Més alt, més car i més tard

El Cramea obrirà a la primavera del 2024 i la inversió serà de 22 milions d’euros. El nombre d’habitacions de l’annex a l’antic emissor de Sud Radio passa de 70 a 80, amb capacitat per a 140 residents. Crearà 70 llocs de treball i s’espera que doni beneficis en tres anys. 

La primavera del 2024. Aquest és el calendari amb què treballa el CEO de Bomosa, Manel García, perquè el Centre residencial en alçada mèdic esportiu, àlies Cramea, obri les portes i comenci a rebre els primers residents, esportistes professionals i també aficionats que escullin aquestes instal·lacions úniques a Europa –de seguida veurem per què– per preparar una prova o campionat.

La primavera del 2024. Quatre anys més tard de les previsions inicials, perquè el Cramea hauria d’haver obert la tardor del 2019, i amb un cost de 22 milions d’euros, sensiblement superior als 16 inicialment pressupostats. I en aquest increment hi té tant a veure l’encariment del material com la reorientació del projecte, que ha passat de 70 a 80 habitacions, amb capacitat per a 140 residents. El pla de negoci esbossat ahir per García preveu una ocupació que ja el primer any s’enfilarà al 60-65% i beneficis des del tercer. Les instal·lacions, en fi, significaran la creació d’entre 50 i 70 nous llocs de treball.

Però de moment tot això són previsions sobre el paper. La realitat és que les obres al cap del port han començat tot just aquest estiu, i si el lector s’ha acostat aquestes últimes setmanes per l’antic emissor de Sud Radio segur que s’ha fixat en la inusual activitat dels voltants: la societat impulsora, CES 2508, ha començat l’excavació del terreny, al mateix temps que el Govern conclou el buidatge de l’edifici, que segons el contracte de concessió ha d’entregar expedit, i acaba l’aportació d’aigua fins al cap del port, i el Comú executa la primera de les dues fases en què s’ha dividit l’execució del vial d’accés des de la carretera general: 700 metres que salven amb un túnel la pista d’esquí que la travessa i que culminaran en una rotonda davant de l’entrada principal  del complex, que serà per un lateral de l’edifici actual. La segona  fase del vial conclourà l’estiu que ve, perquè el període hàbil per treballar al cap del port va de maig a octubre, just els mesos que  deixa lliures la temporada d’esquí.

Annex residencial
La previsió, diu García, és que la rehabilitació i reforma de l’edifici de l’antic emissor no arrenqui pròpiament fins a l’estiu de l’any que ve, igual que la construcció del complex residencial annex, una obra de nova planta que s’enfilarà per darrere de Sud Radio fins a l’antena monumental, amb els seu 87 metres d’altura i les seves 130 tones de pes,  que avui noms serveix per equipar una balisa per a la navegació aèria però que s’ha decidit amb conservar, qui sap si per delicadesa o perquè desmuntar-la hauria sigut una aventura prohibitiva.

L’annex constarà de dues plantes soterrànies destinades a aparcament amb capacitat per a 80 vehicles, i el que tècnicament s’anomenen cinc semiplantes que s’aniran esglaonant per salvar el desnivell del terreny i on s’ubicaran les 80 habitacions previstes (50 dobles, 20 individuals i deu junior suite, per a quatre persones). Insisteix Garcia que l’alt estànding dels allotjaments serà un dels fets diferencials del Cramea, comparat sobretot amb les instal·lacions més aviat austeres –estil alberg, diu– que ofereixen centres similars com el CAR de Sant Cugat Font Romeu i Sierra Nevada: “No estem parlant d’un hotel, però si ho categoritzéssim, seria un 4 estrelles plus”. S’habilitarà també aparcament per a grans vehicles sota una marquesina.

Tot això, pel que fa al complex pròpiament residencial, que serà com ja s’ha dit de nova planta. A l’antic centre emissor s’hi ha previst un gran espai consagrat al fitness, ubicat a la sala noble on hi havia les grans emissores de l’estació. Serà un gimnàs d’última generació, diu, d’uns 500 metres quadrats i que es completarà amb un espai wellness i la zona mèdica amb espai destinat a investigació i desenvolupament que es gestionarà a través d’un conveni amb el CAR de Sant Cugat i on es compararan per exemple l’efecte dels tractaments a què se sotmeten els esportistes als 250 metres d’altura del CAR català i als 2.500 del Cramea.

