Es tracta d’una reforma important tot i que no és definitiva. D’aquesta manera va definir ahir el ministre portaveu, Jordi Cinca, el projecte de llei de modificació de la Llei de la seguretat social, que ahir es va aprovar.

 

D’aquesta manera s’ha pretès, segons va destacar, que el model sigui sostenible sense tocar la cotització, ja que s’ha tingut en compte que el moment econòmic motiva que no es pugui augmentar la pressió sobre els treballadors i les empreses. Tampoc s’allarga de moment l’edat de jubilació. S’ha intentat buscar un model “coherent” entre la contribució de les cotitzacions i la responsabilitat de la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS) i que també pretén una implicació més gran del Govern per “arribar allà on no arriba la CASS”, segons va destacar Cinca.

 

Pel que fa a la branca de jubilació, s’estableix que sempre hi hagi una reserva mínima, que pot estar al voltant dels 1.000 milions, i que a partir del moment en què el sistema generi dèficit sigui el Govern qui el cobreixi. D’aquesta manera es fixa per llei aquesta quantitat mínima en el fons de reserva.

Per intentar allargar al màxim possible el moment en què el dèficit es pugui produir (amb els canvis es fixa cap al 2018), s’ha decidit que del 20% global de cotització, que ara es reparteix en un 10% per a la branca de jubilació i un altre 10% per a la general, vagi un 8% per a la general i un 12% per a la de jubilació. Cinca es va mostrar segur que el debat sobre l’increment de la cotització s’haurà d’abordar de manera indefugible en els pròxims anys, quan la situació econòmica millori i s’hagi assentat l’actual marc fiscal.

Els canvis fan, evidentment, que la branca general es vegi afectada amb menys ingressos (uns 18 milions menys), però el Govern considera que el dèficit serà assumible.

A banda de l’increment del percentatge de les aportacions a la branca de jubilació, altres canvis seran que les prestacions familiars deixaran de ser assumides per la CASS i se’n farà càrrec el Govern. L’obertura dels drets varia i, d’aquesta manera, per a la capitalització caldrà 60 mesos de cotització i no 13 com fins ara i per percebre una pensió caldrà haver cotitzat 15 anys. Per a
la prejubilació caldrà tenir 61 anys i 480 mensualitats i s’aplicaran, com fins ara, coeficients reductors.

L’import del càlcul dels punts també canvia per a les pensions més altes i, d’aquesta manera, a partir d’un import de 2.000 euros el rendiment dels punts serà inferior. En aquest aspecte, Cinca va destacar que el problema no és que les pensions que es donen al país siguin “massa altes”, sinó que “es cotitza massa poc” en relació amb el que es percep. Un altre canvi afecta la revalorització de les pensions i, d’aquesta manera, a partir d’ara no s’apujaran només amb l’IPC sinó amb un criteri de sostenibilitat en el qual es tindran en compte diferents factors, com ara la ràtio de cotitzants per pensionista.

Cinca va posar en relleu que algunes d’aquestes mesures són de “gran profunditat”, com pot ser garantir per llei que el fons de reserves no arribi a una situació crítica, per evitar d’aquesta manera que es pogués arribar a una situació de fallida. Per això va afegir que aquesta reforma haurà d’anar acompanyada d’una altra llei per regular la gestió dels fons de reserva, i que s’entrarà a tràmit parlamentari en el segon semestre de l’any.

Branca general

Quant a la branca general, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va posar en relleu que un dels compromisos més importants és que la utilització dels serveis sigui racional perquè el dèficit que se’n derivi sigui “assumible i justificat”. Tal com va destacar la directora de recursos sanitaris, Carme Pallarés, només es reemborsaran les prestacions prescrites i prestades per un professional convencionat amb la CASS.

Pel que fa al copagament, si bé ara el pacient assumeix un 10% d’hospitalització, un 25% dels actes mèdics i entre un 25 i un 70% dels medicaments, el projecte de llei manté el 10% d’hospitalització, però crea una forquilla d’entre el 25 i el 50% per als actes mèdics i els medicaments, un percentatge que serà calculat per la CASS en funció de diferents aspectes com el grup de població afectada. També es fixarà un import fix per a medicaments i actes molt costosos i es preveu la possibilitat d’establir límits per a patologies cròniques i persones amb recursos econòmics reduïts.

També es fan canvis en les baixes i, d’aquesta manera, caldrà haver treballat tres mesos en els darrers sis mesos, o sis mesos en els darrers 24 mesos per poder cobrar la baixa. Amb aquest canvi, el Govern preveu un estalvi d’1,1 milions d’euros, als quals cal afegir els 1,6 derivats de la disminució de l’import de les incapacitats temporals. Així, entre 31 i 540 dies es percebrà un 66% de l’import, mentre que ara era del 70% en malalties comunes i d’un 60% a partir dels 540 dies. Quant a les malalties professionals, en el primer tram el percentatge serà del 70% i en el segon del 60%, mentre que fins ara era del 80%.

Pensions d’invalidesa

També es rebaixaran les pensions per invalidesa per malaltia comuna, un concepte que ha anat suposant en els darrers anys una despesa cada vegada més gran per a la CASS. Així, per al càlcul es tindrà en compte els anys cotitzats, és a dir, els punts comprats i els que es comprarien fins als 65 anys i no el salari mitjà dels darrers 12 mesos. D’aquesta manera, a partir d’aquest càlcul, les persones que puguin continuar treballant percebran un 50% d’aquesta base més un complement del 40% per als residents fins al 40% salari mínim (és a dir, com a mínim cobraran 400 euros) i del 100% de la base de càlcul a més del complement no contributiu de fins al 80% del salari mínim per als que no puguin treballar, amb la qual cosa percebran com a mínim 800 euros segons Pallarés. D’aquesta manera, va assenyalar Cinca, es canvia un model que fins ara generava certs desequilibris.

Viduïtat i orfenesa

Les pensions de viduïtat i orfenesa es regiran pel mateix sistema de càlcul segons els punts adquirits pel difunt i de complements no contributius. Per tenir dret a la pensió de viduïtat caldrà haver conviscut un mínim de dos anys i en casos de separació, que existeixi dependència econòmica d’algun tipus.