Les prestacions socials per desocupació involuntària van arribar a moltes menys llars el 2025, tot i que amb imports més elevats. Segons les dades publicades pel Departament d’Estadística, el nombre de famílies beneficiàries d’aquest ajut es va reduir un 53,1% respecte de l’any anterior, mentre que l’import mitjà rebut per llar va créixer un 26,3%, fins als 6.606 euros.

En total, durant el 2025 el departament d’Afers Socials va concedir prestacions per desocupació involuntària a 30 llars, 34 menys que el 2024, quan havien estat 64. La caiguda és especialment significativa si es compara amb l’evolució de les sol·licituds presentades, que es van mantenir en xifres relativament moderades: se’n van registrar 62 al llarg de l’any.

Ara bé, només la meitat van acabar resolent-se favorablement. En concret, 31 expedients —el 50% del total— van rebre llum verda, mentre que 28 van ser denegats, fet que representa un 45,2% de les peticions. Tres sol·licituds més continuaven pendents de resolució al tancament de l’exercici.

La proporció d’ajuts aprovats respecte de les demandes registrades es redueix així de forma notable en comparació amb l’any anterior. Si el 2024 el 66,4% de les peticions van acabar obtenint una resolució favorable, el 2025 aquest percentatge baixa fins al 50%, una disminució del 24,6%.

Aquest descens de cobertura contrasta amb l’augment de la quantia mitjana percebuda per les llars que sí que han rebut la prestació. L’import mitjà per unitat familiar ha passat dels poc més de 5.200 euros del 2024 als 6.606 euros actuals, un increment del 26,3% que apunta a ajuts més elevats per als casos aprovats o a situacions de vulnerabilitat més prolongades.

En conjunt, aquestes prestacions han beneficiat 52 persones, si es comptabilitzen tots els membres de les llars perceptores.

Les llars unipersonals concentren gairebé la meitat dels ajuts

Pel que fa al perfil dels beneficiaris, les dades d’Estadística mostren que les llars unipersonals continuen sent el principal col·lectiu receptor d’aquest tipus de suport social. Durant el 2025 van rebre 15 dels 31 ajuts aprovats, és a dir, el 48,4% del total.

A més distància apareixen les famílies nuclears, les parelles i les llars monoparentals amb fills de fins a 25 anys, amb tres prestacions concedides en cadascun dels casos, representant un 9,7% del total.

Per nacionalitat, els ciutadans andorrans són els principals perceptors dels ajuts, amb un 54,8% dels expedients favorables, seguits dels espanyols, que representen un 16,1%.

La major part de les prestacions també recauen sobre dones, que concentren el 61,3% dels ajuts aprovats. En el cas femení, el grup d’edat més representat és el de 60 a 64 anys. Entre els homes, que representen el 38,7% dels beneficiaris, destaquen tant la franja de 60 a 64 anys com la de 55 a 59.

Menys incidència sobre la població i l’economia

L’estadística també evidencia una menor incidència d’aquestes ajudes en el conjunt de la societat andorrana. El nombre de beneficiaris ha passat d’1,6 per cada mil habitants el 2024 a 0,6 per mil habitants el 2025, una reducció considerable en només un any.

En paral·lel, el volum econòmic destinat a aquestes prestacions també ha perdut pes sobre el conjunt de l’economia. La despesa vinculada als ajuts per desocupació involuntària respecte al producte interior brut es redueix un 43,3%, fins a representar només el 0,006% del PIB andorrà.

La fotografia que deixa el 2025 és, per tant, la d’un sistema amb menys llars cobertes per aquesta prestació social, però amb ajuts econòmicament més intensos per als expedients que sí han superat el filtre administratiu.