Els serveis efectuats per Mediació durant el 2022 van caure en picat, almenys un 50%. Així, es van realitzar 47 mediacions en matèria de família, només 4 el segon semestre, quan el 2021 van ser fins a 130 les parelles que van iniciar el procés de mediació, segons es desprèn de les dades facilitades pel mateix servei, i el 2020 van ser 163. Tant el 2020 com el 2021 unes 90 van finalitzar el procés. El perquè d’aquesta davallada cal trobar-lo al canvi de reglament d’aquest servei que es va aprovar el juny del 2022 i que suposa que a la pràctica totes les parelles que volen iniciar un procés de mediació en aquest servei hagin d’acreditar la resolució favorable d’obtenció de la justícia gratuïta. “Pel que ens ha anat dient la gent, veiem que té a veure”. Ho explica una de les mediadores d’aquest servei, Loli Terrón, que remarca, però, que el renovat Servei de Mediació “ha estat i continua sent gratuït”. La diferència és que abans hi podia acudir tothom, ara, en canvi, les parelles ho poden fer si un d’ells acredita la manca de recursos econòmics i obté l’assistència jurídica gratuïta, una resolució que ha de portar per poder fer la mediació en aquest servei públic que depèn del ministeri de Justícia i Interior. 

També hi pot tenir a veure que  des del setembre del 2021 hagi de ser un advocat qui entri a la Batllia l’acord de mediació que per sentència es converteix en un conveni regulador entre les parts per la modificació del reglament del dret a la defensa i a l’assistència lletrada. I és que si abans des del Servei de Mediació es feia tot el procés i les parelles pagaven només la taxa de la Batllia, ara si ambdues parts no disposen de justícia gratuïta han de pagar com a molt 300 euros cadascuna a l’advocat i a més la taxa de 100 euros. Ara bé, si un dels dos en disposa, l’altra haurà de fer efectius els 300 euros més la meitat de la taxa, 50 euros. 

Terrón indica també que encara que les parelles amb recursos econòmics no puguin fer servir el Servei de Mediació, des d’aquest òrgan se’ls ofereix una visita gratuïta d’orientació per explicar-los el procediment, com poden obtenir un advocat d’ofici i també se’ls facilita la llista de mediadors privats disponibles que també es pot trobar al web del ministeri. 

Segons Terrón, el que encara no saben és si les parelles acaben acudint als mediadors privats o bé si com que obligatòriament han de demanar un advocat és aquest professional qui acaba realitzant el procés. En aquest sentit, posa en relleu que ara iniciaran un treball de camp per esbrinar-ho. 

El 2022 el Servei de Mediació també va rebre 36 consultes relacionades amb conflictes familiars i una consulta en matèria d’habitatge. Precisament, la possibilitat de mediar en conflictes relacionats amb l’habitatge va ser una de les modificacions que es van introduir en el reglament del servei i que només hagin tingut una consulta els ha sorprès. “Pensàvem que tindríem més demanda”, declara Terrón, donada la incidència d’aquesta problemàtica actualment al país, però “no estan arribant aquestes demandes”, reitera. El motiu pot ser que “no s’ha donat prou informació, fa falta més divulgació”. Tot i així, recorda que a finals de l’any passat es van fer uns tríptics que es poden recollir a la Seu de la Justícia, en els quals s’explica què és la mediació en general tant pel que es fa pròpiament des del servei com els mediadors privats. 

Terrón considera que encara “falta cultura de la mediació a Andorra” i que convé seguir treballant perquè sigui més coneguda i acceptada, ja que “els  conflictes es poden intentar resoldre per la via del diàleg”.

361 demandes d’orientació jurídica
La segona funció del Servei de Mediació i Orientació és posar a l’abast dels ciutadans quines són les ajudes socials a les quals poden optar. Així ho fan, per exemple, en els casos de parelles que es veuen afectades econòmicament per processos de separació, segons detalla la mediadora del servei Loli Terrón. Durant el 2022, el Servei d’Orientació jurídica va atendre un total de 381 consultes. D’aquestes,  destaquen fins a 77 en matèria matrimonial, 49 per temes d’execucions, 48 concernents a l’habitatge i 32 en l’àmbit laboral. La resta de  les consultes que va rebre responen a demandes molt diverses, com ara l’assistència jurídica gratuïta, la CASS, consum, ajuts o procediments administratius, entre altres.