De l’alegria d’assolir el primer títol a nivell de seleccions que guanya la selecció d’Ucraïna femenina a estar immers en una guerra. Jordi Escura, preparador físic del combinat ucraïnès i exinternacional per Andorra, s'ha despertat a les quatre de la matinada a un hotel de Kíev per un soroll similar a l’esclat d’una bomba. No era cap malson. Era la realitat. I no només una, sinó tres. La seva germana, l’Anna, així li ho ha fet saber des de la llunyania amb un “això ha començat”. Jordi Escura ha despertat Lluís Cortés, el seleccionador, i l’andorrà ha contactat amb l’ambaixada d’aquí i el de Balaguer amb l’espanyola i també amb la Federació de Futbol d’Ucraïna: tot activat, fins i tot la preocupació. L’ens els ha posat una furgoneta amb xòfer i a les 12 hores han començat a fer camí fins a Lviv, una ciutat que està a uns 70 quilòmetres de la frontera amb Polònia. Un representant de la federació, de Kharvik, no s'ha separat d’ells ni un instant. En nou hores només han recorregut 80 quilòmetres. Molta gent fugint i amb cotxes plens. “No he deixat el telèfon ni un minut. Anem avançant de mica en mica per l’autopista en direcció a Lviv. Nosaltres tenim la nostra pel·lícula, que és una broma, però no té res a veure amb el que està passant la gent que és d’aquí: un drama.”

En el recorregut amb la furgoneta, Jordi Escura assegura no haver vist cap “situació bèl·lica. Hem vist passar trastos de guerra, hem escoltat algun avió, però en direcció contrària a la nostra i alguns cotxes en contra direcció. De moment, no hem sentit cap bomba. Hem passat benzineres, hi ha gent, però no era preocupant”. A partir de les 9 hores de trajecte, el xòfer de la furgoneta també ha decidit anar en contra direcció.

Carregats amb ampolles d’aigua, barretes energètiques i pa amb formatge. “Gaire gana no tenim. Anem tirant amb això. Suposo que amb l’adrenalina o el que sigui el que portem ens fa estar distrets”. En el cas d’arribar a Lviv hauran de tornar a fer contactes. “Ja veurem quina és la millor manera de sortir del país. Com abans millor. Es descarta l’avió, tren a saber com està... Sembla que la carretera és l’única solució.”

La família de Jordi Escura ho viu amb la lògica preocupació. “Els intento transmetre que ho estem vivint en primera línia i que tot i el que hem viscut no hem vist res. Dins del que és, estem bé”. I por? “Inconscientment, com no ho vivim agafes aquesta sensació de falsa seguretat. Mentalment em preparo per a tot, i si ens quedem sense benzina doncs tocarà deixar la furgoneta i anar caminant. El que toqui, tocarà”. L’altre company del cos tècnic, Jaume Rius, no va viatjar d’Istanbul cap a Kíev, ja que la seva parella està a punt de donar a llum. “Havíem d’anar a Kíev per fer unes gestions i les hem fet. Ho hem decidit perquè si a sobre ens hem de menjar aquest calvari i marxem sense fer-ho...”.