Jugar a casa té els seus avantatges. I Laura Mas, la candidata d’UP + Demòcrates + Independents, ho va fer ahir al vespre en el debat organitzat per RTVA. I és que l’escenari triat, la sala del Consell del Comú encampadà, és jugar en camp propi, el de cada dia. Per contra, Marta Pujol, cap de llista d’Avancem, hi va anar com a visitant. I és clar, això no és el mateix perquè a la llar de l’amfitriona no hi ha tant de caliu per a qui voldria ser la nova mestressa de la casa comuna. Es podria haver triat algun altre escenari? De qui va ser la decisió? Més imponent hauria estat el Rosaleda o Ràdio Andorra, havia expressat la mateixa Mas, però és clar, són edificis ministerials... De Govern... I Casa Cristo, per exemple, que és potser menys senyorial?

Ambients i entorns més o menys proclius a una candidata o l’altra a part, el debat d’ahir no va sortir massa del guió de les propostes que en el tercer dia de campanya s’han pogut escoltar en diverses ocasions. L’al·licient –si és que se’n pot dir així– és que de tant en tant les candidates convidaven a desfullar la margarida a l’espectador, però no per saber si m’estima o no m’estima, sinó per cavil·lar: em diu veritat o mentida? Llàstima que aquí no tinguem ni els recursos ni la capacitat de reacció necessària per verificar si el que es diu en els debats i especialment en el d’ahir és certesa o engany. I és que aquest va ser un punt en el qual van coincidir les dues dones en batalla. S’estan fent o es faran realment 210 pisos de lloguer (Mas no va respondre si a preu assequible) a la parròquia? Segons Pujol, les promocions que s’estan portant a terme són per a pisos de venda i la cessió al 0% no ha servit per a res –i entre nosaltres el que diuen les immobiliàries de la parròquia és que de moment tot el que s’està construint són pisos de venda–. Això no és veritat es va afanyar Mas a contestar. I això qui i quan ho verificarà?

Quant ha costat el parc de l’Ossa? 11 milions com va estirar Pujol o 8,2 milions com va recordar Mas? I encara, per què quan es va informar sobre l’acord per a la nova concessió a Saetde es va obviar el malestar de Canillo que en no trobar resposta ni remei va interposar recurs administratiu. I això es va portar ben en secret fins que els canillencs van alçar la veu. I l’oposició sense tenir ni idea? Mas es va aferrar a una part de la veritat: “l’acord es va aprovar amb el vot favorable, la informació està penjada a la web i la pot consultar tothom”.

Les preguntes de la ciutadania sobre aparcaments, parcs infantils coberts i ampliació del centre esportiu tant Mas com Pujol les van anar contestant. En la darrera de les qüestions, formulada pel moderador del debat sobre si els residents a la parròquia haurien de tenir dret a vot a les comunals, Pujol ho va tenir clar: “Jo sí que contestaré a la pregunta. Som partidaris d’afavorir els vots dels residents”. Mas, en canvi, va sortir per la tangent parlant d’una altra cosa. Interpel·lada per segona vegada, no li va quedar més remei que dir la seva: “A mi de moment ja m’està bé així”, és a dir, que no puguin votar. Ara toca als que sí que ho poden fer decidir en qui dipositen la seva confiança: en la continuïtat o en la novetat? I ja saben que si no saben què fer sempre poden desfullar la margarida.