El director de Vallnord, Martí Rafel, repassa les perspectives de cara a aquesta temporada, que ha tingut un inici complicat, i els esforços que s’estan fent per atraure nous mercats. Posa en relleu la coordinació que hi ha entre el sector privat i el públic, un fet que fins ara no es donava, i remarca la importància que tindrà la celebració de les proves de la Copa del Món d’esquí alpí a Soldeu.
L’inici de temporada ja el coneixem, i el que és clar és que el que no s’ha fet no es farà. És a dir, que en el tancament ens trobarem una pèrdua d’ingressos arran d’aquest inici no desitjat. Per altra banda, però, el que no farem és posar-nos a plorar en un racó. El que no ha estat no serà, i el que hem de fer és mirar endavant perquè encara queden tres mesos bons de temporada i hem de mirar d’aprofitar totes les oportunitats.
¿Quin impacte tindrà aquest començament en el resultat de la temporada?
És relativament difícil de preveure. Tot i que és cert que el que no s’ha fet no es recuperarà, l’any passat vam perdre la Setmana Santa i aquest any, com que cau més d’hora en el calendari, se suposa que l’hivern que encara no ha començat en algun moment començarà, i creiem que llavors en podríem recuperar una part. Això ajudarà a compensar. ¿Fins a quin punt? Ja ho veurem.
Avui, respecte al que es va fer l’any passat, és possible que en ingressos faltin uns 2 milions d’euros. I això són molts diners en els comptes, perquè el que necessitàvem era com a mínim 2 milions més que els que havíem fet. És un negoci en què el cost fix d’explotació és molt elevat, hi ha poc marge de maniobra per reduir la despesa una vegada està arrencada la temporada. Per tant, això afectarà al tancament. No podem esperar aquest any el resultat brillant desitjat.
¿El Nadal ha deixat un bon resultat?
Per Nadal s’ha fet una mica menys que l’any passat, però pràcticament hem estat en la línia. Podem dir que s’han salvat els papers. La gent reserva amb molt de temps, i la quantitat de pistes obertes i les condicions sembla que han estat suficients perquè la gent no les cancel·lés.
Però a Andorra ens trobem amb un problema. Encara que no estem oferint el cent per cent de les estacions, comparativament amb les altres del Pirineu o la península Ibèrica estem donant unes condicions molt raonables. Amb tot, el missatge que rep el client és que no hi ha neu. I el fet que les estacions de proximitat de grans nuclis urbans com Barcelona o estacions de referència com Formigal estiguin molt justetes de neu fa que no hi hagi un bon ambient, que la gent tingui molts dubtes. I això també ens afecta a nosaltres.
També hi ha el context de crisi...
La crisi hi és. Però jo sempre he defensat que amb un bon inici de temporada i un bon ambient de neu podíem superar fàcilment el que es va fer l’any passat. La previsió era superar-ho un 4% o 5% fàcilment. El calendari era més favorable. Però també advertíem que una Puríssima sense neu ens portaria a l’altre extrem.
No és una novetat que depenem de la meteorologia. Però ara, en crisi, no tenir les condicions que desitja la gent penalitza molt més que en el passat. De fet, és la pitjor temporada que recordo en molt temps. Perquè coincideix que no ha nevat i no ha fet fred... No hem tingut una setmana de fred en què hàgim pogut fer servir els sistemes d’innivació al cent per cent. Tot i així, l’hivern el tindrem.
¿És suficient la inversió d’1 milió d’euros d’aquest any?
A Andorra s’ha fet un esforç molt important, que avui representa una càrrega perquè tot això s’ha de pagar. No pots parar per la competència, perquè és un negoci que requereix inversió permanent... Però en infraestructures, les estacions d’Andorra són punteres absolutament. Això fa que si avui hem de frenar aquest ritme d’inversió, no ens afecti. Les infraestructures són exemplars pel que fa a innivació, remuntadors moderns, serveis... En qualsevol quadre comparatiu que féssim amb la resta d’estacions de la Península estaríem sempre al davant, sempre. El que fem ara és invertir en aspectes que afecten molt directament el client: els serveis, la web...
Es parla molt del mercat rus, ¿és tan important?
És molt important. El motiu pel qual el sector i el Govern assenyalen Rússia com un dels mercats emissors clau per al nostre país és per la dinàmica i l’evolució d’aquest mercat. Avui està en plena expansió i és el que tenim més a prop. Hi ha una expansió i nosaltres, jugant bé les cartes, ens n’estem aprofitant. El mercat britànic s’ha contret, veiem la situació a Espanya... Per tant, aquests mercats que indiquen una dinàmica més positiva els hem de tractar amb molt esforç.
¿Poden suplir aquests nous mercats els tradicionals?
No, però al final això és un tot. En la campanya d’hivern es posarà el mateix esforç d’inversió a Espanya que a França. El mercat espanyol continuarà sent clau, però en un moment de dificultat posar atenció a França, on la situació sembla una mica diferent, permet aspirar a un retorn a curt termini.
Dins els mercats tradicionals i els nous mercats hem de mirar com distribuïm els recursos per obtenir a curt termini el màxim retorn possible, però sense descuidar un horitzó de futur. El sector turístic d’Andorra el tenim molt ordenat i s’està fent una tasca de coordinació entre el sector privat i el públic fins avui inexistent que ens està portant pel bon camí.
¿També s’estan potenciant altres mercats?
