Diari digital d'Andorra Bondia
Elio da Silva i Xavier Cardete davant la finestra que des de la sala de vetlla permet veure el forn crematori.
Elio da Silva i Xavier Cardete davant la finestra que des de la sala de vetlla permet veure el forn crematori.

Mascotes amb comiat digne


Escrit per: 
Meritxell Prat / Foto: Facundo Santana

La Meritxell Navas ha tingut quatre gossos, dos de propis i dos més que tot i ser de les seves filles, han acabat a casa seva. Quan va morir l’Scotty, el més gran, el veterinari la va informar que una empresa francesa passava un cop al mes, aproximadament, a recollir els animals morts, els incinerava, i després els retornava les cendres. Podien arribar a passar dos o tres mesos per completar el procés. “Com que no em feia gràcia que el cremessin amb la resta de les escombraries, ho vaig provar”, recorda. Un temps després, va morir la Nona i va repetir el procés. Però no l’acabava de convèncer. “Has d’estar patint perquè saps que l’animal ha d’estar dies dins d’una nevera fins que no el venen a buscar”, exposa. Com en l’ocasió anterior, també hi va anar presencialment “perquè no et fies que t’acabin tornant el teu gos”. Així, quan va morir la Dolce i li van dir que tot el procés el podia fer al país, no s’ho va pensar dues vegades. “Algú em va dir que aquí ho feien. Vaig agafar i vaig anar a veure’ls”. I així va ser com va fer contacte amb Argos, la primera incineradora de mascotes que ha obert al país. Quan els va trobar encara no tenien totes les instal·lacions a punt del tot, però no van tenir problemes per ajudar a donar l’últim comiat a la seva gosseta. “Em va agradar molt, van ser molt professionals. A mi el que m’importava és el tracte i veure que era el meu gos.” La Meritxell és clara: “Hi ha molta gent que no vol que els fiquin allà a cremar amb les escombraries. La gent a qui no li agraden els gossos deuen pensar que estem xalats, però els gossets et donen molt a canvi de res”.

I justament, poder donar aquest comiat, com si es tractés d’un membre més de la família, és el que busquen els impulsors d’Argos. “Treballem sempre amb cites concertades. Poden estar uns 15 o 30 minuts a la sala de vetlla per donar el comiat i aquí tenen un vidre on es veu el forn, per si volen veure com entra l’animal”, explica Xavier Cardete, un dels impulsors, acompanyat del seu soci, Elio da Silva. És un forn amb doble cambra, la d’incineració, que arriba a 850 o 900 graus, i per sobre una de postcombustió “que crema les olors i substàncies nocives, per tant, no surt res cap a fora. Està perfectament homologat a la UE”, detalla.

Després d’uns sis mesos en funcionament, ja han fet quasi 200 incineracions, però de moment els tres socis comptabilitzen el negoci amb les feines respectives. “De moment no dona per a tres sous”, admeten. El cost de la incineració va en funció del pes de l’animal i oscil·la entre els 280 i els 450 euros. Si és necessari s’encarreguen d’anar a buscar l’animal i transportar-lo. 
I el preu ja inclou l’urna. “Tenim 7 o 8 models diferents i hem apostat per una línia bio, perquè es puguin enterrar”. I quant dura el procés? “La incineració en si, unes 2 o 3 hores, depèn de si l’animal és més o menys gros. Però després cal esperar que el forn es refredi per poder treure les cendres. Entre tot són unes 5 o 6 hores”. Així, entre que recullen la mascota i entreguen les cendres, passa com a molt una setmana. De fet, en alguna ocasió que els ho han demanat, han anat fins i tot més ràpid. El servei no és només per a gossos, sinó que poden atendre necessitats de qui té conills, fures, gats o rèptils.

Cardete es mostra optimista amb el futur del servei. “A poca a poc la gent ens va coneixent i la veritat és que fins ara tot el que hem tingut són mostres d’agraïment”, destaca. “Haver de remoure una cosa així tres mesos després, no pot ser. Per això vam pensar que no podia ser que a Andorra no donéssim una mort digna a les mascotes perquè per a nosaltres que el final sigui al forn de les escombraries tampoc ens sembla humà”, remarca.

El millor exemple de satisfacció el dona la Meritxell: “Jo ho recomano. És un servei que ens ofereixen i saps que el teu gosset o animal de companyia no ha anat a les escombraries. A més, estic molt contenta de no haver-me de desplaçar.” Igualment lamenta que “a alguns se’ls ha mort la mascota durant la pandèmia i no l’han pogut incinerar. Ara que ho tenim, es pot aprofitar”.

I per què Argos? “És el nom del gos d’Ulisses i com s’explica a l’Odissea, quan l’heroi torna a Ítaca després de vint anys d’absència, l’únic que el reconeix és el gos. A més, poc després mor. Per tant vam pensar que era un nom molt escaient per mostrar la fidelitat que tenen els animals”, conclou Cardete.

mascotes
comiat
digne
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic