Els tallers de reparació de vehicles comencen a tenir problemes per contractar mecànics. No hi ha relleu generacional i és difícil portar-ne de fora pels preus dels lloguers i l’augment del cost de la vida. A més, apujar els salaris repercutiria en les tarifes dels clients. Actualment, els sous de mitjana estan entre els 2.000 i els 2.500 euros.
 El mes de juny, representants de l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA) van mantenir una reunió al ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats. 

Entre les propostes, com explica el seu president, Pere Betriu Marfany, “hi ha la posada en marxa de la branca d’automoció a Formació Professional o trobar una alternativa perquè els estudiants d’ESO que no tinguin una sortida professional clara puguin formar-se com a mecànics”. Els fabricants de vehicles ofereixen formacions sense que es disposi d’un títol oficial. Se segueix un període d’aprenentatge i unes pràctiques.

Pics de feina
Un bon nombre de mecànics passa dels 60 anys i els tallers han de fer front a dos pics de feina cada any: abans de Nadal i abans de l’estiu. Des de l’AIVA i des de l’associació que representa els tallers mecànics de reparació d’automòbils estan disposats a col·laborar activament  amb Govern i a formar en pràctiques els futurs estudiants, però amb algunes concessions, com ara el de cotitzar menys a la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS) mentre duri el període de formació.

A més, assenyalen que ha crescut la venda de vehicles de segona mà i en conseqüència és més possible que hagin de passar amb més freqüència pels tallers. N’hi ha que estan desbordats i amb els treballadors fent més hores del compte, cosa que dificulta la conciliació de la vida laboral amb la familiar. Alguns tallers han de dir que no a alguns clients perquè no els poden assegurar tenir el vehicle a punt en un temps raonable.

Segons les dades anuals que publica el departament d’Estadística de Govern, l’activitat econòmica majoritària a Andorra durant l’any passat havia sigut la reparació de vehicles de motor i motocicletes, juntament amb el comerç a l’engròs i al detall. Una xifra que representa un augment en 44 negocis fixant-se en els 3.282 d’un gruix total de 13.161 que hi ha al país.

Una de les causes de l’augment de negocis rau en el fet  que hi ha cada cop més joves que després de formar-se en un taller decideixen independitzar-se i obrir-ne un de propi amb un cost que està al voltant dels 40.000 euros.

A les dificultats per a contractar mecànics s’hi afegeix que sovint que hi ha recanvis que tarden a arribar i  que la tecnificació dels darrers anys ha suposat una dificultat extra, ja que els motors híbrids i elèctrics demanen solucions diferents. Ara l’ofici està molt més vinculat a la tecnologia. El que és una realitat és que està canviant l’estigma del mecànic i que es tracta d’un treball que té molt futur. 

Ja no és una feina de mans, clau anglesa i granota bruta, sinó que requereix coneixements tecnològics. Això és que es vol explicar als joves perquè s’interessin per la professió. En el cicle formatiu d’automoció no només s’aborden totes les matèries relatives a l’electromecànica de l’automòbil (motors, sistemes de transmissió de forces, circuits, etc.) sinó també altres aspectes relacionats amb el vehicle en general, com les reparacions de xapa i pintura, el control de qualitat o la relació amb el client.  

Per tant, el titular estarà preparat per convertir-se en mecànic de cotxes professional, però també en planxista, pintor o altres oficis relacionats, com a perit taxador de vehicles o tècnic de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITVA) per exemple.

Per altra banda, La problemàtica de la manca de mà obra no és exclusiva d’Andorra i també afecta zones pròximes com ara Lleida. L’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció calcula que a la demarcació de Lleida  hi havia l’any passat  feina per a més de cinquanta, però adverteix d’un creixent “problema generacional, molts professionals majors de 55 anys hauran de traspassar els seus tallers perquè no aconseguim que els joves els rellevin”. 

Amb l’objectiu de posar-hi remei van intentar portar treballadors de països estrangers amb els quals l’Estat espanyol té convenis de col·laboració, sobretot Colòmbia, el Perú i l’Equador, però els tràmits per contractar-los són molt llargs i gens àgils.

Oficis tradicionals
Altres oficis tradicionals com els fusters, lampistes o electricistes també pateixen una manca de personal titulat a causa de la falta de relleu generacional, cosa que els obliga a retardar treballs durant mesos o seleccionar quins poden dur a terme. 

Sovint, les mateixes famílies solen desincentivar que els seus fills es formin en oficis tradicionals tot i la demanda que hi ha i prefereixen que vagin a la universitat o cursin altres formacions de grau superior.

En el cas dels fusters, aquest ofici pateix la manca de relleu generacional des de fa anys. El poc interès cap als oficis tradicionals és un dels principals factors que han provocat una crisi en el sector, així com que no s’hagi fomentat la formació en aquest àmbit.