Aquí no descuidem a ningú. Estem buscant oportunitats fins a l’últim raconet del món. ¿On estem posant el focus? Als països de l’Europa occidental, estem pensant en els que tenen tradició d’esquí i amb una situació econòmica una mica millor que la resta, com França o els països escandinaus.
Respecte als països de l’Europa de l’est, veiem que les xifres de creixement són molt positives. Per exemple, Polònia té més de 40 milions d’habitants, amb tradició d’esquiar als Alps. Si ets capaç d’atraure aquests clients hi ha força possibilitats de començar operacions que permetin un ritme de creixement que, al final, entre la suma dels uns i els altres permeti arribar a les xifres que necessitem per sostenir el negoci. S’estan fent moltes accions en diversos països. A Polònia s’estan invertint 100.000 euros, des de Ski Andorra, un agent local i Andorra Turisme.
Parlem dels aeroports.
Una de les claus a l’hora d’apostar per un mercat són els aeroports i les companyies aèries. Això és el que permet preparar una estratègia comercial i promocional amb garanties de tenir un resultat. A Ucraïna, per exemple, només hi opera una companyia amb un vol Kíev-Barcelona, i això fa que sigui impossible plantejar uns paquets a uns preus competitius. Mantenim un contacte directe amb les direccions dels aeroports de Tolosa, Barcelona i Alguaire, per veure quines companyies hi operen, quins són els nous vols, parlem amb les companyies, i això dóna possibilitats.
Una de les claus perquè el mercat polonès ens interessi és que hi ha la companyia de baix cost Wizz Air, que viatja des de quatre ciutats a Barcelona, ampliant l’oferta de l’any passat. Cal indicar que a Cortina, que és l’estació més chic i cara de Dolomiti, el primer client és el polonès. En lloc de fer quinze hores de cotxe els oferim pujar a un avió i en sis hores arribar a destí a un preu raonable. També, en el turisme de molta distància, l’efecte crida de Barcelona ens va fantàstic.
Algunes operacions aconseguides amb aerolínies en el passat no han funcionat.
Estem molt a prop dels operadors turístics i de les companyies i sabem les seves intencions. No tenim sorpreses. De vegades sí que algunes operacions són fràgils, com el cas de Pyrenair. Però la nostra obligació era jugar en aquell dia perquè feia tres anys operaven a Osca i fins i tot ens havien robat uns clients. Potser requeria massa suport institucional per ser viable. Tot són models. L’estratègia turística d’Egipte ha passat per aquí. Fer acords i subvencionar les places no ocupades dels avions fins a un 50%. Jo no diré que sigui el camí, però és una de les vies.
¿Com veu el projecte presentat a l’aeroport de la Seu per fer arribar avions de poca capacitat?
No estem en condicions de descartar una opció que ens permeti créixer, però l’aeroport de la Seu té moltes limitacions i els avions serien d’unes 50 places. Això descarta els operadors turístics i estaria encarat a un altre tipus de públic (empreses...). Hi veig moltes limitacions si mirem la necessitat que tenim d’atraure un volum important de turistes.
¿I quant a l’heliport?
Per mi és una mica el mateix. El volum de passatgers és molt limitat. Però qualsevol entrada que ens apropi és benvinguda. En el cas de l’heliport, és cert que hi ha una demanda creixent del client rus, que té un alt poder adquisitiu, i tenir un enllaç directe amb l’aeroport de Barcelona seria fabulós. No parlem d’un gran volum de viatgers, però sí d’una oferta de qualitat. És una millora realitzable que aportarà valor.
¿Vallnord també es beneficiarà de la prova de la Copa del Món de Soldeu?
És el gran esdeveniment esportiu a Andorra, i crec que encara no som conscients de la importància vital que té per a Andorra com a destinació de neu. Quan s’han fet les de la Molina ja hi hem donat suport, perquè de vegades ens oblidem que, al món, en molts llocs no existim. No existeix ni el Pirineu. Per tant, el fet que aquest gran esdeveniment esportiu es faci a Andorra ens permet posar-nos en el mapa. L’impacte que la Copa del Món pot tenir a França i Espanya no és tan important, perquè ja coneixen el que oferim. Però als mercats en què estem fent esforços, la Copa del Món ens donarà a conèixer. També hi ha gent que identifica el Pirineu amb esquiador debutant, estacions amb poca neu, amb poc desnivell... La Copa del Món indica que són estacions preparades per acollir esquiadors de qualsevol nivell. Arribes on no arribaves. El benefici més important, la Copa del Món el portarà al conjunt del país i també al Pirineu. És una cosa que Andorra mereixia i no havia aconseguit. Crec que estem davant d’un moment històric quant a l’esquí al país, tant esportivament com turísticament.
¿Satisfets amb el nou model de gestió de Vallnord?
Dels models realment aplicables, que conformen els socis i que permeten que les coses funcionin amb harmonia, aquest és el millor possible. La teoria als despatxos tota s’aguanta, però després et trobes les realitats. I intentar forçar coses que són contra natura no funciona. Sí que tècnicament el més eficient era la gestió única i un model fusionat, però no responia a les voluntats dels socis ni a les sensibilitats de les parròquies, que són qui tenen la propietat. Quant als comptes de Vallnord, sempre s’haurien de tancar a zero, ja que és una plataforma comercialitzadora, però aquest any, si falten alguns dels ingressos previstos, pot ser que hi hagi algun petit desajustament.
