Mercè Avellanet, amb Anna Boada de suplent, vol aportar l'experiència i coneixement del sistema de sanitari al consell d'administració de la CASS. Així mateix, defensa que el debat sobre la viabilitat del sistema de pensions es faci pensant en la persona, no només en el balanç comptable.

Què l’ha motivat a presentar-se?
El que m’ha motivat és una trajectòria llarga dins del sistema de salut, que m’ha permès conèixer-lo des de dins i, sobretot, des del costat de les persones. Després d’anys atenent pacients i treballant dins l’engranatge sanitari, sento que puc aportar una visió útil i complementària: la del professional que cada dia veu com les decisions es tradueixen en l’atenció real a la gent. Em presento amb voluntat de servei i de sumar, i amb el convenciment que l’experiència acumulada pot ajudar a millorar el funcionament d’una institució que ens afecta a tots.

A diferència de fa quatre anys, hi ha tres candidatures menys per als assalariats. A què creu que és degut?
Crec que, en bona part, té a veure amb la percepció que la CASS és una institució tècnica i llunyana, i que costa veure de manera immediata el que aporta implicar-s’hi. També és un compromís que demana temps i dedicació. Caldria, potser, traslladar aquesta pregunta a qui ja hagi tingut recorregut dins del consell d’administració per poder valorar què ha mancat per tenir més candidats. 

Creu que els assalariats han estat ben representats?
Preferim mirar endavant més que no pas fer balanç del passat. El que aportem és una mirada complementària a la pròpia dels assalariats: la d’un professional sanitari que coneix el sistema de salut de prop i que pot afegir la perspectiva assistencial “de carrer” a les decisions. La nostra voluntat és sumar a la feina feta i reforçar la veu dels assalariats amb aquest coneixement de primera mà.

Són eleccions importants però habitualment amb molt poca participació. 
La CASS pot semblar llunyana mentre tot va bé, però és al nostre costat en els moments que més importen, i des de la nostra professió tenim clar una bona part d’aquests. Votar és la manera de tenir veu en com es gestiona allò que ens pertany a tots i que financem entre tots. Com més representativa sigui l’elecció, més sòlides i legítimes seran les decisions.

Què els diria a aquells que diuen que, com que el Govern hi té majoria, tant és el que passi al consell d'administració?
Que precisament per això importa molt qui hi seu i com hi treballa. Les decisions no es prenen només comptant vots: es prenen debatent, argumentant i convencent. Una veu ben preparada, que aporti dades i la realitat del dia a dia assistencial, pot influir en l’orientació de les decisions i en la manera com s’apliquen, sobretot quan qui ho defensa pot aportar una visió tècnica del sistema sanitari, sovint desconeguda des d'altres institucions. Defugir la participació amb aquest argument seria deixar de banda una eina valuosa per defensar els interessos dels assegurats.

Manca transparència?
El consell d’administració és un òrgan clau, perquè és on conflueixen les diferents sensibilitats –Administració, empresaris, jubilats i assalariats– que han de vetllar pel bon funcionament de la CASS. Els representants elegits hi tenen un paper fonamental: són la veu directa dels cotitzants. El que volem aportar és aprofitar al màxim aquest espai, amb el coneixement assistencial que dona haver treballat dins el sistema de salut, així com la realitat que vivim com a personal assalariat. Creiem que hi ha marge per fer una representació encara més activa i propera als assegurats.

Des de fora el consell d’administració de la CASS, creu que hi ha alguna cosa que es podria fer d’una altra manera? 
L’estructura del consell està fixada per la normativa, i la nostra feina és aprofitar al màxim l’espai i les competències que els representants electes hi tenen. El marge de decisió es construeix també amb preparació, propostes ben fonamentades i capacitat per argumentar aquelles mesures que considerem adients. Un representant que arriba amb dades, amb coneixement tècnic del sistema sanitari i amb propostes realistes guanya pes en el debat, independentment del repartiment de cadires. La nostra aposta és aquesta: fer-nos sentir amb arguments sòlids i defensant l’interès dels cotitzants amb rigor.

Com penseu fer passar el vostre missatge?
La nostra condició de professionals sanitaris en contacte permanent amb els pacients ens dona aquest coneixement directe. A més, defensem rendir comptes de manera periòdica, de manera que els cotitzants sàpiguen sempre què s’ha defensat en el seu nom, i qui ha participat en aquesta defensa. 

Què pot aportar la vostra candidatura al consell d'administració de la CASS?
Aportem experiència i coneixement del sistema de salut acumulat al llarg d’una carrera professional, i una mirada assistencial “de carrer” que neix del contacte diari amb els pacients. Coneixem el sistema des de dos angles: el de qui presta l’atenció i el de qui escolta cada dia les necessitats i les preocupacions de les persones. Aquesta perspectiva, sumada a la nostra condició de professionals assalariades, ens permet aportar propostes realistes, fonamentades i orientades a millorar l’atenció i la sostenibilitat de la CASS.

Quines són les principals propostes que planteja?
Les nostres prioritats parteixen del coneixement directe del sistema. En primer lloc, treballar per uns tràmits més àgils i menys burocràtics, especialment en baixes mèdiques i autoritzacions de tractaments o procediments costosos. En segon lloc, vetllar perquè el catàleg de prestacions s’ajusti a l’evolució de la medicina i a les necessitats reals dels assegurats, de forma àgil.

És un moment important pel que fa a tot el treball per garantir les pensions, com veu les propostes que s'han fet des de la mateixa CASS?
La sostenibilitat de la branca de jubilació és un repte que cap país pot ignorar, i Andorra no n’és l’excepció, amb una població que envelleix i una esperança de vida creixent. La nostra posició és que qualsevol reforma ha de partir del rigor tècnic i actuarial, però també de la transparència i el diàleg social. No defensem solucions precipitades, sinó un debat seriós i basat en dades sobre l’equilibri entre cotitzacions, edat de jubilació i nivell de prestacions. Com a professionals de la salut, hi afegim un element clau: la jubilació i la salut estan íntimament lligades. Volem que aquest debat es faci pensant en la persona, no només en el balanç comptable.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Ajustar la despesa sanitària no vol dir, ni de bon tros, retallar l’atenció a les persones. Vol dir gestionar millor: evitar duplicitats i proves innecessàries, reforçar la prevenció –que estalvia molt a llarg termini–, millorar la coordinació entre nivells assistencials i fer un ús més eficient dels recursos. Aquí és precisament on la visió dels professionals sanitaris pot ser més útil: sabem on es perden recursos i on es podria ser més eficient sense perjudicar el pacient. Una despesa ben orientada és la millor garantia de sostenibilitat i de qualitat de l’atenció.