cosa que no quadra: es cotitza un esforç important cada mes i, en canvi, la jubilació que en resulta sovint és precària en proporció. Defensem un debat seriós, basat en dades, perquè el que es paga i el que es rep tinguin una relació més justa.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Millorar la gestió, evitar duplicitats, reforçar la prevenció i fer un ús eficient dels recursos. L’envelliment de la població i la cronicitat de les malalties ens aboca a un augment de despesa, així que caldrà ser molt curós per garantir les cobertures actuals i les properes que permet la tecnologia, amb l’augment de població i el seu envelliment. No serà una tasca fàcil.