Marsol: “Felicito els ciutadans perquè cada dia funcionem millor”

Pel seu tarannà, no és persona que que demani als altres el que ella mateixa no és capaç de donar. Per això va cada dia amunt i avall, de casa al Comú i del Comú a casa, passant pel súper i pels carrers de la parròquia. I també, és clar, portant-li la compra a la seva mare i baixant-li les escombreries.

Al seu parer s’hi ha de fer present al Comú tots els dies perquè entén que “he d’estar al peu del canó”. I de la mateixa manera que hi ha uns serveis mínims d’higiene, del servei d’aigües, de circulació, d’atenció social i de tràmits, i que hi ha alguns funcionaris que donen aquest servei de manera presencial, ella com a cònsol considera que “he d’estar al costat d’aquests funcionaris mirant de solucionar els temes, observant com està la parròquia i veient com els ciutadans s’adapten a les mesures del Govern”. 

Ho té claríssim, per això assegura: “estic orgullosa dels ciutadans d’Andorra la Vella perquè cada dia funcionem millor” i per aquest motiu els “felicito perquè cada dia ho entenen millor”. Continuen havent-hi algunes excepcions, però creu que cada vegada n’hi ha menys i la ciutadania és conscient que s’hi juga molt si no guarda el confinament. Quant a gestió comunal, també anima que si hi ha gent gran de la parròquia sola que necessita que li portin la compra o que volen parlar que no dubtin a posar-se en contacte amb el Comú.

Amb la resta de consellers de la majoria i de la minoria es mantenen en contacte per Whatsapp i els agraeix la seva col·laboració, però ella i el secretari es troben al Comú. Perquè és també des d’allà on es fan presents a les reunions que tenen amb els altres cònsols i amb el Govern. 

Per afavorir la neteja dels espais comunals degudament, diu que cada tres o quatre dies canvia de despatx. També explica que sempre treballa portant els guants i la mascareta, tal com ha de ser. 

L’única que surt de casa
Dels tres que estan a casa és  l’única que surt: “el meu home i la meva filla estan confinats”. Precisament, en tornar de la feina és quan aprofita per anar a fer la compra, “mirar una mica com tenim els carrers i els locals” i com porten la situació  els ciutadans. 

Aquesta compra “presencial” la fa per casa seva i per la seva mare, que té 87 anys i viu sola a casa seva, “tancada i no ens hi atansem ni de casualitat”, remarca. Entre ella i una germana li porten i li deixen a la porta la bossa de la compra “i no ens veiem”. L’avisem per telèfon perquè l’entri a casa i ella també ens avisa quan té la brossa apunt i “li baixem”.

Per “guanyar la batalla hem d’anar sols i separats”. I ens hem de quedar a casa. N’està superconvençuda. Sobretot, la gent ha d’evitar interelacionar-se i abraçar-se pel carrer. Ara no toca. El que sí toca és que rebem la informació del que està passant des de la transparència. “Sóc partidària que els ciutadans sàpiguen el que sabem els polítics”. El seu pronòstic? “Ho superarem amb nota, n’estic segura”. 

Un apunt de cuina per acabar. Conxita Marsol reconeix que a casa ara cuinen una mica més del que ho feien abans “i més menjar real, del que va bé per la salut”, puntualitza de manera contundent.