Martí Rafel: “Fins ara la neu ha pogut més que la crisi, i esperem que torni a ser així”

El director general de Vallnord, Martí Rafel, es mostra optimista davant de l’inici de la nova temporada d’hivern, per les previsions en el comportament dels mercats i per les bones condicions de neu que estan acompanyant aquests primers dies d’esquí.

¿Quina afluència esperen de mercats com el britànic o el rus?
Hem insistit durant la campanya comercial que hi havia símptomes que convidaven a l’optimisme, perquè totes les accions que s’han activat des de fa dos anys vers el mercat britànic, de forma coordinada amb Ski Andorra i Andorra Turisme, sembla que estan donant els seus fruits. Que hem aconseguit el compromís ferm dels operadors turístics britànics de continuar apostant per Andorra i amb la voluntat expressa de recuperar bona part del client que s’ha anat perdent les darreres temporades. Les booking position són encoratjadores perquè mostren augments importants respecte a l’any passat.

¿De quant estaríem parlant?
Jo sempre em remeto al pressupost. Preveiem un 4% d’increment, amb una pujada de preus del 2,5%. És un pressupost força prudent perquè la temporada té moltes variables. Estem parlant d’un 1,5% d’augment de les vendes. Durant els mesos d’octubre i novembre el booking position dels operadors turístics britànics marcava un increment respecte a l’any anterior a data d’un 30%, que no vol dir que el creixement al final de la temporada sigui aquest. Tot i així, hi haurà creixement, i això és força positiu. El mercat rus segueix la mateixa tendència. En el fons, el comportament dels mercats internacionals de certa distància és força homogeni. Si trontolla, trontolla tot. I si estem en positiu, tot va en aquest sentit. Encara que hi pot haver excepcions. S’està treballant amb molta energia al Regne Unit, Rússia, Israel, Polònia, Suècia i Dinamarca. Això només és una part perquè el mercat de proximitat, sobretot l’espanyol, representa un 60 o 70% del nostre negoci i aquest és un mercat d’impuls i de darrera hora, que està molt pendent de les condicions de neu i climatològiques. Venim de dues temporades on la neu ha pogut més que la crisi i tenim l’esperança que torni a ser així.

¿Temen que el mercat espanyol no reaccioni perquè potser està més tocat per la crisi?
La crisi afecta tothom. L’any passat, Espanya ja estava tocada per la crisi. De fet, jo crec que la crisi ha estat pitjor quan era la bèstia desconeguda que no ara, que és una realitat. Tot i així, sembla que el públic esquiador, en general, no ha estat el més tocat per la crisi. A més, també som llatins i al mínim símptoma de recuperació volem viure la vida d’alguna manera i volem aquest moment de lleure. Agafar oxigen. I el turisme de muntanya és terapèutic i qui s’ho pot permetre ho està fent.

Ha fet referència a Israel. Precisament la setmana passada una delegació israeliana va ser al Principat amb l’objectiu d’establir acords per portar visitants. ¿Creu que Andorra pot atraure un volum important de turistes d’aquest país?
Fa 8 anys que treballem el mercat israelià, hi hem insistit durant els moments de davallada. Sembla que ara hi ha una recuperació dels mercats internacionals. El millor any calculem que vam rebre 3.000 esquiadors israelians. És un mercat d’uns 50.000 esquiadors com a màxim. L’any passat si van ser 700 ja van ser molts, però crec que podríem doblar aquesta xifra i arribar als 1.500. Són clients de setmana. És un client, i tot suma.

¿Què aportarà  l’acord amb Pyrenair?
Aquest és un primer any. És un tema més que res estratègic, a mig termini. És molt important davant el competidor veí, Osca, que fa operacions amb el seu aeroport apropant el Pirineu a clients de certa distància, com Galícia o les Illes, que han optat per aquest destí. L’acció amb Pyrenair no es fa d’un dia per l’altre. Nosaltres tenim una operació amb Viajes El Corte Inglés, un dels més importants, que fins avui estan esquiant a Candanchú via l’aeroport d’Osca. Ara tenim Pyrenair, que és l’única empresa valenta que s’ha atrevit a impulsar una acció orientada als esquiadors, i això farà que puguem competir amb el Pirineu aragonès via Alguaire. Però cal ser molt prudents perquè és una operativa difícil i si s’han planejat 8 vols a Vigo i finalment són 4, són 4. El que interessa és que els vols que s’enlairin siguin rentables per aquesta empresa que està prenent un risc important, perquè això farà que s’engresquin per a l’any que ve. És una feina de mig-llarg termini.

