Encara assaborint el bon regust que ha deixat el curs d’història de la Seu, oi?
Era el primer curs d’extensió universitària al centre, l’hem inaugurat el nou equip directiu, fa escassament un any que hi som. Feia temps que es volia tirar endavant i nosaltres ens hem mullat. Carles Gascón havia estat tutor nostre! Ha estat un curs de luxe, amb disset ponents (sis d’ells, doctors), i amb aquesta envergadura de curs i una temàtica tan pròpia. 

Per a vostès, arribar i moldre. Continuaran?
Sí, sí, de fet ja tenim el proper i dilluns mateix s’obren les inscripcions: un curs de teatre, que impartiran Sofia Masegosa i Pere Tomàs, centrat en les obres de Federico García Lorca. Començarà el 13 de setembre, divendres a la tarda, deu sessions de tres hores, amb part teòrica i part pràctica. També es podran matricular només en la part teòrica. 

El d’història de la Seu, com per repetir-lo?
Si no es repeteix tal qual, potser amb alguna altra temàtica. La intenció hi és. 

Un nou camí: obrir el centre a la ciutat. 
D’això es tracta. El dia 15, per cert, farem una jornada de portes obertes. Però a banda, ja hem fet passos, com ara el club de lectura, amb Masegosa i Javier Salazar, una persona emblemàtica per al centre, tants anys tutor aquí. Continuarà, tot i que també anirà canviant de temàtiques. I hem fet un programa a Ràdio Seu, La UNED parla, que justament portava la Mònica Ramírez. 

Un centre com aquest hauria d’estar més imbricat en la societat urgellenca, oi?
És la idea. S’ha de conèixer millor. Hem d’explicar tota l’oferta acadèmica que hi ha, tots els graus que fem. Nosaltres des d’aquí fem tots els graus. Només tenim certs problemes amb les enginyeries: ens costa trobar perfils docents. Però la intenció que tenim és potenciar les ciències, fa tres anys es va obrir el grau de Ciències Ambientals i, tot i que no tenim laboratori, vaig arribar a un acord amb l’Institut Joan Brudieu perquè els nostres alumnes hi puguin fer les pràctiques. Tant com puguem, volem que els alumnes de l’alta muntanya també tinguin l’opció de fer carreres de ciències sense marxar. Però cal tenir docents presencials. Un cop a la setmana ha de venir i acompanyar els alumnes. Ara mateix tenim un docent que ve de Terrassa!

No és tan solitari, estudiar a la UNED. 
No, no. Com a mínim, i sobretot els primers cursos, quan es necessita més acompanyament i orientació, sempre hi ha d’haver un professor presencial mentre l’alumne ho necessita. Hi ha tutors, aquí, o en línia al nostre campus, el Norest. Som quinze centres. Millora l’eficiència. 

Un alumnat heterogeni. 
Està baixant la mitjana d’edat. Creiem que en certa manera perquè cada cop és més difícil, més car, marxar a estudiar fora (haver de buscar pis... )  Però a banda, donem servei en llocs com la presó de la Comella, amb certes especificitats, perquè no poden fer tutories en línia per exemple. Els examinadors de la seu central pugen a fer les proves.  Enguany s’ha renovat el conveni amb el Govern d’Andorra. Penseu que la UNED és la universitat més gran d’Espanya i la universitat amb el campus més gran d’Europa. Pública, semipresencial i que atén les necessitats de tota mena  d’alumnes. 

Quantes matrícules?
235 en aquest curs. Per cert, ara obrirem la preinscripció per als màsters. 

Un centre veterà, per cert. 
Estem a punt de celebrar els 40 anys aquí, a la Seu, sí. Penseu que en aquest temps aquí s’han format molts dels polítics, advocats, molts professionals dels que hi ha per exemple a Andorra. S’ha de tenir en compte. Durant molts anys vam ser l’única opció per a qui havia d’estudiar i treballar al mateix temps. El centre va arribar a superar les 900 matrícules. Ara, és clar, hi ha més oferta formativa i la gent, diria, té altres expectatives.

 
...?
Abans la UNED era un ascensor social: tenir una carrera universitària en condicions –el títol i d’una universitat determinada– facilitava el futur professional. Tot i que, igualment, avui en dia hi ha molta universitat en línia, però la validesa dels títols... quan es compara la formació, els crèdits que s’han cursat... Estan sortint universitats de sota les pedres. I a uns preus. La UNED ha estat puntera i ho continua sent. És dura, però qui es forma a la UNED pot anar a tot arreu. I és pública. 

Ara, aquest equip vol obrir el centre a la ciutat. És prou conegut?
Aquí estem, aquí estem. Ho intentem, fem soroll. Ens hem de donar més a conèixer. Precisament venim d’una reunió dels centres del campus amb el rector, a Calatayud, i és un dels punts abordats: la UNED s’obre cada cop més, amb acords amb universitats presencials per fer coses en comú. O coses noves, com els micrograus, que és una aposta important per a la gent que vol una formació específica, no un grau sencer. I genera molt interès. La gent que comença, segueix. 

Totes dues ho poden dir per experiència. 
Les dues sortim d’aquestes aules, sí. Jo vaig venir amb dinou anys, de Saragossa. Vaig fer aquí el curs d’accés a la universitat i vaig cursar Pedagogia. Just en acabar, l’aleshores director, Joan Mingorance, em va oferir ser tutora. Des d’aleshores he fet Psicopedagogia, Antropologia, Economia i un màster... tot a la UNED. Vaja, fins que he entrat a la direcció que no he parat.

Doncs pari, pari. 
És que la UNED enganxa. Et forma i, a banda, et forja el caràcter: la constància, la disciplina...