Marc Rossell: “El nou conveni de residus és més una relació de col·laboració”

Implementar el nou Pla nacional de residus fixat per al període 2012-2016, l’estratègia de la qualitat de l’aire o el nou conveni de residus amb Espanya són alguns dels reptes que té per endavant el departament de Medi Ambient del Govern.

¿Quines són les línies estratègiques que es marquen des del departament per als pròxims quatre anys?
Tenim diferents plans i estratègies, que vénen, sovint, de convenis internacionals: el conveni marc de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, el conveni de Viena i de Mont-real per a la protecció de la capa d’ozó, el conveni europeu del paisatge i el conveni de Basilea sobre el trasllat transfronterer de residus. A banda d’aquests convenis, al departament ja fa anys que es treballa en plans, estratègies o programes.

Precisament, pel que fa als residus, fa poc es va publicar el nou Pla nacional de residus (PNR). Una de les evidències és la feina que s’ha de fer pel que fa als envasos. ¿Com s’abordarà aquesta feina?
El PNR és el que defineix els propers objectius. L’anterior acabava ara i hem pogut definir les estratègies per als propers anys, i això ens ha passat també amb altres plans. Pel que fa a vidre i paper i cartró, estem per sobre dels percentatges que marca la Unió Europea, i en envasos estem en un percentatge del 13% i la UE determina un 22,5%.
La UE ja està reconeixent que en envasos és més difícil, perquè si no ja hauria fixat un percentatge més elevat i, a més, és la recollida que hem començat més tard. Cal destacar, però, que si veiem la corba de la recollida d’envasos és la que ha augmentat més considerablement en els últims anys, l’evolució és bona i els percentatges que s’han fixat s’haurien d’aconseguir. El que hem fet és establir un reglament de productors singulars: hotels i restaurants, que tenen una obligació reglamentària de recollir el paper, els envasos, el vidre i l’oli. I el fet que Andorra sigui un país de turisme i que s’hagin definit aquests productors singulars ha fet que s’hagin aconseguit bons índexs de recollida.
Ara estem treballant amb els comuns perquè molts productors singulars tenien altres recollides però no els envasos i el primer que farem és treballar en aquests punts i conscienciar-los. Pel que fa al ciutadà, s’ha fet campanyes però encara hi ha gent que té dubtes i una altra qüestió és que l’envàs pesa poc i se n’ha de recollir un volum important perquè variï aquest percentatge.

¿Quines són les novetats del pla?
Hi ha nous aspectes. La llei de residus i la normativa europea estableixen uns criteris de tractament de residus, que són la prevenció, la reutilització, el reciclatge, la valorització i l’eliminació. Per ordre, s’ha de fer això i el que cal tenir en compte és que primer hem de prevenir. Fins ara s’ha intentat atacar molt el reciclatge i amb el nou pla es planteja treballar amb els altres aspectes, com la reutilització. En aquest sentit, pel que fa a la roba ja hi ha Càritas, que en recull i està funcionant molt bé. Això s’ha de potenciar. I un altre aspecte que cal potenciar molt és la prevenció, és a dir, evitar la generació de residus. Dins el reciclatge hi ha la part de matèria orgànica. Es vol potenciar aquest compostatge individual però no es vol fer una recollida de matèria orgànica com es fa a Catalunya, perquè és molt complicat.

Pel que fa al nou conveni de trasllat de residus, hi ha un cert temor que vinguin molts residus d’Espanya…
De moment, el que s’ha fet és revisar el conveni que hi havia amb Espanya i el que permet és importar residus, segons les directives europees. Sabem, tot i que no de manera oficial, que hi ha un problema a la Cerdanya. Amb aquest acord, a diferència dels altres, que ens obligaven molt, és més una relació de col·laboració. Ara estem en una època d’optimització. Per tant, si a la Cerdanya tenen una necessitat la podem atendre, ja que potser nosaltres necessitem, per exemple, baixar la matèria orgànica. Cal recordar que la meitat dels nostres residus els portem a Espanya i, principalment, cap a Catalunya.

Sempre es diu que el CTR necessita una quantitat de tones mínimes per funcionar de manera òptima...
Nosaltres exportem moltes deixalles i no es tracta que el centre tingui una capacitat o no. És una qüestió de saber on hi ha necessitat. Si de la Cerdanya han d’enviar la brossa a tractar, per exemple, a València, mediambientalment no és sostenible. No es tracta només d’un problema d’Andorra amb Catalunya, sinó que és una qüestió global. Ho veiem amb la qualitat de l’aire. Nosaltres hem tingut episodis de contaminació per ozó, que també han tingut a Catalunya. Si gestionem de la millor manera, és millor per al medi ambient i cal superar aquestes limitacions d’espai, que és el que permet aquest acord. L’acord obre la porta que els residus que nosaltres no podem tractar aquí es puguin tractar en territori espanyol i també permet, si hi ha una necessitat, de poder tractar aquí residus si ho podem fer.

Pel que fa a les bosses de plàstic, s’ha marcat que en un any sigui possible que no n’hi hagi, ¿és un objectiu molt ambiciós?
Ja hem parlat amb el sector. Anteriorment, s’havien plantejat convenis de col·laboració per anar eliminant aquestes bosses. Hem fet un canvi d’orientació i ara el que ens proposem realment és l’eliminació. El sector s’ha mostrat molt receptiu i alguns ja ho estan aplicant, perquè estan intentant eliminar les bosses d’un sol ús.
Nosaltres el termini que ens hem marcat és com més aviat millor, tot i que entenem que els centres comercials tenen un estoc i s’han compromès a valorar-lo. Si aquestes bosses ja estan fabricades, val més que s’usin si no esdevindran un residu i ara caldrà veure quin termini diuen ells. Nosaltres estem treballant un text. Caldrà que hi hagi bosses reutilitzables, que la gent faci servir carrets de la compra, que hi hagi caixes de cartró... Farem una proposta i si treballem de manera conjunta crec que arribarem a una entesa.