¿Quines són les novetats per a aquesta temporada?
S’ha posat molt d’èmfasi en tot el que fa referència als serveis, per oferir un producte millor i adaptat al què està demanant el client. A més, a Arcalís s’ha creat una àrea de freeride a Creusants, s’han instal·lat els telecordes del Pla de la Coma, el jardí de neu s’ha ampliat, s’ha ampliat la cinta, s’ha cobert amb un túnel, que és el primer que es posa a Andorra, s’ha posat el Rotondo que fa molt més atractiu el jardí de neu i s’han instal·lat canons nous. A Arinsal s’ha tornat a fer un esforç important en l’àrea freestyle, molt orientat al públic jove, i les Marrades també es poden baixar de dalt a baix en perfectes condicions. A més, s’hi ha fet un fast food. I, a Pal, la majoria d’accions que s’ha fet van orientades a la canalla i a la família, sobretot el jardí de neu, que s’ha millorat moltíssim, amb nous elements i atraccions. La veritat és que s’han fet força coses. Tot això puja a uns dos milions d’euros d’inversió.

Tant el Comú d’Ordino com el de la Massana han aprovat destinar menys diners a l’organització d’esdeveniments a Vallnord. ¿En què afectarà?
Amb la situació actual és normal que els comuns hagin de filar molt prim amb els pressupostos. En moments de vaques grasses es van poder assolir fites importants, que va marcar un moment històric per a Andorra, amb les copes del món de bicicleta tot terreny. Avui, aquestes copes n’hi s’han sol·licitat, estem en standby, tot i tenir la confiança de les federacions internacionals. Però hi ha diversos esdeveniments que continuen estan al programa i que hi seran. No s’abaixa la guàrdia perquè aquests esdeveniments no són una despesa, sinó una inversió davant el retorn econòmic i a través dels mitjans de comunicació. Per exemple, la Maxiavalanche atrau durant 3 dies unes 1.000 persones. El retorn multiplica l’esforç d’inversió. Evidentment, si surt d’una caixa única que és buida cal revisar-ho. Però no crec que sigui un retall dramàtic. Ara s’està revisant tot.

¿A quins actes pot afectar?
Dels coneguts, jo diria que a cap ni un. L’Ultratrail es tornarà a fer com la Maxiavalanche i l’Opennig Session. Les proves que s’han fet aquest any pràcticament es tornaran a repetir.

Des de principis de desembre ha començat la gestió separada de les societats que formen Vallnord ¿Comportarà algun canvi aquest nou model?
ÉÉs un tema intern i crec que si el client ha de notar alguna cosa serà en positiu, perquè cadascú s’esforçarà per demostrar que és la fórmula idònia i que es fan les coses bé. La picabaralla ha estat més que res una qüestió d’interpretació. Ara hi ha una coordinació absoluta i sintonia en tots els sentits. I estem més còmodes perquè tot s’ha definit, sabem on som, cap on anem, quina és la responsabilitat de cadascú.

¿Caldrà fer altres accions en el marc del pla de viabilitat?
La part més traumàtica ja la vam viure, sobretot amb l’ajustament de personal fix. Però, en aquesta empresa, el pla és permanent, i així hauria de ser en totes. Crec que els fruits es veuran al tancament d’aquest exercici, al 31 de maig. Al 31 d’agost la millora del resultat consolidat de tot Vallnord ja millorava en més d’un 50%. I tenim l’esperança que al maig el resultat sigui força positiu. L’objectiu és assolir l’equilibri econòmic de cara la temporada que ve i sembla que anem pel bon camí, tot i que no s’ha d’abaixar la guàrdia.

Aquest any s’han tornat a contractar aturats inscrits al Servei d’Ocupació.
L’any passat ja vam fer un esforç, i per aquest em consta que se n’agafaran més. Treballem colze a colze amb el ministeri en això, i també en el tema de les quotes. Les necessitats s’han anat cobrint. S’han reduït una mica els extracomunitaris, tot i que també necessitem gent que parli rus. Però aquí també s’han atès les nostres demandes.