Espai commemoratiu
A l’edifici històric hi haurà també zona de serveis, amb taller per a bicicletes, guardaesquís i espais polivalents, i al rebedor s’hi instal·larà finalment el que García en diu “espai commemoratiu”, un compromís adquirit amb el ministeri de Cultura i que pretén conservar la història de Sud Radio. En realitat, de l’antiga estació només se’n conservarà el més petit dels tres emissors, un Brown Boveri de 50 kW de potència que va ser l’últim dels tres que van arribar al pic Negre. Hi haurà també una col·lecció de fotografies que en repassaran el quart de segle de vida. En això ha quedat reduït l’“espai museogràfic” d’entre 100 i 150 metres quadrats consagrat a evocar la història i l’impacte de l’estació en la vida social, econòmica i política del país que la ministra de Cultura, Sílvia Riva, augurava mesos enrere. Cal dir que, segons García, es va arribar a plantejar l’opció d’ubicar aquest memorial al túnel que comunica l’estació amb la gran antena, impressionant amb els seus cent metres de llargada, però la idea va acabar descartada perquè calia obrir sortides d’emergència.

També ha acabat finalment al calaix la piscina olímpica que en un primer moment s’hi va projectar: “Hauria provocat una sobreexcavació del terreny i ens hauria obligat a instal·lar una coberta retràctil. Vam considerar que era insostenible i que les piscines del Pas de la Casa, Canillo, Ordino i els Serradells ja ofereixen un bon servei”. Les instal·lacions es completen amb tres restaurants –un per a residents i dos més oberts al públic, les úniques zones de lliure accés– i un altre de gastronòmic a la sala del Consell General de la torre.

Així serà el Cramea quan obri les portes el 2024. Unes instal·lacions concebudes per millorar el rendiment dels esportistes amb estades i pernoctacions que afavoreixen la producció de glòbuls vermells i, per tant, estimula de forma natural l’oxigenació de la sang. Ideal, diu García, per a practicants de natació, duatló, triatló i marató, esquí, ciclisme, rem i motociclisme. Professionals i –atenció, perquè aquest és també un altre dels trets diferencials del Cramea– també aficionats, com són la majoria d’esportistes que participen en proves com l’Ironman o la Volta als Ports. L’altitud és l’altre gran plus del projecte, perquè els 2.508 metres del pic Negre són considerablement superiors als 2.300 de Font Romeu i no diguem ja als 1.800 de Sierra Nevada, els grans rivals del Cramea.

El CEO de Bomosa obre la porta a renegociar la concessió

El retard en l’execució del projecte i l’encariment dels costos inicialment previstos, dels 16 als 22 milions d’euros, susciten una qüestió important: si la concessió inicial era a 40 anys i les condicions han evolucionat de forma no precisament favorable –pensin en aquest plus de sis milions– ¿es planteja CES 2508 renegociar el termini inicial de la concessió, que incloïa un cànon anual de 60.000 euros? García va ser ahir prudent però no va tancar en absolut la porta a una revisió de les clàusules. “Els nostres advocats ho estan avaluant”, va dir: “Seurem amb el Govern i mirarem si fem o no aquest plantejament. En qualsevol cas, si les coses es fan bé les concessions acostumen a renovar-se”. Un altre dels serrells pendents és quan començarà a comptar el termini de la concessió, i en aquest punt cal tenir en compte que l’adjudicació del projecte es remunta l’abril del 2016 i la firma del contracte de concessió, el juliol del 2018. Inicialment el rellotge es posava en marxa tan bon punt el Govern entregués l’edifici totalment buit. Al ritme que van els treballs, García calcula que el buidatge del mobiliari estarà enllestit al setembre. Serà llavors, diu, “quan parlarem amb el ministeri sobre quan activem la concessió”. A banda de Bomosa, que va ser en la societat impulsora des del minut 1, el juny passat es van incorporar al projecte i en qualitat de cofundadors Joan Viladomat (Saetde) i Eusebio Unzué (Movistar).