¿Però la vostra proposta va cap a l’eliminació total d’aquest tipus de bossa?
Precisament volem que no hi hagi bosses de plàstic i els hem proposat bosses de substitució com la bossa de paper, perquè és menys contaminant i el circuit del paper és més senzill per al reciclatge. El que no ens agrada gaire és la bossa de midó, ja que hauria d’anar al contenidor de la matèria orgànica i si no implantem contenidors de recollida orgànica aquesta bossa anirà a parar el contenidor groc i serà una impuresa.

També s’havia començat una feina per fer difusió de les deixalleries, ¿aquesta tasca continuarà?
El Govern té la competència d’exportació i gestió i els comuns, la de recollida. Creiem que les deixalleries són claus. Les vies de recollida que tenim són les selectives que es fan a través dels contenidors que hi ha als carrers per al vidre, el paper i cartró i els envasos; també es recull oli i hi ha punts per a la recuperació de piles o mòbils. Les deixalleries, però, són claus per portar alguns productes, com ara electrodomèstics.
Hi ha alguns comuns que han impulsat minideixalleries o punts de recollida de més proximitat, que de fet és el que  recomanem ja que com més facilitem l’accés a un lloc per dur el residu, és clar que se’n recuperarà més. El foment de les deixalleries i de la feina que fan és molt important. Ara hem d’entrar en una anàlisi de l’ús que se’n fa, del tipus d’usuaris, quines són les necessitats, i intentar millorar aquestes instal·lacions.

S’havia fet la campanya Si l’acompanyes, guanyes. ¿Tindrà continuïtat?
De fet, el Pla nacional de residus preveu unes accions de comunicació, especialment aprofitant les xarxes socials. S’ha de mirar de comunicar, molt especialment els horaris. Cal destacar que les comissions que es fan amb els comuns són molt importants perquè campanyes com aquesta de les deixalleries surten de la feina conjunta.

Pel que fa al conveni del paisatge, ¿com es materialitzarà i què suposarà?
Entra en vigor al juliol i el que diu aquest conveni en línies generals és que cal tenir una cura i una visió de paisatge. Cal recordar que ja tenim una estratègia nacional del paisatge, que es va crear a través d’un fòrum ciutadà mitjançant grups de treball, i es van marcar un seguit d’objectius en la preservació del paisatge. Especialment se centra en la preservació de l’alta muntanya, la muntanya i en l’àmbit urbà, i fixa uns objectius turístics, de les carreteres i d’informació i difusió del paisatge. També hi ha unes cinquanta accions, que ara s’han d’anar treballant per promoure la implantació d’aquest conveni del paisatge.

Pel que fa a la qualitat de l’aire, ara es marca l’objectiu de controlar els interiors. ¿Quina és la finalitat?
En l’estratègia de la qualitat de l’aire ha passat com en la dels residus, fins ara s’ha potenciat un aspecte i ara s’amplia. Fins ara s’ha potenciat poder disposar de dades sobre la qualitat a cada parròquia i establir una xarxa de seguiment. Ara aquest aspecte ja el tenim i cal destacar que arran de la situació socioeconòmica la qualitat de l’aire exterior ha anat millorant, i això ens permet centrar-nos en altres aspectes. ­
Un, i també és una tendència europea, és centrar-nos en la qualitat interior perquè el 80% del temps estem en llocs interiors, ja sigui a casa, a la feina o a dins del vehicle. Sovint les puntes de contaminació a què estem exposats a l’interior són més grans que a l’exterior.
Es començarà amb una campanya a les escoles i guarderies perquè en qüestions de qualitat de l’aire sempre es parla de població de risc, i aquesta són els més joves i els més grans. Aquest mesurament s’haurà de fer conjuntament amb els ministeris de Salut i Educació.

¿Quan poden començar aquests estudis?
L’estratègia fixava cap a finals del 2013-2014 i es farà de manera esglaonada. Es treballarà amb Educació per veure quins indrets es prioritzen i com es porta a terme aquest estudi.

Pel que fa a la contaminació acústica, ¿quina feina es farà?
En primer lloc, tenim un reglament que està obsolet en relació amb les directives europees i haurem de fer un treball d’actualització per posar-lo en consonància amb aquestes directives. D’altra banda, s’havien fet uns cadastres sonors i uns mapes d’objectius i el que volem fer i preveure són uns mapes sonors i d’exposició: una fotografia del soroll que hi ha actualment, comparats amb aquests objectius per  veure on es pot actuar.

De fet, aquesta tasca s’havia començat a Sant Julià, ¿per on es continuarà?¿Ja hi ha resultats?
Tenim resultats provisionals. I pel que fa a la continuació, cal destacar que es mira el soroll de la parròquia i la població que hi ha exposada, i pel que fa a la qualitat de l’aire també hem previst fer el mateix. Llavors, la idea és optimitzar recursos i fer-ho conjuntament, perquè sovint aquestes contaminacions es veuen afectades per un mateix aspecte, com el trànsit.